El conseller de Salut, Josep Maria Argimon, creu que l'actual estratègia contra la covid-19 "no és sostenible" ni per a l'atenció primària ni "bo" des d'un punt de vista de salut pública. "També correm el risc de deixar enrere moltes coses que són tant o més importants, com la recuperació de diagnòstics. Hem de canviar l'estratègia. El virus ha canviat", assegura. Així doncs, per millorar el servei sanitari públic català, Argimon espera rebre de l'Estat els 1.400 MEUR addicionals que necessita Salut pel 2022 per afrontar la covid i les seves derivades. En aquest sentit, el conseller apunta que alguns dels canvis que el sistema de salut necessita són estructurals, com ara la creació de 300 llits d'UCI. I pel que fa a la nova subvariant d'òmicron, amb només dos casos registrats a Catalunya, apunta que no es modificaran els plans de gestió del coronavirus a la primavera si els casos són lleus.

 

Respecte a la nova subvariant del virus, Argimon assenyala que la "sigil·losa" encara és més transmissible que l'òmicron original i apunta que això pot generar "més complicacions" en la vida quotidiana. No obstant això, el conseller de Salut afirma que "segons els primers indicis, no és més greu". Alhora, subratlla que el coronavirus ha donat "moltes lliçons" i "voltes" des del començament de la pandèmia. 

Respecte al canvi de gestió de la pandèmia anunciat des de la conselleria de salut, Argimon augura que també es produirà a l'estat espanyol i a Europa. "Tots anirem en aquesta direcció. La situació actual és diferent de la de fa un any. Seguir abordant la pandèmia de la mateixa manera té poc sentit", explica el conseller. A més, valora positivament el fet que la gran majoria de persones ja tenen algun tipus de protecció davant del virus, sigui per la vacuna o la vacuna o per la infecció. I recorda que l'Organització Mundial de la Salut (OMS) va preveure que la meitat de la població europea es podria infectar amb l'òmicron en poques setmanes. "Encara que hi hagi pandèmia, haurem de canviar la manera de comptar i d'abordar-la si seguim amb la variant òmicron o una de similar amb els mateixos efectes. No és sostenible per a l'atenció primària ni és bo des del punt de vista de salut pública", exposa el titular de Salut.

De cara a la primavera, el Govern planteja, sempre que els casos siguin lleus, deixar de comptar-los un a un i fer estimacions de les incidències mitjançant un model sentinella. A més, es podrien flexibilitzar els aïllaments i les quarantenes quan els símptomes siguin lleus. "Farem el que sempre havíem recomanat: prendre's antipirètics; hidratar-se; no anar a l'escola o a la feina i aïllar-se a casa, segurament no d'una manera tan estricta, però no cal que passi tota la família per l'habitació". En aquesta nova etapa, Salut voldrà fer un seguiment "exhaustiu" dels pacients greus i augmentar la seqüenciació en aquests casos. Fins ara, tal com explica el conseller, la gestió de la pandèmia ha girat al voltant dels casos lleus, amb l'objectiu de  trencar cadenes de transmissió. En canvi, ara es preveu que en els mesos vinents l'atenció s'adreci en major mesura a l'atenció dels casos més severs. Per aconseguir-ho, el conseller anuncia que es vol crear un centre d'intel·ligència epidemiològica i un sistema de vigilància reforçat.

Amb tot, Argimon admet que canviar el "xip" de la societat serà una tasca molt feixuga perquè hi ha molt instaurada la idea que cal contactar amb el sistema de salut davant del mínim símptoma. També posa èmfasi en el fet que no es tracta de pretendre "fer la pandèmia endèmica" perquè això no s'assoleix "per decret". "És a dir, el virus no serà com vulguem que nosaltres sigui", comenta. I insisteix que és necessari recuperar l'activitat que no s'ha pogut dur a terme a causa de la covid, sobretot diagnòstica. En aquesta línia, indica que fer-ho augmentarà els casos d'altres malalties i repercutirà en les llistes d'espera d'operacions.

Finalment, el conseller de Salut adverteix que el sistema sanitari pateix un "infrafinançament crònic, no només a Catalunya" i que això afecta les condicions laborals dels professionals i en un dèficit d'inversions en infraestructures i tecnologia. "Tenim un sistema de molta qualitat, perquè tenim professionals molt bons. Però no podem omplir-nos la boca de tenir el millor sistema si no invertim en ell. De retòriques, en faré poques", assegura.