El Ministeri de Sanitat incorporarà demà dimarts dues noves indicacions de tislelizumab a la cartera del Sistema Nacional de Salut (SNS), el segon fàrmac de BeiGene aprovat a Espanya. En concret, un per al tractament en primera línia de l'adenocarcinoma gàstric o de la unió gastroesofàgica (CG/CUGE) i un altre del carcinoma de cèl·lules escatoses d'esòfag (CCEE) en combinació amb quimioteràpia basada en platí.

Aquests dos fàrmacs se sumen a les ja finançades a començaments d'aquest any per a càncer de pulmó no microcític (CPNM) en tres indicacions en primera i segona línia, a més de per a CCEE en segona línia. Segons va indicar la directora mèdica de BeiGene per a Espanya i Portugal, Cristina Bas, "més d'1,3 milions de pacients al món s'han beneficiat fins a la data d'aquest tractament".

L'anunci s'ha realitzat durant 'BeiGene Oncology Day', una trobada en la qual la companyia ha presentat la seva estratègia a tumors sòlids, una àrea en la qual s'endinsa després d'haver-se consolidat com a referent en hematologia.

En l'acte ha participat Mark Lanasa, Chief Medical Officer for Solid Tumors de BeiGene en l'àmbit mundial, que va assenyalar que la companyia està "construint amb èxit un model diferenciador que ens permet accelerar l'accés a la innovació i millorar la qualitat de vida dels pacients amb càncer". També va posar èmfasi en el qual "innovar en oncologia no només implica desenvolupar noves teràpies, sinó també garantir que aquestes arribin als pacients de manera equitativa i eficaç".

Aquestes paraules van ser recolzades per la directora general de la companyia per a Espanya i Portugal, Cristina García Medinilla, que va destacar el compromís de BeiGene amb "desenvolupar i oferir teràpies innovadores que millorin la vida dels pacients amb càncer a tot el món", amb relació al necessari que és que la innovació arribi ràpidament a les persones que ho necessiten.

"Aquest és només el primer pas del nostre projecte a tumors sòlids. Amb ell demostrem que complim el que diem: és possible desenvolupar innovació d'avantguarda i posar-la a disposició dels pacients i els professionals sanitaris d'una manera àgil", va dir.

Unitat en oncologia

El doctor Luis Paz-Ares, cap del Servei d'Oncologia Mèdica de l'Hospital Universitari 12 d'octubre, va moderar la conversa entre Cristina García Medinilla i Mark Lanasa. També van participar altres reconeguts oncòlegs mèdics com Dolores Isla (ICAPEM), Fernando Rivera (TTD) i Virgínia Calvo (GECP) per abordar els últims avenços en el tractament de determinats tumors sòlids com els de pulmó, esòfag i gàstric.

Tots ells van destacar la importància de les últimes innovacions, ja que "estan canviant el diagnòstic de molts pacients". Per això, el doctor Rivera, president del Grup de Tractament de Tumors Digestius (TTD), va demanar que "la societat confiï en els assajos clínics perquè és l'única manera d'avançar en investigació".

Per la seva part, la presidenta de l'Associació per a la Investigació del Càncer de Pulmó en Dones (ICAPEM), l'oncòloga Dolores Isla, va assenyalar que "són patologies de mal pronòstic, amb molt camí per recórrer i on cal fer davant diagnòstics tardans, ja que sovint s'arriba a ells en fase avançada."

Posant l'exemple del pulmó, va indicar que en els últims anys s'ha investigat molt i "ara estem veient els resultats". A més, va afirmar d'Espanya que "és una gran investigadora, molt activa en investigació clínica, en assajos clínics, amb una qualitat molt alta."

En aquest sentit, la doctora Virgínia Calvo, representant del Grup Espanyol de Càncer de Pulmó, va recalcar que a Espanya "hi ha bons investigadors, bons grups acadèmics molt potents, i és molt important col·laborar tots junts". "Estem collint ara els fruits d'anys enrere i cal fer un esforç per la investigació translacional, que és el que ens portarà de la bàsica a la clínica i, així, poder implementar tots els resultats".

Els experts també van coincidir que la immunoteràpia ha transformat el paradigma del tractament oncològic, cosa que permet tractaments més personalitzats i efectius. De fet, la doctora Calvo va afirmar que, en el cas de pulmó, "va ser crucial que es comencés a parlar de càncer de pulmó microcític o no microcític", a més d'anar classificant aquests en altres subtipus, en al·lusió a la importància que té -i tindrà- la individualització i la personalització dels tractaments segons el tipus de càncer.