Es calcula que més de 100 milions de persones a tot el món pateixen apnea del son, un trastorn pel qual la respiració s'interromp o es fa molt superficial durant el son i que afecta principalment persones que pateixen d'obesitat o sobrepès. Dins d'aquesta patologia, la més comuna és l'apnea obstructiva del son, que causa un col·lapse de les vies respiratòries mentre la persona dorm durant segons o fins i tot minuts i que pot produir-se repetidament durant la nit.

Ja es coneixia que l'apnea, en reduir els nivells d'oxigen i afectar de forma important al descans, augmenta el risc de patir problemes cardiovasculars. Però ara, un nova investigació apunta que també pot afectar la capacitat d'una persona per formar records significatius sobre la seva vida personal, la qual cosa augmenta considerablement les possibilitats de patir depressió.

L'estudi s'ha dut a terme a la Royal Melbourne Institute of Technology (RMIT) i analitza la relació entre l'apnea obstructiva i la memòria autobiogràfica, que fa referència a la capacitat d'una persona per memoritzar episodis específics de la seva vida. Prenent com a base el fet que aquesta situació –el fet de no tenir massa records específics– està associat a la incidència d'una depressió persistent, la investigació conclou que l'apnea del son també és un factor de risc important per a la depressió.

Els experts van examinar 44 adults que tenien apnea obstructiva que no l'estaven tractant amb ajuda d'un especialista i uns altres 44 adults sans. L'estudi va revelar que les persones amb apnea tenien considerablement més records genèrics que detalls específics. En definitiva, que l'apnea del son afectava la capacitat del seu cervell per codificar o consolidar certs tipus de records de la vida, el que dificultava que recordessin els detalls del seu passat. I tot sembla deure's que les persones malaltes tenen una pèrdua significativa de matèria grisa en regions que se superposen amb la xarxa de memòria autobiogràfica.

Símptomes i causes

Els símptomes d'una persona que pateix apnea del son són variats, encara que la major part dels casos deriven d'una situació de sobrepès o obesitat. També existeixen causes genètiques, com tenir el maxil·lar inferior més curt. Tenir unes amígdales molt grans o remuntar massa la llengua en dormir també poden induir aquest trastorn. La conseqüència més important és la falta de descans, la qual cosa pot provocar fatiga crònica, somnolència diürna i altres conseqüències més greus com malalties cardiovasculars.

És important anar al metge si es presenten aquests símptomes, encara que per prevenir el trastorn el millor consell és portar uns hàbits de vida saludables i mantenir-se en el pes adequat.