Els serveis de pediatria dels hospitals catalans estan tensats i sense treva, ja que la bronquiolitis en nadons està disparada a Catalunya i ha superat el pic registrat el 2019. Però, què és la bronquiolitis? És la inflamació dels bronquíols (les petites vies respiratòries del pulmó) i és més freqüent en els mesos freds de l'any (de novembre a març). Ara, la pandèmia n'ha alterat l'estacionalitat i el pic de contagis s'ha assolit abans de l'habitual. Els infants més afectats són els menors de dos anys, tot i que els de 2 a 4 anys també es veuen afectats per la malaltia perquè les restriccions contra la covid-19 van impedir que s'exposessin al virus. En aquest punt, és interessant abordar algunes qüestions de la bronquiolitis en nadons: tractament, símptomes, quant dura i com es contagia.
Tractament de la bronquiolitis en nadons
Malauradament, la bronquiolitis no té un tractament farmacològic efectiu. Així ho recorda la Societat Catalana de Pediatria (SCP), que remarca la importància de no administrar xarops per la tos, mucolítics, antibiòtics... El que sí que es pot fer és administrar tractament de suport per millorar la simptomatologia respiratòria, fent cas "sempre" de les recomanacions dels pediatres. Així doncs, es pot administrar un antitèrmic (si hi ha febre), mantenir una bona hidratació amb petites quantitats de líquids i aliments, fer rentats nasals i col·locar el nadó en una posició més incorporada.
Cal esmentar que la càrrega assistencial de la malaltia afecta sobretot a la població pediàtrica prèviament sana, motiu pel qual la SCP havia advertit que això pot generar situacions de sobrecàrrega en l'àmbit de l'Atenció Primària, urgències, hospitalització i cures intensives pediàtriques en períodes epidèmics. Però el conseller de Salut, Manel Balcells, va assegurar fa una setmana que el sistema està "preparat" per atendre el pic de bronquiolitis.
Bronquiolitis en nadons: símptomes i durada
Havíem dit que la bronquiolitis és la inflamació dels bronquíols, de manera que els símptomes més freqüents són un quadre catarral amb mucositat nasal, febre o febrícula i tos — també pot evolucionar a dificultat respiratòria si hi ha molta secreció que obstrueix les petites vies respiratòries del pulmó. A més, el nadó es fatiga i li costa menjar. La SCP adverteix que s'ha d'estar alerta si l'infant presenta tos persistent, si se li marquen molt les costelles quan respira (dificultat respiratòria), si no mulla el bolquer (menja poc) i si està poc actiu i queixós. La durada de la malaltia és d'entre set i deu dies.
Com reduir els contagis de bronquiolitis?
La bronquiolitis està normalment produïda per un virus, sent el virus respiratori sincicial (VRS) el més comú (3 de cada 4 casos). Aquest virus afecta sobretot els infants menors de dos anys, amb alguns nadons amb més risc de patir una bronquiolitis greu: menors de tres mesos, prematurs, infants amb cardiopatia i altres alteracions de la immunitat... És per això que és millor prevenir i, per fer-ho, és important evitar contacte amb secrecions respiratòries, rentar-se les mans freqüentment i evitar el fum del tabac al domicili. A més, qui presenti símptomes ha d'evitar el contacte amb els infants per disminuir el risc de transmetre la infecció.
Dit això, heus aquí algunes recomanacions de la Societat Catalana de Pediatria. Per una banda, rentar-se les mans durant 30 segons amb aigua i sabó abans i després del canvi de bolquer, abans de donar pit, de preparar el biberó o donar el menjar — també es pot fer servir una solució hidroalcohòlica. Per una altra, evitar portar els nadons o menors de 4 anys a llocs públics confinats com el transport públic o centres comercials, on podria entrar en contacte amb gent refredada. També és recomanable no compartir biberons, xumets o coberts sense rentar, alhora que és recomanable rentar regularment joguines i peluixos. Cal obrir les finestres de l'habitació on dorm l'infant i ventilar bé la casa com a mínim deu minuts al dia. Hi hagi o no bronquiolitis, no s'ha de fumar on hi hagi infants. Finalment, si estàs refredat o refredada, estaria bé tapar-se la boca amb el colze o la màniga i, fins i tot, protegir-se amb una mascareta.