El conseller de Salut, Josep Maria Argimon, ha reconegut que "el sistema de salut pública de Catalunya està perdent qualitat". No obstant això, també ha assenyalat que "la cartera de serveis a Catalunya i Espanya és molt àmplia en el sistema nacional". Però ha advertit que "és un servei públic que hem de preservar al màxim". I ha subratllat que "l'hem tingut de molta qualitat, però l'anem perdent, any rere any", ha afirmat a la Comissió de Salut. Així doncs, el conseller de Salut ha remarcat que, darrerament, ha incrementat el nombre de catalans que opten per assegurances de salut privades. Concretament, a Catalunya s'ha passat, en quatre anys, d'un 25% de la població amb mútua a un 32%. "Això em preocupa. Això és realment la privatització", ha avisat. En aquesta línia, el conseller Argimon s'ha mostrat convençut del fet que "ara és el moment d'enfortir el sistema sanitari" i ha demanat més inversió per part de l'Estat, concretament 1.400 MEUR més. Sobre la petició a l'Estat de destinar més diners a la sanitat pública, ha afirmat que "si no arriben, s'hauran de trobar aquí".
Per al conseller Argimon, l'augment d'interès de la ciutadania per la sanitat privada s'ha registrat en els darrers quatre anys. I ha posat èmfasi en el fet que l'increment en la contractació de mútues es va produir abans que comencés la pandèmia de la covid-19. "Això va créixer i alguna raó hi ha. Hem d'invertir més en salut. Això vol dir més pressupost", ha assegurat. Així, en termes pressupostaris, el conseller Argimon ha recordat que el pressupost del Departament de Salut per aquest any és d'11.215 milions d'euros (MEUR), però que la intenció és gastar-ne 12.400. A més a més, ha recalcat que la quantitat de diners destinada a Salut va ser de 13.800 MEUR. És per aquesta raó que el conseller ha destacat la importància del "diferencial de 1.400 MEUR". Segons ell, es tracta d'una quantitat que ha de rebre Catalunya provinent del fons covid de l'Estat. Tanmateix, creu que, si els diners no són finalment traspassats, s'hauran de buscar els recursos a Catalunya per complir amb els compromisos adquirits. Argimon també ha aprofitat l'avinentesa per evidenciar que el sistema sanitari català pateix infrafinançament.
Creix l'interès per les mútues
Sobre per què la població catalana contracta, cada cop més, mútues privades, Argimon s'ha mostrat en concordança amb David Cid, diputat d'En Comú Podem, arran de la seva reflexió. Així, segons el diputat de la formació morada, un dels factors que hi pot haver darrere l'increment de les mútues privades és l'accés a l'atenció primària. "Tothom sap que, amb una malaltia molt greu, és molt millor que et tracti la sanitat pública que la privada. En canvi, per accedir al metge de família o l'especialista, molta gent considera que el temps d'espera és massa", ha afirmat Cid. Al mateix temps, Cid ha reclamat que es destini el 25% del pressupost de Salut a l'atenció primària, una xifra àmpliament reivindicada pel sector i que també té un ampli consens polític.
Els objectius per 2021-2025
El conseller ha comparegut a la comissió amb la directora general de Planificació de Salut, Aina Plaza, i la secretària general del departament, Meritxell Masó, per presentar davant els diputats el pla de salut 2021-2025, que el Govern va aprovar el desembre. Les prioritats del pla són lluitar contra les desigualtats socials, fomentar entorns saludables, millorar el benestar emocional i la salut mental, atendre la cronicitat, complexitat i fragilitat, reduir la medicalització de la vida quotidiana i lluitar contra les violències, sobretot la masclista, la contaminació ambiental i la resistència microbiana.
Sobre la valoració que han fet els parlamentaris del pla de salut 2021-2025, la socialista Assumpta Escarp ha subratllat que és "necessari baixar i tocar de peus a terra davant la realitat i la pressió de la pandèmia". Per contra, el diputat de Junts, Jordi Fàbrega, ha lloat la "mirada llarga" que ofereix el pla.