El que es coneix com a colesterol bo (HDL), s'anomena així perquè absorbeix el colesterol del cos i el porta al fetge per a la seva eliminació, de tal manera que no s'acumuli a les artèries i pugui resultar perjudicial per a la salut. Però és que fins i tot pot ser fins i tot millor del que es pensa.
Una nova investigació de títol Enterically derived high-density lipoprotein restrains liver injury through the portal vein (La lipoproteïna d'alta densitat d'origen entèric restringeix la lesió hepàtica a través de la vena porta) de la Facultat de Medicina de la Universitat de Washington suggereix que un tipus de lipoproteïna d'alta densitat (HDL) té un paper prèviament desconegut en la protecció del fetge de lesions.
Es tracta d'un tipus especial de HDL anomenat HDL3 que, quan és produït per l'intestí, bloqueja els senyals bacterians intestinals que causen inflamació del fetge. Si no es bloquegen, aquests senyals bacterians viatgen des de l'intestí fins al fetge, on activen les cèl·lules immunitàries que desencadenen un estat inflamatori, el que condueix al dany hepàtic.
"Els medicaments que augmenten els nivells generals de HDL han caigut en desgràcia en els últims anys a causa dels assajos clínics que no van mostrar cap benefici en les malalties cardiovasculars", assegura l'autora principal Gwendalyn J. Randolph. "Però el nostre estudi suggereix que elevar els nivells d'aquest tipus específic de HDL, i específicament elevar-lo a l'intestí, pot ser prometedor per protegir contra la malaltia hepàtica, que, com la malaltia cardíaca, també és un problema de salut crònic important". En l'estudi, els investigadors van demostrar que el HDL3 de l'intestí protegeix al fetge de la inflamació en ratolins.
Qualsevol mena de dany intestinal pot afectar la forma en què un grup de microbis anomenats bacteris gramnegatius poden afectar el cos. Els esmentats microbis produeixen una molècula inflamatòria anomenada lipopolisacàrid que pot viatjar al fetge a través de la vena porta. La vena porta és el vas principal que subministra sang al fetge i transporta la majoria dels nutrients al fetge després que els aliments s'absorbeixen a l'intestí.
Les substàncies dels microbis intestinals poden viatjar juntament amb els nutrients dels aliments per activar les cèl·lules immunitàries que desencadenen la inflamació. D'aquesta manera, els elements del microbioma intestinal poden conduir a la malaltia hepàtica, inclosa la malaltia del fetge gras i la fibrosi hepàtica, en les que el fetge desenvolupa teixit cicatricial.
L'origen de l'estudi es deu que alguns nadons prematurs desenvolupen una afecció potencialment mortal anomenada enterocolitis necrosant, una inflamació de l'intestí que pot requerir l'extirpació quirúrgica d'una part de l'intestí. Fins i tot després d'una cirurgia intestinal amb èxit, aquests nadons sovint desenvolupen una malaltia hepàtica, i els experts volien entendre per què.