El respecte per les persones, la justícia social i l’equitat, la cura de les persones i l’entorn i l’eficiència i la sostenibilitat.  Aquests són els quatre principis ètics que orienten el Pla de Salut de Catalunya 2021-2025 que ha presentat aquest dimecres el Govern. "L’elaboració del nou Pla ve marcat tres aspectes: per la retrospectiva de 30 anys de plans anteriors, avalada per l'OMS per la pandèmia; i per l'emergència climàtica”. Així ho ha destacat el conseller de Salut, Josep Maria Argimon, durant la presentació. “Volem una població sana, on les persones puguin gaudir, individualment i col·lectivament, de benestar físic i emocional amb tot el seu potencial, des d’una visió integradora de la salut, tenint en compte els seus determinants socials”

A banda dels quatre principis ètics del pla, el conseller ha ressaltat que "s'ha de reforçar amb el compromís de les persones". I ha insistit que: "Aquest és un pla de salut més estratègic que proposa reptes a superar i es compromet amb les estratègies globals. Parlem dels objectius de desenvolupament sostenible, pacte verd europeu i l'equitat de gènere".

Estratègies i reptes a superar

Argimon ha destacat que respecte a altres plans de salut, aquest és "més estratègic, actua com a brúixola, alinea diferents actors i no vol ser un pla de plans". En aquest sentit, ha manifestat que el pla "es vol comprometre amb estratègies globals i reptes a superar".

En el seu torn, la directora general de planificació de salut, Aina Plaza, ha destacat que els "indicadors de la població catalana són bons, tot i que la covid ha tingut un impacte en la mortalitat".

Per altra banda, també ha destacat que en aquest 2020 ha augmentat el consum d'alcohol i tabac, el risc de persones que tenen obesitat, i les depressions després de la pandèmia. Concretament un 13,7% de la població té una depressió major o severa. A més, el 10,6% dels infants tenen possibilitat de problemes de salut mental. També ha destacat que s'ha abusat de manera sistemàtica dels antibiòtics, un fet que ha provocat generar-ne resistència. En aquest context, Plaza ha destacat que hi ha sis prioritats de sistema: posar la persona al centre, professionals de la salut com a fonaments del sistema, equitat i qualitat d'atenció, perspectiva de gènere, col·laboració entre actors públics i recerca i innovació, que han de ser palanques de transformació. 

Recuperar l'esperança de vida prèvia a la pandèmia

Així, ha destacat que el lloc on naixem i la situació social són variables i condicionen l'esperança de vida. Hi ha, en total i segons han posat sobre la taula, onze entorns que cal tenir en compte, com la pobresa, l'educació o la feina. La intenció és també traslladar objectius com el risc de la mortalitat i qualitat de serveis. En aquest sentit, Plaza ha posat èmfasi en el fet que la idea és recuperar l'esperança de vida prèvia a la pandèmia i reduir la mortalitat per suïcidi. Amb la intenció d'assolir aquest objectiu és donar resposta a les prioritats de salut estructurades en 4 estratègies: igualtat d'oportunitats, salut, entorn saludable i integració de palanques de canvi.

En aquest context, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha dit que "la salut en el sentit més ampli" és una prioritat per al govern. "Salut ha d'estar al centre de l'agenda política" i ha reiterat que "la salut és una prioritat del govern de Catalunuya". 

Europa en l'epicentre

Durant la presentació també estava present el director regional de l'OMS per a Europa, Hans Kluge. Durant la seva intervenció ha expressat que "estem vivint una època sense precedents" i que Europa torna a ser l'epicentre de la pandèmia. Ara, s'està a punt d'assolir la xifra de 80 milions de contagis en els 53 països que formen la regió. "Si ens mantenim en aquesta trajectòria, podríem tenir mig milió de més de morts abans de l'1 de febrer". Això provocaria tensió elevada o extrema als hospitals. 

Aquests 53 països estan formats per 43 països europeus, Rússia i altres repúbliques exsoviètiques que formen part de l'Àsia Central. 

 

 

Imatge principal: el conseller de Salut, Josep Maria Argimon / ACN