Catalunya està pel camí de batre un rècord de brots de sarna el 2023. Així ho indiquen les últimes dades del Departament de Salut (consultades per ElNacional.cat), que recullen com enguany hi ha hagut 196 brots amb 719 persones afectades tan sols fins al passat 27 de juliol —un dels últims va ser el polèmic cas d'una residència de Santa Coloma de Gramenet—. És a dir, que en poc més de mig any gairebé s’ha igualat el màxim registrat el 2022: 216 brots amb 1.204 persones afectades. La diferència és mínima, de només 20 brots i 485 persones afectades. Tot fa pensar que aquest 2023 es batrà la xifra de l'any passat, però la pregunta aquí és: per què?

La sarna a Catalunya (i a Europa) es va disparar amb la pandèmia de la covid-19 i el consegüent confinament, fins al punt que el 2021 es va superar el rècord del 2018 (de 127 brots i 701 persones afectades). L'any 2022 ja va superar el 2021, i ara serà el 2023 que superarà el 2022. Segons explica a ElNacional.cat el cap de Dermatologia Pediàtrica de l'Hospital Parc Taulí de Sabadell, Miquel Casals, semblava que el motiu de l'epidèmia era que la gent va deixar d'assistir presencialment al metge —de manera que la malaltia no es tractava correctament—. Però ja ha plogut molt des de la pandèmia (tot i que ara la covid hagi tornat) i aquesta teoria ha quedat desfasada.

L'explicació que Casals troba ara a l'explosió de brots de sarna és que el paràsit "s'ha tornat resistent" al medicament tòpic més popular per a aquesta mena de casos, la permetrina. Així, sospita que en algun moment de la pandèmia "va entrar a Europa un nou paràsit" contra el qual aquest tractament no és efectiu. Una possibilitat que contempla Alba Martínez, dermatòloga de la Societat Catalana de Medicina Familiar (CAMFiC) i metgessa de família al CAP Passeig de Sant Joan de Barcelona, tot i que va més enllà i assegura a ElNacional.cat que l'epidèmia és "multifactorial". 

Amb "multifactorial", Martínez es refereix al fet que els tractaments clàssics són ara menys efectius (el cas de la permetrina), al fet que hi ha retards en els diagnòstics (sobretot a residències) o al fet que és difícil fer bé el tractament. És en aquest últim punt on posa el focus, ja que a sobre es tracta d'un medicament que és "car" i que "tothom l'ha de fer a la vegada" perquè sigui efectiu: malgrat que estigui finançat, en un nucli familiar el preu del medicament puja considerablement. Per a més inri, és complicat transmetre bé als pacients la manera com se l'han d'aplicar i és difícil que ells mateixos ho recordin tot correctament quan arriben a casa.

Propostes contra l'epidèmia de brots de sarna

Per començar a pal·liar la situació, el dermatòleg del Parc Taulí recomana deixar de fer servir insecticides com la permetrina i començar a fer servir tractaments físics com el sofre —tot i que també li agrada molt la ivermectina, que és per via oral i "molt eficaç"—. Aleshores, el que cal és "actuar a tots els nivells (hospitals, atenció primària, residències...) amb el mateix protocol" i "molta tasca formativa". És així que destaca que al seu hospital "s'ha creat un grup de seguiment" de la sarna i han dissenyat uns protocols efectius, que prenen de base els de la Generalitat per incloure-hi modificacions. Amb aquestes indicacions, l'objectiu és "que no s'escapi ningú de l'entorn familiar" i "identificar els brots familiars" per actuar al més aviat possible.

En el cas de la dermatòloga del CAP Passeig de Sant Joan, la seva proposta és que les autoritats sanitàries puguin "resoldre la dificultat econòmica del medicament" i abaratir-lo encara més —fent-lo fins i tot gratuït per a les famílies amb menys diners—. En la mateixa línia, remarca que la importància de fer "materials" perquè als pacients els sigui més fàcil fer bé el tractament i que es dugui a terme més formació per als professionals. Finalment, demana al Departament de Salut que hi hagi dermatoscòpies a l'abast de tothom. Al govern espanyol i a la Generalitat ja tenen feina a fer per intentar posar fi a aquesta epidèmia de rècord de brots de sarna. 

La versió de l'Agència de Salut Pública

Per la seva banda, l'Agència de Salut Pública de Catalunya confia que Catalunya no batrà el rècord de brots de sarna. En declaracions a aquest mitjà, l'ASPCAT es mostra optimista i comenta que "no necessàriament" se sobrepassarà el pic de 216 brots del 2022 "perquè és durant el període estiuenc quan normalment es registren més casos". "També hi ha un component molt important de millora de la notificació als serveis de vigilància arran de la pandèmia i, per tant, de millora de la detecció de brots", afegeixen.

Això és així perquè també és veritat que "ha baixat el nombre de casos per brot de manera important", cosa que "indica que les actuacions que es realitzen conjuntament des de les diferents entitats són més ràpides en general i eviten que s'escampin més". "El canvi és molt rellevant", asseguren. I és que l'any 2018 hi va haver 9 casos per brot (120 brots amb 1.067 afectats); mentre que l'any 2022 es va aconseguir abaixar la xifra fins als 6 casos per brot (216 brots amb 1.204 afectats). Enguany, fins al passat 27 de juliol, parlem de 4 casos per brot (196 brots amb 719 afectats) —el que torna a representar una baixada notòria. "En aquest sentit, és més rellevant el nombre de casos per brot que el nombre total de brots", apunten. Cal recordar que un brot és a partir de dos casos en el mateix lloc i període. Finalment, l'agència insisteix en la importància de la desinfecció de l'espai "perquè, per molt que es faci el tractament correcte, si no es desinfecta la llar, es mantenen els contagis". "La sarna és com els polls, molt molesta, i especialment en gent gran, però no és una malaltia greu ni susceptible de provocar descompensacions en malalties greus", conclouen.