Ja fa temps que el Centre Europeu de Prevenció i Control de Malalties (ECDC) adverteix de l’expansió del virus del Nil Occidental (VNO), transmès pel mosquit comú (Culex pipiens) i que en infeccions més greus pot arribar a presentar encefalitis. De fet, el mateix organisme ha alertat aquesta setmana d’un increment continuat de malalties transmeses per mosquits, en referència també al dengue. En aquest context, Catalunya està atent a l’expansió del virus del Nil Occidental via mosquits.
Les últimes notícies sobre la circulació del virus han coincidit amb la celebració a Barcelona d’unes jornades sobre malalties emergents, que han comptat amb la participació de Núria Busquets, investigadora principal de la línia de recerca d’arbovirus de l’IRTA-CReSA (Centre de Recerca en Sanitat Animal de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentària). En conversa amb ElNacional.cat, Busquets explica que hi ha molt pocs casos de VNO a Catalunya i que la circulació és més baixa que a altres regions europees (com Andalusia), però que “hi és” i que cal vigilar-lo de prop.
El virus del Nil Occidental, a Catalunya des del 2017
La investigadora assenyala que el virus és present al país des del 2017 i que ha estat detectat al Segrià, al Baix Camp i al delta del Llobregat —en humans, es va detectar un cas a Reus el setembre del 2022 i un altre al Prat el mateix mes del 2023, que va requerir ingrés a l'UCI—. En col·laboració amb els departaments d’Acció Climàtica i Salut, la tasca de Busquets i el seu grup és la de vigilar la circulació del VNO en animals: principalment, en aus, mosquits i cavalls. Si bé ni els cavalls ni la majoria d’aus en són un reservori, sí que hi ha ocells com l’astor que són molt susceptibles a la infecció i que, per tant, poden ajudar a la identificació de la transmissió del virus mitjançant els mosquits.
Aquesta feina de vigilància serveix per controlar els mosquits i aplicar mesures de prevenció, així com per mantenir un control sobre els bancs de sang i ajudar que els metges n’estiguin al cas per fer el diagnòstic. Així, la investigadora és ben clara: “Tot i que a nivells més baixos que altres regions europees, el virus circula per Catalunya. Si bé no és una situació alarmant, és el moment de prevenir”. Això vol dir evitar les picades de mosquits i controlar-ne les poblacions, cosa que també es pot aplicar al mosquit tigre amb el dengue —mitjançant l’aplicació Mosquito Alert, per exemple.
Mosquits, virus del Nil Occidental i crisi climàtica
Busquets afegeix que la crisi climàtica té una certa relació amb l’expansió del VNO. Per què? Doncs perquè fa que els hiverns siguin més suaus en zones temperades i que la temporada de mosquits s’allargui, ja que tenen menys períodes de temps fred i més de temps càlid. Per exemple, enguany s’ha notificat infecció en humans a Andalusia al març, mentre que els anteriors casos catalans s’havien notificat al setembre. També és veritat que la sequera dificulta la reproducció dels mosquits, que necessiten aigua. Així doncs, a Catalunya encara no hi ha hagut casos, però existeix la possibilitat que en els següents mesos n’hi pugui haver algun.
Finalment, la investigadora posa el focus sobre el dengue. A diferència del VNO, les persones sí que podem transmetre aquesta malaltia als mosquits i no és necessari cap reservori animal. Aleshores, cal protegir-se molt a l’hora de viatjar. De la mateixa manera que moltes altres plagues i malalties emergents, l’augment dels viatges internacionals n’afavoreix la propagació a través de les fronteres.
Tot el que cal saber sobre el virus del Nil Occidental
El Departament de Salut recorda que la principal via de transmissió del VNO és a través de la picada de mosquits infectats, principalment el mosquit comú (àmpliament distribuït a Catalunya). Aquests mosquits piquen aus infectades, el virus passa a les glàndules salivals dels mosquits i tornen a picar humans, de manera que injecten el virus. També cal vigilar amb el trasplantament d'òrgans o la transfusió sanguínia, però són vies de transmissió molt menys freqüents. En la gran majoria de casos, les persones infectades no presentaran símptomes, tot i que algunes persones sí que poden patir febre, miàlgia (dolor muscular), artràlgia (dolor articular), cefalea (mal de cap), fatiga i fotofòbia (intolerància a la llum). Si bé sovint es tracta de casos lleus, n'hi ha de greus que poden presentar meningitis, encefalitis i síndrome de Guillain-Barré.
No hi ha tractament més enllà del tractament dels símptomes. El més important és la prevenció: evitar la picada de mosquits amb peces de roba que cobreixin la major part del cos i repel·lents, a més d'evitar ser a l'exterior en horaris de màxima activitat dels mosquits (primera hora del matí i última hora de la tarda).