El secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon, ha explicat aquest dijous que el que estan treballant amb l'oci nocturn és que hi hagi una transformació de l'activitat perquè les discoteques deixin de ser sales de ball per convertir-se en llocs on es realitzin concerts o siguin cafès teatres, una mesura que es pren arran de la crisi sanitària desfermada per la Covid-19. "Aquestes són activitats que funcionen des dels inicis del desconfinament i que no s'han tancat", ha assenyalat Argimon en una roda de premsa on ha valorat la situació epidemiològica de Catalunya.
Ara bé, també ha apuntat que, de moment, han decidit "congelar" l'obertura dels locals d'oci nocturn, que estava previst que ahir obrissin les seves portes després de, pràcticament, vuit mesos de romandre tancats. Des del sector, asseguren que aquesta activitat genera feina per a 37.000 persones, però que ara la situació s'ha tornat insostenible i que al voltant del 80% dels locals tancaran enguany.
"La situació epidemiològica ens ha fet retardar aquesta situació. Em sap greu perquè darrere hi ha molta gent, moltes famílies i molts actors afectats", ha indicat Argimon. En aquest sentit, ha explicat que fins ara a Catalunya es detectaven al voltant de 7.000 nous casos a la setmana, una xifra que en els darrers set dies s'ha situat en els 8.500 nous positius.
Descarta mesures generalitzades a tota Catalunya
Malgrat aquest increment de casos, el secretari de Salut Pública ha descartat implementar mesures restrictives generalitzades a tota Catalunya, si no que es prendran en territoris concrets en els quals hi hagi rebrots i seran similars com les que s'han dut a terme en diversos sectors del país.
Per la seva part, Jacob Mendioroz, director de la Unitat de Seguiment del coronavirus a Catalunya, ha fet un balanç dels principals rebrots que hi ha arreu del territori. En el cas del de Tortosa, que es va donar principalment en un escorxador de la ciutat, ha defensat que està molt localitzat i controlat. D'altra banda, el de Manlleu també està controlat, ja que s'ha reduït el nombre de casos i el risc de rebrot.
La situació, però, no és tan optimista a Mataró on fa temps que es manté un nivell alt el nombre de casos, però es desconeix l'origen del brot. Per aquest motiu, dilluns es començarà a realitzar cribratges a les escoles per intentar localitzar-lo. A més, des de finals de setembre, coincident amb la celebració de la Festa Major, a la Segarra hi ha un brot que no està localitzat i que s'ha trobat en tots els col·lectius.
Així mateix, Mendioroz ha reconegut que es mostra preocupat per la situació de Salt perquè els està "costant controlar". En aquest sentit, ha explicat que, principalment, afecta persones amb un nivell econòmic baix que necessita sortir dels seus domicilis per anar a treballar.
Una de les noves eines de les quals s'ha dotat el departament de Salut per fer front a la pandèmia de coronavirus són els tests antígens. Si bé la setmana passada Argimon va indicar que n'havien adquirit un milió, avui Maria Antònia Llopis, doctora en medicina i especialista en anàlisis clíniques, ha explicat que entre uns set i deu dies es començaran a utilizar a l'assistència primària. Aquests permetran poder tenir un resultat en només 15 minuts i, de moment, s'aplicaran a persones amb símptomes que han tingut un contacte directe amb un positiu.
Situació de Madrid
El passat divendres, es va confinar nou ciutats de la Comunitat de Madrid, entre elles la capital. Això es va produir arran d'un acord que van segellar el govern espanyol amb les comunitats autònomes que permetia confinar perimetralment aquelles localitats amb més de 100.000 habitants que tinguessin una taxa d'incidència superior als 500 casos per 100.000 en els darrers quinze dies, que les seves comunitats autònomes tinguessin un índex de positivitat superior al 10% i l'ocupació de llits de la UCI per pacients de Covid fos superior el 35%, unes xifres que superaven aquestes ciutats.
Ara bé, Madrid va considerar que l'Executiu espanyol havia envaït les seves competències i ho va dur a la justícia. Precisament, aquest dijous el Tribunal Superior de Justícia de Madrid ha donat la raó a la comunitat.
En aquest context, Argimon ha valorat que és "una molt mala notícia" perquè li semblava "una bona mesura" alhora que ha lamentat que la justícia estigui tirant enrere mesures que prenen les administracions. "Al final aquesta pandèmia l'acabaran dirigint i gestionant els jutges", ha reblat Argimon, que ha conclòs: "Entenc que es toquen drets fonamentals, però han d'entendre la situació en la qual som".