La relació entre alimentació, bacteris intestinals i la seva influència en la salut, és un dels temes més candents de la medicina actual. Se sap que la falta d'una població saludable de bacteris intestinals compromet la nostra salut, la qual cosa al seu torn està relacionat amb una dieta poc sana i equilibrada. Però encara hi ha moltes llacunes sobre l'impacte concret que els aliments tenen sobre el microbioma, en part per la gran complexitat de la flora intestinal.
Un dels assumptes que més porta de cap els científics són els anomenats fags, uns són virus que només ataquen els bacteris i que es troben a l'intestí. Cada fag solament ataca un tipus específic de bacteri, la qual cosa significa que tenen la capacitat d'influir notablement al nostre microbioma i, per tant, en la nostra salut.
Els fags necessiten bacteris per viure, per la qual cosa, si els bacteris són absents, els fags no sobreviuen. Això significa que qualsevol aliment que influeixi en els fags pot influir en els bacteris intestinals i viceversa. Per exemple, si augmenta la població d'un tipus de fag, els bacteris que consumeixen disminuiran, la qual cosa possiblement provocarà que es multipliquin altres espècies de bacteris.
La majoria dels fags a l'intestí estan presents en forma latent: el seu ADN està integrat al genoma del bacteri. Són els anomenats profags. Els científics han identificat certs compostos que provoquen que els profags tornin a la seva forma activa. Quan això succeeix, centenars de nous fags broten de la cèl·lula bacteriana, matant l'hoste i atacant altres bacteris. Aquests compostos inclouen la salsa de soja, la nicotina i alguns antibiòtics, com la ciprofloxacina.
Un nou estudi dut a terme a la Universitat de San Diego s'ha proposat augmentar aquesta llista i localitzar els compostos dels aliments que indueixen l'activitat del fag. Els resultats han estat publicats a la revista Gut Microbes.
La investigació
Els experts van seleccionar una gamma de bacteris comuns a l'intestí: Bacteroidetes i Firmicutes. A continuació, van seleccionar 28 compostos dels aliments i van observar el creixement de bacteris en presència de cada compost específic. De tots ells, 11 compostos van produir nivells de partícules de virus a una velocitat superior a la dels controls, la qual cosa significa que van influir en l'activitat del fag.
Alguns dels augments de fags més importants es van produir en presència de clau, pròpolis (un compost produït per les abelles), raïm i l'aspartam, un compost que s'utilitza com a edulcorant. L'inductor de profags més potent va ser l'estèvia, el substitut del sucre derivat de plantes. Amb algunes espècies de soques bacterianes, l'estèvia va augmentar el nombre de partícules de virus en més del 400%.
Al contrari, alguns aliments van reduir el nombre de partícules virals: ruibarbre, fernet (un tipus de licor italià), cafè i orenga. Altres compostos que van provocar alteracions diferents a l'intestí van ser la pasta de dents, l'extracte de llavor d'aranja i la granada. També, un dels aliments antibacterians més potents que van trobar va ser la salsa de tabasco picant.
Els científics creuen que aquestes troballes són importants, perquè el microbioma pot influir en la nostra salut física i mental, causant, per exemple, inflamació i un augment del risc de càncer. Per tant, si els científics poden esbrinar com alterar el microbioma de maneres específiques, es podrien eliminar o reduir aquests riscos.