El físic i investigador de la Universitat Rovira i Virgili (URV) Àlex Arenas és una de les persones que analitza les dades del coronavirus a Catalunya. I ja són molts els que, com ell, diuen que caldria prendre mesures més restrictives per la situació epidemiològica actual.
A hores d'ara, no sé si ja podem parlar de tercera onada o si és la 2.2. En tot cas, creu que aquesta serà pitjor que la d'octubre?
El problema és que els indicadors no havien baixat. No podríem dir que vam baixar. De fet, a mitja baixada ens ha entrat aquesta nova tendència forta d'augment d'infeccions. La tercera onada crec que serà pitjor que la primera. No pitjor en el sentit de proves, que aleshores no n'hi havia ni estàvem preparats, però sí pel que fa a l'impacte de nombre de casos, que serà molt elevat.
Ara per ara, no tenim cap ingredient per ser optimistes més enllà del procés de vacunació que no començarà a fer efecte fins d'aquí a dos mesos. Tot el que necessitem no arribarà fins a l'abril. Les vacunes no són una solució immediata.
Ara mateix s'hauria de fer un confinament total. No s'hauria d'haver arribat a aquest moment, però no s'han pres les mesures quan tocaven. Ara ja som allà i és l'única sortida. Ara mateix el virus és imparable.
Les vacunes no són una solució immediata
Des de Salut es diu que el creixement de casos està sent més lent. Canviarà la tendència ara amb els resultats després de les festes de Nadal sobre la taula?
No sé per què Salut fa el que fa. Som moltes les persones que diàriament seguim la pandèmia i estem alineats, aquestes mesures no són suficients. Les festes de Nadal s'haurien d'haver restringit de manera més sensata. Quan no prens mesures i deixes que creixi és insostenible. La positivitat és ara a moltes comarques del 10%. Aquesta positivitat ens diu que estem pitjor del que estem veient perquè no tenim aquesta detecció. Tenim més casos dels que estem testejant, això vol dir que tenim una part cega de casos que no es reporta i és elevada.
Quina situació hem d'esperar, doncs, per a aquests pròxims dies?
Hem d'esperar un creixement sostingut i podem arribar als 4.500 i 5.000 casos diaris molt aviat. La dada puntual d'un dia no diu res. El que és molt preocupant és la tendència i la tendència és dolenta.
I sobre la pressió assistencial?
Aquest és un dels factors més fiables. Quan tens molta positivitat, la pressió assistencial arriba al cap d'un temps. Per d'aquí a uns dies mostra un creixement que no és gens positiu. Un creixement i una acumulació. Els pacients que entren a l'UCI són de llarga durada, 28 dies o més. I això s'acumula.
La situació és bastant clara per a qualsevol que hi entengui. Els experts independents estem tots alineats, les diferències són mínimes. Això no és el que està passant pel que fa a decisions polítiques. Com abans t'avancis, menys afectarà els altres factors, si esperes i esperes que arribi l'aigua al coll, les mesures han de ser molt més contundents i no tenen un efecte tan immediat i tenen una repercussió molt important. Salut, economia i educació. És molt sorprenent i frustrant.
Ens hem relaxat amb l'arribada de la vacuna?
En l'àmbit social no crec que hagi tingut una repercussió important. Les autoritats fan servir la vacuna com una bandera i no com una realitat. La vacuna és fonamental i hauria de ser la prioritat número u. Però les vacunes són fruit d'un acord amb Europa, i a Catalunya i Espanya arribaran les que toquin. La vacunació massiva que necessitem no arribarà fins que arribi el nombre necessari de vacunes i això no serà fins al mes d'abril. El que tenim ara és poquíssim i amb aquestes vacunes no fem res i per al que no serviran tampoc és per aturar l'impacte d'aquesta tercera onada en la qual estem ficats.
Les autoritats fan servir la vacuna com una bandera i no com una realitat
Sembla que el Govern proposarà aquest divendres un ajornament de les eleccions previstes per al 14 de febrer. Amb la situació que tenim ara, i la que es preveu que hi haurà, és una decisió encertada?
Totalment. Totes les projeccions que hem fet assenyalen una tendència i una evolució molt negativa que posen en perill el dret a vot d'una part de la població a causa de l'epidèmia.