Les infeccions hospitalàries són aquelles que es contrauen durant el temps que un pacient està ingressat en un hospital. Segons un estudi presentat al congrés de la Societat Europea de Microbiologia Clínica i Malalties Infeccioses, l'impacte d'aquestes infeccions és molt gran. Concretament, la investigació apunta al fet que cada dia a l'estat espanyol moren de mitjana 13 persones per aquesta mena d'infeccions, un total de 6.393 morts l'any per aquesta causa als hospitals públics i privats.
"Són quatre vegades més morts que els registrats per accidents de trànsit. Si tenim en compte que més de la meitat d'infeccions són considerades prevenibles, aquestes xifres mostren l'enorme repte a què ens enfrontem com a sistema sanitari", ha declarat a El País Mireia Cantero, metge i una de les autores de l'estudi.
Cantero ha apuntat que un dels motius de l'impacte de les infeccions hospitalàries es deu a la resistència que els bacteris estan desenvolupant a molts antibiòtics, així com alguns fongs als antifúngics. "La majoria dels anomenats superbacteris, entesos com a microorganismes multiresistents, són als hospitals", ha apuntat l'experta, qui també remarca que la gran majoria d'aquestes infeccions no es deuen a aquestes mena de bacteris.
Els hospitals: un espai amb més risc
Els microorganismes que provoquen les infeccions hospitalàries no són endèmics dels centres sanitaris, de fet es troben a molts llocs. Tanmateix, la naturalesa de l'espai fa que en aquests centres puguin esdevenir letals. Per una banda, cal tenir en compte que les persones ingressades tenen problemes de salut i sovint això implica les defenses més baixes. És a dir, es troben en una situació de vulnerabilitat.
"També cal tenir en compte que en espais com les UCI o els quiròfans són molt freqüents actuacions invasives. El fet de tenir un catèter pot fer que un bacteri innocu a la pell com l'Staphylococcus aureus arribi a la sang i causi una sèpsia que pot ser mortal. O que bacteris com Klebsiella pneumoniae, Acinetobacter baumannii o Pseudomonas aeruginosa, que poden estar colonitzant de manera inofensiva les vies aèries superiors, arribin als pulmons pels sistemes de respiració assistida...", ha exposat al mateix diari Astrid Pérez, investigadora a Miguel Servet al grup d'infeccions relacionades amb l'assistència sanitària del Centre Nacional de Microbiologia (CNM).
La investigació apunta que el 7,8% dels pacients contrau una infecció a l'hospital, percentatge una mica més gran que la mitjana europea (7,1%) i que ha crescut lleugerament des de la pandèmia. La mortalitat bruta en aquest grup puja al 10,9%. Els hospitals tenen protocols per tractar de minimitzar aquesta mena d'infeccions: desinfecció de superfícies, esterilització de materials, neteja de mans, aïllament dels infectats, entre altres.