Un equip d'investigadors de la Universitat de Cambridge, al Regne Unit ha descobert en un experiment amb ratolins, el mecanisme pel qual l'aspirina podria evitar la metàstasi en alguns tipus de càncer. Els autors de la investigació, recollida aquest dimecres a la revista Nature, adverteixen que la seva troballa servirà de suport als assajos clínics en curs per a analitzar l'eficàcia de l'aspirina per a prevenir la propagació del càncer en humans, però en cap cas suposa que una persona amb càncer hagi de prendre's aquest fàrmac sense prescripció mèdica. En les persones, l'ús de l'aspirina pot tenir efectes secundaris greus, ja que pot alterar el revestiment de l'estómac i augmentar el risc d'hemorràgies intestinals.
Una troballa casual
En el cas dels experiments amb ratolins duts a terme per a aquest estudi, la troballa que l'aspirina pot evitar l'expansió del càncer va ser "fruit de la casualitat" quan els autors tractaven d'entendre millor com respon el sistema immunitari a la metàstasi. Els investigadors van analitzar 810 gens en ratolins i van descobrir que 15 d'ells influïen en la metàstasi del càncer. En concret, van veure que els ratolins a qui els mancava un gen que produeix la proteïna ARHGEF1 sofrien menys metàstasi des de càncers primaris cap als pulmons i el fetge.
L'explicació està en el fet que la proteïna ARHGEF1 suprimeix les cèl·lules immunitàries T, que reconeixen i eliminen amb eficàcia les cèl·lules canceroses metastàtiques. A continuació, els científics van veure que la proteïna ARHGEF1 s'activa quan les cèl·lules T s'exposen a un factor de coagulació anomenat tromboxano A2 (TXA2), molt conegut perquè està relacionat amb com funciona l'aspirina. El TXA2 és produït per les plaquetes, cèl·lules del torrent sanguini que ajuden a la coagulació de la sang, evitant que les ferides sagnin, que poden causar puntualment infarts de miocardi i accidents cerebrovasculars. En reduir la producció de TXA2, l'aspirina provoca els efectes anticoagulants que prevenen aquestes malalties.
L'efecte en ratolins
En aquest estudi, els autors han utilitzat un model de melanoma en el ratolí per a demostrar que la metàstasi es va reduir en el grup de rosegadors als quals se'ls va administrar aspirina enfront dels quals no la van rebre. "L'aspirina va evitar que els càncers es propaguessin en els ratolins en disminuir el TXA2 i alliberar les cèl·lules T de la seva supressió", assenyala un dels autors, Rahul Roychoudhuri, investigador de la Universitat de Cambridge. "Ha sigut emocionant descobrir que el TXA2 era el senyal molecular que activava aquest efecte supressor en les cèl·lules T enfront de la metàstasi. L'aspirina o altres fàrmacs que usen aquest mecanisme són menys costosos que les teràpies basades en anticossos i, per tant, més accessibles a escala mundial", agrega un altre dels autors, Jie Yang, de la mateixa universitat.
Cautela amb els humans
Aquest estudi, però, no implica que a partir d'ara els malalts de càncer hagin de prendre diàriament una baixa dosi d'aspirina per evitar la propagació de la malaltia, perquè tot i que és una troballa prometedora, hi ha informes anteriors que presenten els seus dubtes respecte a l'aspirina. "Aquest estudi amb ratolins implica que hem de continuar avaluant el paper de l'aspirina en el càncer metastàtic humà. Els estudis clínics previs sobre aquesta matèria han estat contradictoris i sovint no concloents. Fins i tot hi ha alguns informes que conclouen que l'aspirina pot fer més mal que bé", explica el biòleg i oncòleg de la Universitat de Reading, Harvey Roweth
Tot i això, el principi de disminuir el TXA2 que provoca l'aspirina descobert en aquest estudi sí que pot ajudar en un futur a dissenyar fàrmacs millors i més específics enfront de la metàstasi. "Estem davant una troballa interessant. El mecanisme descobert pot ajudar a dissenyar fàrmacs millors i més específics enfront de la metàstasi, sense els efectes secundaris perjudicials de l'aspirina", apunta Alan Melcher, catedràtic d'Immunoteràpia de l'Institut de Recerca Oncològica de Londres. Més enllà de la limitació d'haver-se fet amb ratolins, aquest estudi també només s'ha centrat en uns pocs tipus de càncer com el de mama, intestí i pròstata, i únicament en el pulmó i el fetge com a localitzacions metastàtiques.