Si Espanya va detectar el primer cas de coronavirus el dia 31 de gener del 2020, Catalunya ho va fer el 25 de febrer, gairebé un mes després. Espanya havia dit en diverses ocasions que el país estava preparat per afrontar la Covid, sobretot quan es va començar a parlar sobre el coronavirus a la Xina, però les mascaretes, els EPI i el material sanitari per fer front a aquesta gran crisi sanitària faltava i continuaria faltant durant setmanes.
Espanya va dir que els casos de coronavirus estaven sent tractats i aïllats. Quelcom similar al que es va dir quan es va detectar el primer cas a Catalunya. La primera pacient de coronavirus a Catalunya va ser una noia que venia d'Itàlia. Un any després, se segueix parlant d'aquest cas com del primer, però són molts els que creuen que ja n'hi havia hagut d'altres.
El coronavirus omplia una part dels informatius, però res a veure amb el que acabaria passant. A partir d'aquell moment, on el coronavirus ens començava a sonar cada vegada amb més força pels casos detectats a finals del 2019 a Wuhan tot i que encara no ens era prou familiar, es van activar els protocols per a l'estudi de possibles casos a partir de contactes. L'executiu de Pedro Sánchez, va dir quan es va detectar el primer cas a Espanya, que la situació estava controlada i s'insistia en la preparació i esforços que s'havien posat per plantar cara al virus. Aleshores, però, ningú es pensava que un any després en seguiríem parlant ni que en seguiríem estant alerta. Si més no, no se n'era conscient. Informatius i diaris farcits de notícies sobre el coronavirus intentant explicar aquest virus, mesures de protecció, informacions del Govern, instruccions i també activitats que es podien fer a casa. Perquè després del primer cas, se'n van detectar més. I amb més casos, va arribar l'estat d'alarma i el confinament.
UCI de l'Hospital del Mar de Barcelona durant la segona onada / Sergi Alcazar
El 31 de desembre de 2019, la Comissió Municipal de Salut de Wuhan (Hubei, Xina) va notificar un conjunt de casos de pneumònia. Posteriorment es va comunicar que eren causats per un nou virus. El 5 de gener de 2020, l'Organització Mundial de la Salut (OMS) va publicar el primer informe sobre el brot epidèmic en relació amb el nou virus SARS-CoV-2. L'11 de març de 2020, l'OMS va elevar l'alerta; estàvem davant d'una pandèmia. El dia 13 de març ja hi havia detectats 4.013.728 casos confirmats de coronavirus a tot el món, tot i que podrien ser molts més perquè abans no es feien tants tests de detecció com es fan actualment.
Les onades
Només uns dies després que l'OMS catalogués de pandèmia el coronavirus, el dia 14 de març, Espanya va decretar l'estat d'alarma. Un estat d'alarma i un confinament total on només van quedar obertes botigues de primera necessitat i que es va acabar, de manera total, el 21 de juny. Durant la primera onada del coronavirus, només a Catalunya durant el mes de març van morir 3.696 i 7.420 durant el mes d'abril. Aquest mes de gener, però, la dada tampoc es queda curta. 2.107 persones van perdre la vida per la Covid a Catalunya. El que diuen les dades, però, és que aquesta tercera onada ha estat més mortífera que no pas la segona.
Però la primera onada va impactar de ple a les residències i també en el personal sanitari. Segons un equip del Centre Nacional d'Epidemiologia (CNE) que va estudiar com el confinament nacional va aconseguir detenir la propagació del coronavirus a Espanya, l'impacte de la pandèmia en adults de majors de 70 anys i professionals sanitaris va ser molt important: un de cada cinc casos identificats era sanitari, amb un 77% de dones entre aquest col·lectiu. La falta d'EPI, material de protecció i mascaretes va ser una constant durant els primers mesos de la pandèmia. El 21 de juny, quan es va acabar de manera total, el nombre de casos de coronavirus detectats a Catalunya ja era de 70.534.
Després d'un estiu amb una menor incidència del virus, degut segurament a unes temperatures més altes i també al fet que es feien més activitats a l'aire lliure, va arribar un augment de casos i una segona onada del coronavirus. Aquesta segona onada va provocar un nou estat d'alarma, amb diferències respecte al primer. Així com al principi s'anava prorrogant cada quinze dies, aquesta vegada es va anunciar amb una durada molt més llarga, concretament, fins al dia 9 de maig del 2021. A més, en aquesta segona onada són els diferents territoris els que estableixen les mesures de confinament. Això ha comportat confinaments municipals i comarcals, o possibilitats de moure's només amb una reserva d'hotel o casa rural o fins i tot, unes mesures excepcionals durant les festes Nadal, que entre el 23 de desembre i 6 de gener hi havia certa permissibilitat.
Però la segona i la tercera onada es van tocar i no hi va haver prou temps per alleugerir del tot la pressió assistencial. La segona onada i la tercera onada han tingut diferències significatives. La segona onada del coronavirus es va començar amb 140 malalts a l'UCI. Quan va començar la tercera onada n'hi havia 320 malalts. Gairebé 200 més. Malgrat que la tercera onada no ha comportat un nombre tan important d'infeccions sí que ha tingut repercussió en els hospitals. El dia 2 de febrer es va detectar el pic d'ingressos a l'UCI i es va arribar als 731 pacients.
Campanya de vacunació
El dia 27 de desembre, després de l'aprovació de la vacuna de Pfizer i BioNTech per part de l'Agència Europea del Medicament (EMA, per les seves sigles en anglès), comença una campanya de vacunació simultània en diversos països de la Unió Europea. Una campanya, fins ara, marcada per retards de subministrament, problemes de distribució i contractes opacs. El ritme de vacunació va més lent del que s'esperava. Malgrat tot, on ja s'han notat i molt els primers efectes de la vacuna anti-Covid és a les residències on els casos detectats han caigut en picat i la mortalitat s'ha reduït més de la meitat. Més de 330.299 persones han rebut ja la primera dosi la de vacuna. A més, 184.842 ja han rebut la segona dosi. Així, un 2,38% de la població a Catalunya està vacunada totalment, amb dues dosis, mentre que el 4,16% de la població ha rebut com a mínim, una dosi.
A més, el 92,6% dels residents ja ha rebut la primera dosi i un 84,5% han rebut també la segona. Unes xifres molt altes, ja que es constata que el 90% de les residències 'estan vacunades'. Pel que fa als professionals que hi treballen, les dades que ha facilitat Salut també són altes. 31.426 professionals han rebut la primera dosi mentre que 26.566 també ha rebut la segona. Això fa que un total del 70% dels professionals hagi rebut, com a mínim, la primera dosi, i un 63% ha rebut també la segona.
Imatge principal: membres del personal sanitari en una UCI amb pacients Covid / Efe