El coronavirus creix a Catalunya. La tendència de baixada i estancament del setembre i octubre ja no és el que mostren les dades actuals. Segons el portal de Dades Covid d'aquest dimarts, s'han notificat 1.115 nous positius en les últimes hores i la incidència acumulada dels últims 14 dies és de 95,06. També l'índex de positivitat ha augmentat considerablement els últims dies, fins a situar-se al 3,33%, tot i que està per sota del 5%.  Aquest límit el fixa l'Organització Mundial de la Salut (OMS), que el considera un bon indicador per constatar que un país té la pandèmia sota control.

En aquest context, podem parlar ja de sisena onada? "El primer seria preguntar-nos què és una onada. És qüestió de vocabulari i és subjectiva. A Catalunya hi ha gent que quan parla de la quarta onada li diu l''onadeta', o gent que la tercera i la quarta les ajunta i les considera una de sola". Clara Prats Soler, que dirigeix el grup d'investigació sobre la covid a l'equip de biologia computacional Biocomsc de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) insisteix que "hem canviat de fase. Al setembre i octubre hi havia certa estabilitat amb pujades locals i ara ha canviat, i en les pròximes dues setmanes es podria mantenir el creixement. Ara estem en creixement sostingut".

Diferències entre la cinquena onada i la sisena (?)

Però aquesta nova 'onada' té punts que la diferencien de les onades anteriors. Sense anar més lluny, la vacunació. "Si ho comparem amb la cinquena onada, hi ha dos factors que van jugar en contra. Al juny teníem una part de la població no vacunada i a l'estiu hi havia moltes més interaccions socials. El virus va trobar un espai per recórrer. A partir d'aquí va anar saltant a franges vacunades", constata. De fet, destaca que precisament això és el que està passant ara a Alemanya o Àustria –és a dir, la nostra cinquena onada–. "El que juga a favor (ara) és que la població de 60 a 69 anys portaven una sola dosi i es va intentar accelerar el ritme de vacunació amb l'arribada de la delta", argumenta. "En l’àmbit hospitalari, esperem que les conseqüències siguin menors". 

A més, exposa també que en "la població més gran que semblava que hi havia pèrdua d'efectivitat ja tenen les terceres dosis. Per tant, sobre el paper esperem un comportament diferent del que vam tenir al juny i juliol. A la realitat, però, no sabem què pot passar". Així, recorda que el fred i el fet de freqüentar ara més interiors que quan fa bon temps són factors que juguen en contra. 

Prats comenta que s'espera una afectació menor i que el nombre d'ingressos sigui petit. Ara bé, també destaca que si finalment la incidència és molt alta, el nombre d'ingressos pot veure's afectat. D'aquesta manera, explica el cas de Dinamarca, que té una taxa de vacunació semblant i uns 5,8 milions d'habitants –una mica menys que Catalunya amb uns 7,7 milions– on van retirar les mesures al setembre i van començar a créixer. "Ara és quan comencen a patir afectació hospitalària". També ha recordat, però, que al país es fan molts més tests que aquí a Catalunya i, per tant, diagnostiquen més casos que nosaltres.

Calen restriccions?

"Amb una incidència més baixa, les mesures poden ser més suaus. Hi ha l'opció de plantejar mesures menys agressives, com podria ser el certificat covid. L'objectiu ha de ser minimitzar la transmissió en entorns d'alt risc, entorns tancats o sense ventilació", constata. "Els entorns de més alt risc són els que compliquen l'acció".

En aquest context, destaca que és possible que si la incidència és de risc alt o molt alt "potser llavors el passaport covid no seria suficient". "Ara estem en una situació on podem plantejar mesures més suaus per acabar de passar aquest hivern". Així, recorda que ara tenim una Rt alta –1,56– i pràcticament sense mesures. Argumenta, doncs, que "poder posar alguna mesura més suau aquest hivern no s'hauria de detectar".

 

 

 

Imatge principal: Clara Prats Soler, dirigeix el grup d'investigació sobre la Covid a l'equip de biologia computacional Biocomsc de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) / UPC