Els ftalats són un grup de compostos químics que s'utilitzen principalment en elaborar els plàstics per incrementar la seva flexibilitat. Es poden trobar als cosmètics, l'automoció, la construcció i una infinitat de productes d'ús diari. Fins i tot en gels i xampús per donar-li la seva consistència habitual.
El seu ús és molt habitual, però els acompanya la polèmica. La creixent investigació sobre els mateixos ha demostrat un vincle entre els ftalats i els efectes sobre les hormones en les persones, alterant el seu funcionament i incrementant el risc de patologies com l'obesitat o el TDAH, per posar alguns exemples. Per això es consideren disruptors endocrins.
Un exemple d'aquesta conseqüències va ser demostrada per un grup d'investigadors de l'Escola de Medicina Icahn a Mount Sinai i la Universitat de Karlstad, Suècia, que van revelar en un estudi que l'exposició durant el primer trimestre de l'embaràs a aquestes substàncies químiques –inclosos altres disruptors endocrins com el Bisfenol A presents també a molts productes de consum– està relacionada amb un coeficient intel·lectual més baix en els nens de 7 anys.
Els científics van analitzar 26 d'aquests compostos a l'orina de 718 mares sueques durant el primer trimestre dels seus embarassos. Posteriorment, els investigadors van fer un seguiment dels nens als 7 anys i van descobrir que aquelles les mares de les quals tenien nivells més alts dels productes químics en el seu sistema durant l'embaràs tenien puntuacions més baixes de coeficient intel·lectual.
Aquest és el motiu pel qual s'estan investigant altres compostos que no provoquin alteracions en el sistema hormonal. És el cas d'un compost anomenat DINCH, l'abreviatura de di (isononil) ciclohexano-1,2- dicarboxilato, un plastificant que es considera no tòxic, versàtil i no conté ftalats, l'ús dels quals s'està estenent en la indústria.
En col·laboració amb la Universitat Mèdica de Carolina del Sud, un equip d'investigadors de l'Institut Nacional d'Estàndards i Tecnologia als Estats Units, ha volgut comprovar si realment aquest compost no causa problemes per a la salut de les persones. Per a això, han analitzat mostres d'orina de dones embarassades i van trobar concentracions de DINCH en la majoria de les mostres d'orina, però no hi va haver evidència d'efectes en assajos de laboratori sobre dues hormones en concret, la progesterona i l'estrogen.
La investigació s'ha publicat a la revista Chemosphere. Pel que sembla, quan el compost DINCH arriba al cos humà, es processa i es descompon en compostos anomenats metabòlits i s'excreta a l'orina. En un 98% de les 100 dones embarassades que van participar en l'estudi es va trobar el compost. L'estudi va revelar que els nivells del metabòlit eren baixos i 275 vegades menors que el metabòlit ftalat més comú, el ftalat de monoetil, el que suggereix que els nivells d'exposició humana al DINCH són menors.