El Jutjat del Contenciós Administratiu número 6 de Barcelona ha condemnat el Servei Català de Salut (CatSalut) a indemnitzar amb 350.000 euros una família per no informar la dona de la possibilitat de fer-se una prova per saber si el nadó que esperaven tenia síndrome de Down. La família sosté que, tenint en compte el seu cas, no se'ls va informar degudament de les opcions que tenien, dins i fora la sanitat pública. Finalment, la criatura va néixer amb aquest trastorn genètic. Tot i la condemna, el jutge no considera que hi hagi hagut mala praxi, però sí que no es va informar adequadament la pacient.
La mare, que en aquell moment tenia 35 anys, va anar a l'Hospital Comarcal de l'Alt Penedès (Barcelona) per fer un seguiment del seu embaràs. En l'ecografia del primer trimestre es va determinar que "les biometries fetals no eren concordants amb el temps d'amenorrea" (la data de l'última regla), fet que indica un possible risc que la criatura tingui síndrome de Down, segons es recull a la sentència.
La demanda de la família al·lega que no se li havien practicat les proves de diagnòstic prenatal establertes preceptivament als protocols mèdics aplicables i que haurien permès determinar si el fetus presentava síndrome de Down, cosa que va impedir que pogués exercir el seu dret a la interrupció voluntària de l'embaràs.
Informar de les opcions, més enllà de la pública
L'advocat Damián Vázquez, pertanyent als Serveis Jurídics de l'Associació El Defensor del Pacient, en nom dels pares, ha explicat que des de les primeres setmanes de gestació la parella sospitava que la seva filla patia síndrome de Down. Per això van sol·licitar una amniocentesi. Malgrat això la demanda sosté que l'hospital els va indicar que no hi havia cap motiu de preocupació, ja que no hi havia res que indiqués que la seva filla no vingués "en perfectes condicions", sense que se li fes aquesta prova o se l'informés de la possibilitat de fer-la per altres mitjans.
La defensa ha aportat un examen d'un perit ginecològic que reflecteix que "són evidents les omissions i els errors ecogràfics produïts" i que, encara que la sanitat pública no finançava aquesta prova en aquell moment, era obligació del personal informar-la de la possibilitat de realitzar-se l'estudi a la sanitat privada. la sentència coincideix amb gran mesura amb la defensa i considera que no va haver-hi mala praxi, però sí que es podria haver informat la gestant que existia una prova no invasiva, tot i que no coberta per la sanitat pública.