Prop de tres milions de persones moren cada any al món a causa de l'obesitat, un dels mals més importants del nostre temps. A més dels 2.000 milions d'humans que tenen sobrepès, gairebé 700 milions pateixen d'obesitat.
Recentment un grup de científics ha afirmat que ha fet el primer estudi en humans que demostra com una tassa de cafè pot tenir conseqüències directes en les funcions del greix marró.
Greix marró i greix blanc
La ciència distingeix entre dos tipus de greix en el cos humà i els etiqueten amb els colors marró i blanc. El greix marró és el que moltes vegades es diu popularment greix bo i que ajuda el cos a convertir els nutrients en energia. Al contrari, el greix blanc és el que sorgeix com a conseqüència d'un excés en l'emmagatzemament de calories. El blanc està relacionat amb malalties com la diabetis o l'obesitat, mentre que el marró pot ajudar a aconseguir un pes saludable.
Així mateix, cal assenyalar que el greix marró metabolitza els aliments en energia activant l'anomenada proteïna desacoplant UCP1, que és als mitocondris del teixit adipós marró.
Entre els nombrosos estudis que s'han fet els últims anys, algun ha buscat la relació entre el consum de cafeïna, la pèrdua de pes i una despesa d'energia més gran. Tanmateix, encara no s'havia estudiat el vincle entre el cafè i l'activació de la proteïna UCP1.
El greix marró i el cafè
Fa uns mesos un equip de científics de la britànica Universitat de Nottingham es va decidir a investigar la possible relació entre el consum de cafè i la UCP1. Liderats pel professor Michael Symonds, els científics es van llançar a estudiar l'efecte de la cafeïna en la generació de calor del greix marró, també conegut com a termogènesi, tal com s'ha reflectit en un estudi publicat a la revista Scientific Reports.
Per començar, van sotmetre els adipòcits –les cèl·lules que emmagatzemen el greix– als efectes de la cafeïna in vitro i van comprovar que l'exposició d'aquest alcaloide a les cèl·lules els va accelerar el metabolisme i van augmentar els nivells de la UCP1.
Després els investigadors van buscar validar les troballes en humans. Utilitzant una tècnica d'imatge tèrmica, van localitzar les reserves de greix marró al cos i van avaluar les seves capacitats de generació de calor.
Els investigadors van comparar els efectes de beure una tassa de cafè amb els de l'aigua i van descobrir que beure cafè, però no aigua, estimulava la temperatura de la regió supraclavicular, que correspon a l'àrea on s'acumula el greix marró en els humans, i que és indicatiu de termogènesi.
A parer de Symonds i el seu equip, els resultats van ser positius i ara volen comprovar si és la cafeïna, com un dels ingredients del cafè, la que estaria actuant com a estímul, o si és algun altre component el que afavoreix l'activació del greix marró.
Segons els científics britànics, quan s'hagi comprovat quin és el component del cafè responsable de l'esmentat efecte es podria utilitzar com a part d'un règim de control de pes o com a part d'un programa de regulació de la gluso per ajudar a prevenir la diabetis.
Symonds ha declarat que es tracta del primer estudi en persones que mostra que una tassa de cafè pot tenir un efecte directe en les funcions de greix marró i que les possibles implicacions dels seus resultats "són força grans" en les millores en problemes de salut com l'obesitat i la diabetis.