El Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) alerta sobre l’àmplia difusió que té a internet el discurs negacionista sobre la Covid-19 malgrat les mesures de control establertes per les plataformes d’intercanvi de vídeos i per les xarxes socials. El CAC ha aprovat un informe en què analitza 35 vídeos de YouTube, Facebook, Instagram i Twitter, on els autors desenvolupen un discurs negacionista de la Covid-19.
L’informe mostra la facilitat amb què la desinformació es dissemina entre les diferents xarxes: només dos dels vídeos analitzats sumen ja més de 13 milions d’interaccions.
L’informe del CAC subratlla que les plataformes i xarxes socials analitzades duen a terme diverses actuacions per combatre la desinformació vinculada a la Covid-19, com ara la inclusió de missatges que redirigeixen la persona usuària a informació provinent de fonts oficials o la retirada o l’etiquetatge de continguts.
Qüestionen les mesures
Tanmateix, continua havent-hi vídeos que qüestionen la utilitat de les mesures de contenció recomanades per l’OMS (ús de mascareta), rebutgen la validesa de les proves PCR i de les vacunes, i neguen l’origen víric de la pandèmia, que consideren que està causada pel 5G o pel rastre químic (chemtrail) dels avions.
La majoria estan protagonitzats per persones que es presenten com a professionals de la medicina o de la ciència i recorren a la descontextualització de dades i fets per atorgar credibilitat a les tesis exposades.
S’han considerat negacionistes les teories que contradiuen el consens científic i que han estat qualificades com a falses per part de l’OMS o per les plataformes de verificació de dades de l’Estat espanyol que han signat el Codi de principis de la International Fact Checking Network. Així mateix, l’informe també ha estat revisat pel Col·legi de Metges de Barcelona.
Continguts que creen confusió
El president del CAC, Roger Loppacher, considera “especialment greu que encara es puguin trobar tan fàcilment continguts de desinformació sobre la Covid-19 i que això pugui crear confusió i comprometre la salut de les persones, especialment davant la segona onada de la pandèmia”. “En moments d’incertesa, la desinformació es propaga ràpidament i pot generar confusió en la ciutadania, que necessita avui, més que mai, informació fiable i contrastada sobre la pandèmia. Per tant, cal ser encara molt més contundents en la lluita contra la desinformació i el negacionisme d’una pandèmia que ens afecta a tots”, ha dit.
Així mateix, ha alertat que “un mateix contingut negacionista pot tenir un tractament diferenciat en les diferents plataformes. Per exemple, un contingut que ha estat retirat per una, pot ser visible en una altra. És urgent unificar criteris per combatre la desinformació i que totes les plataformes tinguin un sistema de revisió homogeni”.
El president del Col·legi de Metges de Barcelona (CoMB), Jaume Padrós, alerta: “Una situació de por i amenaça com la que estem vivint activa la necessitat de buscar informació entre la població. Això genera una oportunitat per donar missatges clars a la ciutadania, però també és un escenari propici per difondre i amplificar informacions poc contrastades i perilloses. Atès que som davant d’una malaltia altament contagiosa i amb elevada mortalitat, la més mínima banalització suposa un gran risc”.
Negació de la utilitat de les mesures de contenció
El primer àmbit analitzat fa referència a la negació de la utilitat de les mesures profilàctiques contra la pandèmia recomanades per l’OMS i les autoritats sanitàries. Així, un 42,9% dels continguts detectats afirma que les mascaretes no serveixen per filtrar el coronavirus, qüestiona la validesa de les proves PCR o bé al·lega suposats riscos per a la salut.
Posicionaments antivacunes
Un segon àmbit que configura l’anàlisi del discurs negacionista de la Covid-19 el componen aquells vídeos que defensen posicionaments contraris a la vacunació. Aquests continguts neguen la utilitat d’una futura vacuna per combatre la infecció per coronavirus i en qüestionen la seguretat, o bé presenten la vacunació prèvia com a causa del desenvolupament de la malaltia.
Rebuig a l'origen víric de la pandèmia
El tercer àmbit és el rebuig a l’origen víric i natural de la pandèmia, una tesi que defensa el 68,6% dels vídeos que conformen la mostra. En canvi, s’al·ludeix a teories de la conspiració diverses, com les que vinculen la Covid-19 amb el desplegament de la tecnologia 5G, el rastre químic que deixen els avions o la suposada instauració del denominat “nou ordre mundial”. També hi ha vídeos que qüestionen l’existència mateixa del virus SARS-CoV-2 o de la pandèmia de Covid-19.
L’informe del CAC mostra com els vídeos analitzats pretenen tenir credibilitat, i, per tant, difusió, gràcies a la utilització d’elements visuals i verbals que pretenen conferir una aparença científica al discurs negacionista: l’ús d’un llenguatge amb conceptes mèdics o biològics i l’aparició de persones amb les bates blanques associades a l’àmbit sanitari en situacions en què no es realitza cap atenció mèdica.