Les xarxes socials han canviat les nostres vides i són un factor cada vegada més important a l'hora de prendre decisions de tota mena, entre elles les que tenen a veure amb la nostra salut. Tenint en compte que, de mitjana, les persones passen al voltant d'hora i mitja o dues hores consultant les xarxes socials diàriament, és natural que els amics o els influencers que seguim determinin en bona mesura les decisions sobre el nostre benestar. Però, són aquests efectes beneficiosos o tenen conseqüències negatives?
Actualment s'estan duent a terme estudis per determinar com es desenvolupa aquesta influència i ja existeixen algunes dades. Les xarxes socials poden proporcionar inspiració per dur a terme hàbits de vida saludables. Les imatges d'aliments saludables, receptes, vídeos sobre exercici i altres, poden oferir la motivació que es necessita per optar per una dieta equilibrada. En aquest sentit, cada vegada existeix més coneixement sobre la nutrició i es brinden més opcions per poder estar més sa.
Però també és cert que el principal problema és que les xarxes socials poden fomentar expectatives de salut poc realistes. De vegades, les imatges que veiem a les publicacions ens mostren una perfecció que no és assequible i que no té res a veure amb la realitat, almenys amb la de la majoria de les persones. Pot donar la impressió que es poden aconseguir uns hàbits saludables o un cos envejable gairebé sense esforç, quan no és així. D'aquesta manera, els usuaris poden experimentar frustració i sentir que no ho estan fent correctament.
D'altra banda, un altre dels grans inconvenients és la influència que poden exercir en molts joves, que podem arribar a desenvolupar trastorns alimentaris, a causa de la pressió que existeix per tenir un cos perfecte o una cara sense imperfeccions. De fet, encara que les xarxes socials poden ser un espai segur per obtenir suport i debatre sobre temes relacionats amb la salut, des d'una perspectiva positiva, la naturalesa impersonal de les relacions que s'estableixen amb els altres fomenten l'aparició de crítiques malintencionades que poden afectar molt l'autoestima dels usuaris.
Per exemple, per a molts que pateixen trastorns alimentaris o que tenen un físic que els fa sentir-se malament, poder parlar amb altres persones en aquesta mateixa situació pot brindar-los suport i ajuda. Però canalitzades d'una forma correcta, a través de grups establerts i segurs o d'institucions reconegudes que poden ajudar d'una forma professional.
Les investigacions estan demostrant que el fenomen de salut mental conegut com a contagi emocional, en el qual les emocions es transfereixen entre les persones, és especialment poderós a les xarxes socials. Però no sempre és positiu. Si algú a qui se segueix s'enfoca únicament en els aspectes negatius d'una condició de salut, o si un grup sol lamenta les dificultats, la influència pot ser molt negativa.