El Monitor del Sistema Hospitalari de la Comunitat de Madrid inclou una sèrie d'anàlisis que estudien l'eficiència econòmica i operativa dels hospitals d'alta complexitat de la regió, un total de vuit instal·lacions.
El diari 'PlantaDoce' publica un article en què desglossa les dades d'aquest monitor, destacant que Madrid és la tercera comunitat més poblada d'Espanya i la de més densitat de població, a més de ser el primer en renda per càpita i la regió de la capital del país.
"El Servei Madrileny de Salut dona cobertura sanitària a 6,8 milions de persones, a qui sumen uns altres dos milions que, cada any, visiten la regió per fer turisme. A la punta de llança d'aquest servei hi ha els hospitals d'alta complexitat, vuit instal·lacions que consumin bona part del seu pressupost sanitari," destaca.
Explica que a partir de dades públiques dels hospitals s'analitzen aspectes com la despesa, la satisfacció dels pacients, les llistes d'espera, els avenços en digitalització o la lliure elecció de centre dels hospitals de referència de la regió.
En aquest sentit, indica que, segons indicadors com el percentatge de complicacions mèdiques, el nombre pacients amb fractura de maluc intervinguts en les primeres 48 hores, la prevalença global de les infeccions o l'Índex d'Estada Mitjana Ajustada (Iema), els hospitals poden ser catalogats com a més o menys efectius.
Segons dades extretes de les memòries dels centres madrilenys, als hospitals del Servei Madrileny de Salut es van produir durant 2020, últim any amb xifres disponibles, un total de 16.577 episodis amb alguna complicació no present en el moment de l'ingrés: un 3,46% de tots els episodis.
'PlantaDoce' assenyala que "les complicacions són alteracions del curs natural de la malaltia relacionades amb les cures mèdiques o quirúrgiques que es produeixen en el transcurs de l'actuació sanitària i que, en alguns casos, són potencialment evitables. Les més freqüents van ser les hemorràgies, que es van donar en un 17% de les ocasions, i les infeccions postoperatòries, en un 16% dels casos."
Per centres, exposa que l'Hospital Universitari 12 d'octubre, i l'Hospital Universitari Fundació Jiménez Díaz van ser els que millors resultats van obtenir, anotant índexs de complicacions mèdiques per sota de la mitjana, amb un 0,77% de complicacions mèdiques i un 3,2%, respectivament. Els segueixen l'Hospital Universitari la Pau, amb un 3,78%; l'Hospital Universitari Ramón i Cajal, amb 4,4%; l'Hospital Universitari Gregorio Marañón, amb un 4,62%; l'Hospital La Princesa, amb un 4,71%; el Clínic San Carlos, amb un 4,74%; i l'Hospital Porta d'Hierro Majadahonda, amb un 6,28%.
Afegeix que un altre indicador que permet calcular l'efectivitat clínica és el percentatge de pacients amb fractura de maluc intervinguts en les primeres 48 hores.
"El centre d'alta complexitat que millor acompliment va registrar va ser l'Hospital Universitari Fundació Jiménez Díaz, amb un 82,5% dels pacients atesos en els primers dos dies i gairebé vint punts percentuals per sobre de la mitjana. Al centre li van seguir el Porta d'Hierro Majadahonda, amb un 73%; l'Hospital La Princesa, amb un 70%, i l'Hospital La Paz amb un 67,8%", informa el diari.
Després d'ells es van situar el Clínic San Carlos i el Ramón i Cajal, amb un 60%, ambdós per sota de la mitjana de la comunitat; el Gregorio Marañón, amb un 54%; i el 12 octubre, a la cua amb un 47,6%.
Així mateix, relata que per calcular l'efectivitat també ha de tenir-se en compte la prevalença global d'infecció relacionada amb l'atenció sanitària, que respon a aquelles patologies que es desenvolupen a l'hospital i que no eren presents en el moment de l'ingrés.
"En concret, l'indicador assenyala quin percentatge de pacients desenvolupa una o més infeccions durant l'ingrés hospitalari, respecte al total de malalts ingressats. El 2019, segons els últims resultats disponibles, en el conjunt de la comunitat l'estadística se situava en el 6,32%. Entre els hospitals d'alta complexitat, la Fundació Jiménez Díaz es va mantenir en primera posició, amb un 4,66%, gairebé dos punts per sota de la mitjana de la comunitat. El va seguir, un punt percentual per sota, l'Hospital Gregorio Marañón, amb un 5,75% de prevalença; i l'Hospital Ramón i Cajal, amb un 6,3%, en línia amb la mitjana de la regió."
A continuació, situa l'Hospital Universitari 12 d'octubre, amb un 6,67%; l'Hospital Porta d'Hierro Majadahonda, amb un 7,05%; el Clínic San Carlos, amb un 7,39%; l'Hospital La Princesa, amb un 7,99%, i l'Hospital la Pau, amb un 8,54%, més de dos punts per sobre de la mitjana.
"Tanmateix, la Comunitat adverteix que les esmentades taxes de prevalença varien en funció de la complexitat de l'hospital, de manera que els centres amb més complexitat, com és el cas dels vuit anteriorment esmentats, haurien de presentar uns resultats de prevalença més elevats", agrega.
Una altra de les estadístiques tingudes en compte apunta que és l'Índex d'Estada Mitjana Ajustada (Iema). "L'esmentat estudi compara els dies d'estada que el conjunt d'hospitals ha utilitzat per atendre els seus pacients amb els dies que hauria d'haver necessitat tenint en compte les dades de l'any previ. El resultat revela que la Fundació Jiménez Díaz, amb una mitjana de 0,81 dies d'estada mitjana, va ser el més efectiu a l'hora de tractar els seus pacients, dinou dècimes per sota de la mitjana esperada. La resta dels centres d'alta complexitat van oscil·lar entre 1 dia d'estada mitjana i 1,05 dies d'estada mitjana, amb l'Hospital La Princesa com el centre que va registrar una taxa més elevada", afegeix l'article.