El conseller de Salut, Manel Balcells, ha comparegut aquest dijous davant el Parlament per tal de resoldre els dubtes. Concretament, aquells que han sorgit al voltant del nou model d'atenció pediàtrica, anunciat pel Govern el 18 de desembre passat, i que va generar més preguntes que respostes. Aviat van començar a ploure crítiques entre entitats, usuaris i partits polítics, que el conseller ja va intentar rebatre amb compareixences als mitjans de comunicació. Aquest cop ho ha fet davant dels grups parlamentaris, referint-se a la "confusió mediàtica" que s'ha generat al voltant del nou model, així com a "inquietuds, enrenou i dubtes".
Un dels primers punts que ha volgut aclarir és que aquest canvi no és banal, sinó que és "necessari i convenient per molts motius", i neix d'un procés de treball amb experts consensuat amb els professionals i el territori. En aquest sentit, el nou model pretén garantir una atenció pediàtrica que millori les condicions de salut dels més petits.
Això significa que els infants i adolescents catalans "seguiran disposant del seu metge de pediatria i de la infermera de pediatria de referència". No hi haurà cap canvi en aquest aspecte, i per tant els joves podran continuar visitant-se amb els professionals habituals. El conseller també ha volgut deixar ben clar que en aquells CAP on avui hi ha un pediatre que atén els usuaris, "continuarà visitant allà", mentre que allà on no n'hi ha cap és possible que amb el desplegament del nou model s'incorporin aquests professionals. "En cap cas deixarà d'haver-hi un pediatre on hi és avui", ha aclarit.
La principal diferència rau en la seva organització, que ara serà per equips i, per tant, es reforçarà la comunicació horitzontal, ja que no dependran de la direcció del CAP. En concret, n'hi haurà 79 repartits per tot el territori (dels quals 25 ja estan avui en funcionament), cosa que "no vol dir que hi haurà 79 punts d'atenció". Cada equip estarà integrat per entre 8 i 15 pediatres i 8 i 15 infermeres, mentre que també en formaran part treballadores socials, dietistes i nutricionistes, i altres professionals d'atenció per tal de garantir aquesta transversalitat.
El servei de pediatria al 061
Una altra gran novetat que havia generat interrogants és el nou servei telefònic d'atenció pediàtrica que funcionaria a través de la línia 061 de 'Salut respon'. Si ara les famílies poden fer ús d'aquest servei per a qüestions d'urgència, amb els canvis s'ampliarà perquè es puguin resoldre consultes "habituals i comunes, gairebé banals". A l'altre costat del telèfon hi haurà el pediatre que donarà resposta a les preguntes amb l'historial clínic de l'infant o adolescent a la mà. "Això ha d'ajudar en cas de patologies lleus, o per saber si cal anar a urgències", ha dit Balcells. També permetrà reforçar l'atenció durant les nits i els caps de setmana, quan no hi ha professionals disponibles de forma presencial.
Amb tot, el nou model d'atenció pediàtrica s'anirà desplegant per tot el territori durant aquest mateix any, però es farà de manera "molt progressiva, tranquil·la, consensuada i mil·limetrada".
Crítiques de l'oposició
Tot i que Balcells ha intentat esvair els dubtes que genera el nou model i n’ha remarcat en diverses ocasions les “bondats” que defensa la conselleria, els diputats li han traslladat la “inquietud”, sobretot, per la forma com es desplegarà. Així s’ha pronunciat la diputada del PSC Assumpta Escarp, que li ha demanat més concreció sobre el calendari, la ubicació dels equips, la població que atendran, els recursos de què disposaran i quins seran els temps per aconseguir una visita. El diputat de Junts Jordi Fàbrega, que precisament és pediatre, creu que la conselleria té ara una “baixa credibilitat”, amb referència sobretot a les vagues sanitàries de les darreres setmanes i a la situació als centres durant l’hivern, i li preocupa que “pugui dinamitar” un model que els professionals “fa anys que reclamen”. Núria Lozano, d’En Comú Podem, també ha reclamat més concreció i ha lamentat que s’hagi plantejat aquest model com l’”única alternativa”. Laia Estrada, de la CUP, ha carregat directament contra el model, ha alertat que “s’allunya dels principis d’accessibilitat i longitudinalitat” de l’atenció primària i ha demanat "revertir-lo".