Arxivada la causa per la mort de 55 avis per covid en una residència de Palau-solità i Plegamans (Vallès Occidental), al principi de la pandèmia. Si bé la fiscalia i alguns familiars apuntaven al director del centre Residencial Palau, al metge i a l'empresa com a responsables dels delictes d'abandonament de persona necessitada, omissió del deure de socors, homicidi imprudent i falsedat documental, la magistrada del jutjat d'instrucció 3 de Sabadell no ha trobat prou indicis de delicte. Segons la investigació dels Mossos d'Esquadra, la ineficiència i imprudència reiterades en el temps en la pràctica de mesures de prevenció i control de la covid-19 van causar la mort de mig centenar de residents.
La magistrada ha dit que s'han practicat moltes diligències d'investigació, inclosos uns informes mèdics forenses sobre l'atenció rebuda per part de quatre residents aleatoris. La cosa és que aquests informes no aprecien abandonament i conclouen que van ser visitats amb regularitat, que les indicacions mèdiques van ser proporcionals als problemes plantejats i que les decisions terapèutiques "no poden considerar-se anòmales ni apartades de la pràctica mèdica". Tampoc no s'aprecien "deficiències de cobertura".
Cap incompliment a la residència
És així que ha conclòs que la investigació no ha apreciat cap incompliment deliberat o imprudent de les normes sanitàries emeses pels diversos organismes de salut pública, ni tampoc va abandonar-se l'assistència. A més, ha reconegut una "situació de gran complexitat en la gestió, pròpia de la situació epidèmica que es vivia". Tampoc no s'ha detectat un aïllament inadequat dels pacients en la fase inicial de la pandèmia, de manera que els residents que van morir ocupaven ubicacions diferents dins de la residència. Això fa pensar a la magistrada que l'origen de la propagació va ser en les visites externes rebudes just el dia abans de decretar-se la prohibició de visites per part de les autoritats sanitàries.
La interlocutòria recorda que era un centre residencial i no sanitari, alhora que cap dels residents requeria un ingrés hospitalari. Si així hagués estat, tampoc es va fer la petició i també posa en dubte que s'hauria acabat considerant convenient a causa del col·lapse dels hospitals. També indica que, des del primer d'abril del 2020, l'Equip d'Atenció Primària del municipi va assumir la supervisió sanitària dels usuaris del centre. Finalment, la magistrada ha assenyalat que la falta d'informació o descoordinació en la seva transmissió no és un delicte, tot i admetre l'angoixa provocada a les famílies. A més, ha considerat que no es va incomplir la ràtio de professionals per nombre de residents.
Què van dir els testimonis i els informes?
Els testimonis interrogats van descriure situacions com festes amb mig centenar de residents sense mascareta ni distància de seguretat, desatenció dels residents o manca de comunicació amb els familiars. També van dir que els familiars no poden veure amb els seus pares o avis, i en alguns casos ni tan sols parlar. En aquesta línia, la residència no va fer la primera comunicació amb el SEM fins al 4 d'abril, quan ja havien mort nou residents per covid. És a dir, que les dades recollides denoten una falta de comunicació directa amb els familiars, amb impediments per poder parlar amb les persones que hi residien o veure'ls per videotrucada. També hi havia una negativa taxativa davant de qualsevol possibilitat d'extracció del centre. La manca de comunicació es feia evident amb els estaments sanitaris, sense trucades al 061, el 112 o el SEM fins al 4 d'abril.
El 4 d'abril ja havien mort nou persones a la residència, però el primer trasllat a un centre hospitalari no es va produir fins al 15 d'abril. Des de llavors, i fins al 29 d'abril, se'n van fer una desena. Els informes també relaten una manca de neteja suficient a les habitacions, sense reparar els residus contaminants i que no hi havia la disposició necessària dels equips de protecció personal, els EPI.