Cada any, deu milions de persones moren de càncer al món, i es calcula que el cost econòmic anual total del càncer és d'uns 1,16 bilions de dòlars (1.480,560 milions d'euros), segons dades de l’organització Dia Mundial contra el càncer, que precisament se celebra aquest diumenge 4 de febrer. Només a Catalunya es van diagnosticar en el 2023 un total de 42.111 tumors malignes, segons dades del Departament de Salut recollides per l’ACN. D’aquests, van ser majoria els que van atacar els homes, 23.945, dels que el 63,4% van els de pròstata (4.850), colorectal (4.277), pulmó (3.739), bufeta urinària (1.471) i fetge (849). Pel que fa a les dones, es van diagnosticar d’any passat 18.166 tumors malignes, dels quals, el 60% dels diagnòstics van ser els càncers de mama (5.337), colorectal (2.644), pulmó (1.245), cos uterí (948) i pàncrees (681). El tumor més freqüent agrupant homes i dones és el colorectal, amb una supervivència del 64%. D'altra banda, en els homes gairebé un 7% dels casos de càncer es diagnostiquen abans dels 50 anys, mentre que en les dones el percentatge puja al 15%, i, en canvi, un 52,3% dels casos en homes es diagnostica a partir dels 70, mentre que en les dones, disminueix fins al 44,4% a partir d'aquesta edat.
Supervivència al cap de cinc anys de diagnòstic
La supervivència, al cap de cinc anys del diagnòstic, és del 65,3% en dones i del 53,7% en homes, segons les estimacions de Salut, que fa a partir dels pacients diagnosticats entre el 2014 i el 2018 en els Registres de Càncer de Base poblacional de Girona i Tarragona. Pel que fa a les dones, els tumors que tenen millor supervivència són els de tiroides (97,7%), pell melanoma (89,6%) i mama (89,3%). En el cas dels homes són els de testicle (93,8%), pròstata (90,8%) i pell melanoma (84,4%).
La pitjor supervivència es dona en el tumor de pàncrees, que entre els homes és del 8% i entre les dones del 10,4%. El segon amb pitjor supervivència és el de bufeta biliar (12,4%) i el tercer el de sistema nerviós maligne (17,5%) en el cas de les dones. Aquest darrer és el segon amb pitjor supervivència en els homes (15,5%), seguit del de pulmó (14%). Sobre aquest darrer tipus, la supervivència en dones presenta millors xifres (24,5%).
El 4 de febrer, dia mundial des de fa 24 anys
El dia mundial contra el càncer va néixer el 4 de febrer de l’any 2000 en el marc de la cimera mundial contra el càncer per al nou mil·lenni celebrada a París. La Carta de París té com a objectiu investigar i prevenir el càncer, millorar l'atenció al pacient, augmentar la conscienciació i mobilitzar la comunitat mundial per fer un progrés contra el càncer, i inclou l'adopció del dia mundial contra el càncer. Aquesta va ser una iniciativa de la Unió Internacional contra el Càncer, l'organització internacional més gran i antiga contra el càncer, que es dedica a liderar iniciatives d'agrupament, capacitació i defensa i promoció que uneix la comunitat dedicada a la lluita contra el càncer per reduir la càrrega mundial d'aquesta malaltia, per promoure més equitat i per integrar el control del càncer a l'agenda mundial per a la salut i el desenvolupament.
L’organització Dia Mundial contra el càncer treballa per aconseguir que accedir al diagnòstic, tractament i cura del càncer sigui igual per a tothom, sense importar on visqui, quins són els ingressos, l'origen ètnic o el gènere. Per això, lluita perquè els governs es responsabilitzin i assumeixin el lideratge necessari sobre polítiques, legislacions, inversions i innovació és fonamental per a un progrés accelerat.
Què és i quins tipus hi ha?
Segons el Dia Mundial contra el càncer, aquesta és una malaltia que es presenta quan els canvis que es produeixen en un grup de cèl·lules normals de l'organisme generen un creixement anòmal i incontrolat que dona lloc a un tumor; una massa anormal de teixit maligne. Això passa amb tots els càncers, a excepció de la leucèmia (càncer de la sang). Si no es tracten, els tumors poden créixer i disseminar-se pel teixit normal circumdant o altres parts de l'organisme a través del corrent sanguini i del sistema limfàtic (metàstasi) i poden afectar l'aparell digestiu, el sistema nerviós i l'aparell circulatori, o alliberar hormones que potser afecten les funcions de l'organisme. El càncer es classifica en funció del tipus de cèl·lula a partir de la que s'origina. Hi ha cinc tipus principals:
- Carcinoma – Càncer que s'origina a partir de les cèl·lules epitelials (el revestiment cel·lular que ajuda a protegir els òrgans o que els envolta). Els carcinomes poden envair els teixits i els òrgans circumdants i formar metàstasi als ganglis limfàtics ia altres zones de l'organisme. Les formes de càncer més freqüents dins aquesta categoria són el de pulmó, el de fetge, el colorectal, el d'estómac i el de mama.
- Sarcoma – Un tipus de tumor maligne de l'os o de les parts toves (greix, múscul, vasos sanguinis, nervis i altres teixits conjuntius que proporcionen sosteniment als òrgans i els envolten). Les formes més freqüents de sarcoma són el leiomiosarcoma, el liposarcoma i l'osteosarcoma.
- Limfoma i mieloma – El limfoma i el mieloma són càncers que s'originen a les cèl·lules del sistema immunitari. El limfoma és un càncer del sistema limfàtic, que recorre tot l'organisme, així que pot aparèixer a qualsevol lloc. El mieloma (o mieloma múltiple) comença a les cèl·lules plasmàtiques, un tipus de leucòcit que produeix anticossos per ajudar a combatre les infeccions. Es tracta d'un càncer que pot afectar la capacitat de les cèl·lules per produir anticossos amb eficàcia.
- Leucèmia – La leucèmia és un càncer dels leucòcits i de la medul·la òssia, el teixit que forma glòbuls sanguinis. Hi ha diversos subtipus; els més comuns són la leucèmia limfocítica i la leucèmia limfocítica crònica.
- Càncers cerebrals i de la medul·la espinal – Es coneixen com a càncers del sistema nerviós central. Alguns són benignes, però d'altres poden créixer i disseminar.