Les fractures mandibulars solen ser múltiples i, amb freqüència, bifocals (cop-contracop), ja que la mandíbula és un os únic amb dues articulacions temporomandibulars que permeten la seva connexió amb el crani i la funció d'obrir i tancar la boca. El Dr. Antoni Arcas, responsable de l'equip Maxilo Dexeus de l'Hospital Universitari Dexeus, ens detalla que aquests casos requereixen un enfocament especialitzat per assegurar una correcta recuperació.
Les fractures mandibulars requereixen un enfocament especialitzat
Els símptomes varien segons la localització de la fractura, però comunament inclouen dificultat per obrir la boca, desviació a la mandíbula si s'afecta alguna de les articulacions, o maloclusió, que impedeix al pacient d'encaixar correctament les dents. En fractures inestables, els fragments d'os poden ser visibles i mòbils.
El diagnòstic adequat requereix una avaluació clínica completa, complementada per estudis d'imatge, com a tomografia computarizada (TAC) i ortopantomografia.
És comú que les fractures mandibulars s'associïn amb lesions dentals, i és fonamental tractar-les adequadament, ja que la mossegada prèvia del pacient sol ser una guia útil per col·locar la mandíbula i reduir la fractura en la posició correcta.
Tractament de les fractures mandibulars
Una vegada establert un diagnòstic adequat, es dissenya un pla de tractament individualitzat segons la localització de la fractura, el tipus de pacient i l'estat dental previ. El Dr. Arcas, explica que, si es requereix una intervenció quirúrgica (generalment sota anestèsia general), es prefereix un abordatge intraoral, amb o sense assistència endoscòpica. Tanmateix, en alguns casos, per aconseguir un resultat òptim, és necessari realitzar incisions a la pell, a nivell cervical o davant l'orella, que solen quedar molt dissimulades posteriorment.
És comú que les fractures mandibulars s'associïn amb lesions dentals
Les fractures es fixen amb plaques de titani quirúrgic, que aporten estabilitat i permeten una ràpida tornada a les activitats quotidianes. Aquests materials d'última generació no solen causar complicacions, i en la majoria dels casos, no és necessària la seva extracció.
En alguns casos, és necessari realitzar rehabilitació per optimitzar els resultats. Si hi ha lesions dentals associades, pot requerir-se un tractament posterior amb implants, reconstruccions dentals o altres procediments odontològics.