Així va ser l'operació per separar les siameses de Mauritània a l'Hospital Sant Joan de Déu | VÍDEO

Així va ser l'operació per separar les siameses de Mauritània a l'Hospital Sant Joan de Déu, la Khadija i la Cherive. La intervenció va tenir lloc fa una setmana, dimecres 8 de novembre, i vam saber que va anar "segons el previst", que va tenir una durada de cinc hores i que hi van participar un total de vint professionals de diferents disciplines. Ara, el centre ha difós aquest divendres un vídeo per explicar-ne els detalls.

Les bessones van néixer el 8 d'octubre a Mauritània, unides per la part superior de l'abdomen i amb un únic cordó umbilical. Era impossible separar-les al seu país, de manera que les autoritats sanitàries mauritanes es van adreçar a l'Hospital Sant Joan de Déu per demanar assessorament a partir de l'acord de cooperació internacional que existeix entre el seu Ministeri de Sanitat i el centre català. Així, l'hospital va rebre unes imatges de les siameses una setmana després del seu naixement, mitjançant les quals els experts van valorar que la separació era factible i que es podia fer a Barcelona. És a dir, que la Khadija i la Cherive viatjarien a la capital catalana per ser tractades mitjançant el programa Cuida'm —que finança el tractament d'infants de països de renda baixa, amb malalties greus i que no poden ser curats a casa seva—.

El dispositiu per portar les bessones es va posar en marxa immediatament i el 25 d'octubre van ser traslladades a Barcelona en un avió de l'Exèrcit de l'Aire espanyol, assistides en tot moment per un equip de neonatologia de l'Hospital Sant Joan de Déu. Una de les pediatres neonatòlogues que les va acompanyar, Ana Alarcón, recorda que anaven "preparades per donar tot el suport necessari a les nenes". "Però no va caldre, estaven perfectament. Els equips mèdics de Mauritània les havien assistit molt bé", afegeix.

Les siameses van arribar a Barcelona el 26 d'octubre i van ser traslladades en una ambulància del SEM pediàtric a l'hospital, on els professionals els van fer diferents proves de radiodiagnòstic per tal de veure l'abast de la connexió: quins òrgans compartien i si hi havia connexions òssies i/o vasculars. Els exàmens van confirmar que es tractava d'un cas de siamesos onfalòpags: estaven unides per la part inferior de l'estern i tenien dos fetges diferenciats, però connectats per una zona comuna d'uns sis centímetres. 

Per casos com aquest, que requereixen procediments quirúrgics molt complexos i que necessiten una gran coordinació perquè hi participen un gran nombre de professionals, l'Hospital Sant Joan de Déu té la pràctica habitual de simular la intervenció perquè l'equip quirúrgic pugui planificar-la detalladament i practicar-la abans d'entrar a quiròfan. Així, els professionals del programa de simulació i de la unitat de 3D van crear una reproducció física a mida real, en tres dimensions i virtual dels cossos de les bessones que permetien a l'equip quirúrgic analitzar quina era la manera més bona d'abordar la cirurgia i assajar-la.

Una setmana abans de l'operació, es va simular la intervenció per reproduir el procediment quirúrgic que es faria i l'espai on es duria a terme. Ho explica el cap de Cirurgia Pediàtrica de l'hospital, Xavier Tarrado: "Aquesta intervenció tenia una complexitat afegida. S’iniciava amb una operació i una pacient, amb les nenes connectades que havíem de separar, però en un moment determinat, quan ja les havíem separat, continuava amb dues pacients i dues intervencions. Havíem de disposar de dues taules d’operació al mateix quiròfan per poder acabar d’intervenir les nenes per separat, per poder-les reconstruir la paret abdominal i tancar la ferida".

El responsable del programa de simulació, José Quintanilla, relata que l'assaig va permetre determinar quina era la forma òptima de col·locar les siameses a la taula del quiròfan, d'intubar-les i d'abordar la cirurgia, però que també va servir per determinar com s'havien de distribuir els aparells de quiròfan o com s'havien de moure els diferents equips per no interferir en la tasca dels altres. "Va ser de molta utilitat. Gràcies a la simulació, els professionals que vam participar en la cirurgia vam tenir la sensació que ja havíem fet aquesta intervenció abans. Sabíem molt bé com havíem d’abordar la cirurgia i això va permetre dur-la a terme en menys temps, i amb més seguretat", manifesta Tarrado.

Les pacients van ser intervingudes el matí del 8 de novembre, finalment. L'operació va durar cinc hores i hi van participar una vintena de professionals, entre anestesiòlegs, cirurgians, neonatòlegs, infermers, auxiliars, enginyers, bioenginyers i tècnics d'imatges. Després de la intervenció, la Khadija i la Cherive van ser traslladades la Unitat de Cures Intensives Neonatals i es van recuperar ràpidament. Al cap de cinc dies ja van ser traslladades a planta i s'espera que en els pròxims dies siguin donades d'alta. Un cirurgià de Mauritània s'havia desplaçat a Barcelona per estar present a la cirurgia i s'encarregarà de fer-ne el seguiment quan tornin al país.