Alarma internacional pel brot de grip aviària en una granja espanyola de visons, que va esclatar fa tres mesos. Científics d'arreu del planeta adverteixen del perill del virus i recorden què va passar a finals de l'any 2019, quan es van subestimar els brots de covid-19 a la Xina. Va ser a la tardor del 2022 quan es va agreujar l'actual epidèmia de grip aviària, que és la pitjor mai registrada a Europa: entre octubre del 2021 i setembre del 2022 s'han registrat 2.520 brots en aviram, 227 en aus captives i 3.867 en aus silvestres en un total de 37 països europeus. Durant l'últim any, s'han sacrificat més de 50 milions d'aviram. I per a més inri, visons americans van començar a morir en una granja pelletera de Carral (Galícia).
És en aquest context que la comunitat científica ha aixecat la veu. La viròloga veterinària Elisa Pérez, del Centre espanyol de Recerca en Sanitat Animal, ha compartit un extens fil a Twitter en el qual explica què ha passat a Galícia i adverteix que "els brots a granges de visons són molt preocupants". Per què? Doncs perquè es tracta d'una espècie susceptible als virus de grip humana i aviària, de manera que pot ser una "coctelera" vírica i originar noves soques adaptades a mamífers. "Un virus de la grip replicant-se sense aturar a granges amb aquestes densitats d'animals té un alt risc de produir mutacions potencialment perilloses", diu Pérez. I conclou: "Després dels brots de SARS-CoV-2 i ara de grip aviària, es difícil d'entendre què més necessitem per prohibir les explotacions pelleteres".
La viròloga neerlandesa Marion Koopmans va rastrejar l'origen de la pandèmia de la covid-19 per a l'Organització Mundial de Salut (OMS) i ara ha llançat una advertència a les xarxes socials: "Un cop més, estem jugant amb foc". I és que els científics tenen por del salt als humans d'un virus de la grip mortífer, fins al punt que la mateixa OMS ja va alertar que "el món no està preparat per a una pandèmia de patògens respiratoris virulents i de transmissió veloç". Tal com recorda aquest dimarts El País, la institució va avisar que una pandèmia com la de la grip espanyola (1918) podria matar avui a 80 milions de persones — "provocant el pànic, desestabilitzant la seguretat nacional i afectant greument a l'economia i al comerç".
El recentment nomenat director científic de l'OMS, Jeremy Farrar, ha fet un petit fil de Twitter en el qual assenyala que "el risc més gran perquè hi hagi una pandèmia de grip devastadora és que un virus de la grip aviària o d'un altre animal infecti un mamífer intermediari i evolucioni, transmetent-se entre mamífers i entre humans, que tindrien poca o nul·la immunitat". Clarament, es refereix al perill que representa el brot de grip aviària en visons — que, com ja hem dit, poden fer de pont entre aus i humans. A l'octubre ja es va detectar el primer cas d'Espanya de grip aviària en humans, sense símptomes.
Finalment, paga la pena esmentar l'opinió de l'epidemiòleg Matthew Baylis (exdirector de l'Institut de Pandèmies de Liverpool). "Fa dos anys vaig escriure sobre els riscos de la cria de visons per a la covid. I ara veiem riscos encara més grans per a la grip aviària, ja que el visó ofereix una oportunitat meravellosa perquè el virus s'adapti als mamífers. D'aquí pot venir la pròxima pandèmia", ha sentenciat en una piulada.
L'epidèmia no afecta només Europa, sinó que també assola el continent americà: el Canadà, els Estats Units, Mèxic, Colòmbia, el Perú, Xile i l'Equador. De fet, l'Equador ha anunciat aquest dilluns que busca en el mercat internacional alguna mena de vacuna per combatre el virus davant del seu avenç — que fins i tot ha afectat una nena que havia tingut contacte amb animals malalts. La idea és immunitzar l'aviram que s'exposa a la malaltia provocada pel virus AH5N1.
Un estudi sobre la grip aviària en visons
Totes aquestes perspectives es produeixen arran de la publicació d'un article a la revista Eurosurveillance, que conclou que el brot de grip aviària a la granja espanyola de visons va arribar procedent d'aus silvestres. Més de 50.000 d'aquests animals s'alimentaven amb peix cru i subproductes avícoles. Es va procedir al seu sacrifici, que es va completar el passat 17 de novembre. Per sort, cap dels treballadors va ser infectat gràcies a l'ús de mascareta — obligatòria en les granges de visons des del 2020, quan es va detectar que aquests mamífers es podien contagiar de covid.
La importància de tot plegat és que els visons no només s'han contagiat de la grip aviària per unes aus silvestres, sinó que després es van contagiar entre ells. D'aquí les preocupacions dels científics abans esmentats: aquests mamífers poden ser una mena de "coctelera" perquè el virus muti i arribi als humans. És per això que els autors de l'article remarquen la importància d'enfortir la cultura de la bioseguretat i la bioprotecció, així com la necessitat d'implementar programes de vigilància per als virus de la grip aviària i altres patògens zoonòtics. Són aspectes fonamentals per prevenir el contacte entre els visons i els animals silvestres, així com per controlar la transmissió de malalties dels visons als treballadors agrícoles.