El juny de 2021, va entrar en vigor la llei de l'eutanàsia i, des d'aleshores, cada any més i més catalans han sol·licitat assistència per morir. El passat any 2024 es van disparar un 63% les sol·licituds respecte a l'any 2023. Concretament, segons l'informe presentat aquest dilluns pel Departament de Salut, l'any passat es van rebre 358 sol·licituds per rebre la prestació d'ajuda per morir (PRAM). Albert Planes, metge de família i vocal de la Comissió de Garantia i Avaluació Catalunya (CGAC), apunta que es van rebre pràcticament una sol·licitud al dia.
De la mateixa manera que el nombre de sol·licituds ha augmentat, també ho han fet el nombre de peticions acceptades. Respecte al 2023, l'any passat es van aprovar un 73% més de sol·licituds, és a dir, 189. D'aquestes, s'han pogut realitzar 142 prestacions, la qual cosa suposa un 51% més que l'any passat. Clara Pareja, directora general d'Ordenació i Regulació Sanitària, ha apuntat que 121 persones van morir abans de rebre la prestació. Tant Pareja com Planes, remarquen que sovint els pacients inicien el tràmit en fases molt avançades de la malaltia. "En molts casos, es demana massa tarda", apunta Planes, qui subratlla: "Això no vol dir que en aquests casos el pacient no rebi una mort digna, ja que serà acompanyat per professionals fins a la seva mort".
Per altra banda, d'entre les sol·licituds, 36 van rebre informes desfavorables i 23 van presentar una reclamació, de les quals nou van acabar amb un informe favorable. En total 25 peticions van ser denegades.
Perfil del demandant
La majoria de les persones que sol·liciten l'eutanàsia són dones (53%), d'una mitjana d'edat de 75 anys. Els homes (47%) que sol·liciten aquesta prestació tenen de mitjana 74 anys. Pel que fa a les sol·licituds que s'arriben a materialitzar es mantenen les diferències per gènere, així com una mitja d'edat molt similar. Malgrat això, Pareja ha remarcat que es reben casos de totes les edats, des de la vintena fins a la norantena.
La majoria de les sol·licituds en aquest període han estat de malalts amb condicions oncològiques, seguit per les malalties neurodegeneratives. Tanmateix, aquesta situació s'inverteix quan es posa el focus en el nombre de peticions acceptades. Tanmateix, Planes ha assenyalat que és molt possible que el futur és probable que la majoria de les peticions acceptades per malalties oncològiques superi les neurodegeneratives.
El paper del document de voluntats anticipades
A la presentació de l'informe de Salut hi ha participat la presidenta de l'Associació Dret a Morir Dignament (DMD), Cristina Vallès, qui ha posat en valor la tasca de tots els professionals involucrat en aquest procés, des de l'administració fins als sanitaris. Vallés ha apuntat que la gran accessibilitat del document de voluntats anticipades (DVA) permet normalitzar i difondre l'accés a l'eutanàsia. La presidenta de DMD ha matisat que aquesta mena de document no està relacionat necessàriament amb l'eutanàsia, sinó "tots els aspectes del final de la vida". De fet, el passat 2024 va augmentar en un 52% el nombre de documents de voluntats anticipades signats al país.