Generalment, en funció de com s'expressa una persona, es pot extreure molta informació sobre la mateixa. El llenguatge és un mode de comunicació en si mateix. I no només respecte a la seva procedència, classe social o nivell cultural, sinó també a un altre tipus de percepcions que tenen més a veure amb com de bé o malament que ens cau, la capacitat d'empatitzar amb ella i un altre tipus d'aspectes similars.
La qüestió es complica quan es tracta d'aprendre un altre idioma. Com es mesura la capacitat que té una altra persona d'aprendre o de comunicar-se en una altra llengua que no sigui la seva? Què determina la capacitat de modelar l'accent per adaptar-se al nou idioma i transmetre informació com si fos el seu?
Doncs bé, en el que respecte a l'accent que té una persona a l'hora d'aprendre un segon idioma, la investigació lingüística apunta que està fortament determinada pel primer idioma del parlant que van aprendre mentre creixien. Però, això és així?
Un nou estudi en el qual s'ha ocupat el Big Data i que ha estat dut a terme entre la Universitat de Rochester i les universitats d'Alemanya i Holanda ha descobert que forts poden ser aquests efectes. Els resultats de l'estudi han estat publicats a la revista Cognition.
L'equip va analitzar dades de més de 50.000 adults que van aprendre holandès com el seu segon o tercer idioma. Aquestes dades van ser recollides a través d'un examen estatal del govern dels Països Baixos, que va realitzar migrants que arriben a Holanda. Entre altres aspectes, l'examen va qualificar la competència de parla holandesa per a cada examinat. Els examinats provenien de més de 60 nacionalitats amb idiomes materns diferents.
L'equip va descobrir que gairebé la meitat dels factors que determinaven el domini de les persones del nou idioma i el manteniment del seu accent anterior tenien a veure amb poques variables: l'educació i el gènere de l'alumne (les dones tenien puntuacions més altes que els homes), l'edat de l'alumne quan va arribar a Holanda, el temps que van passar a Holanda abans de fer l'examen, i el primer idioma de l'alumne.
L'efecte del primer idioma de l'alumne sembla estar impulsat gairebé per complet per que similar és el mateix a l'idioma que està tractant d'aprendre. L'equip de científics va codificar la similitud lingüística entre l'holandès i els 62 primers idiomes parlats per diferents estudiants a la base de dades. Dels examinats que van créixer parlant àrab, només al voltant del 5 per cent va obtenir una puntuació més alta en el domini de la parla holandesa que el pitjor 50 per cent dels examinats que van créixer parlant alemany.
Aquests resultats mesuren per primera vegada d'una forma exacta en quina mesura concreta l'idioma matern condiciona la capacitat de parlar un altre idioma. Els resultats també corroboren una visió important de la investigació sobre com s'han d'ensenyar els idiomes als adults. És a dir, ja que l'idioma amb què va créixer l'alumne té un gran efecte en el seu aprenentatge, l'ensenyament del nou idioma que vol aprendre ha de tenir en compte el nadiu, perquè aquesta sigui més efectiva.