Un dels principals problemes de la pandèmia de coronavirus és que està afectant el servei d'altres patologies com pot ser el càncer. En aquest sentit el Josep Taberno, cap del Servei d'Oncologia Mèdica de Vall d'Hebron i director del Vall d'Hebron Institut d'Oncologia (VHIO), ha exposat que el 2020 es van diagnosticar un 12% menys de casos de càncer en comparació al 2019, una dada que s'eleva fins al 38% en el cas de la primera onada.
"Els diagnòstics nous és el que més ens preocupa. Els pacients diagnosticats, els tenim en el radar i ens hem reorganitzat per atendre'ls", explica Taberno a l'ACN pel Dia Mundial del Càncer, el 4 de febrer.
Uns sanitaris operen una dona d'un càncer de mama
La reducció de diagnòstics es podria allargar fins al 2021
Els diagnòstics de càncer van caure considerablement durant la primera onada de la pandèmia, quan es van haver de concentrar tots els esforços en els pacients de coronavirus perquè els hospitals van col·lapsar. Des d'aleshores, els centres sanitaris i el departament de Salut han fet esforços per preservar l'activitat tot i la Covid-19. Tot i això, Taberno alerta que la reducció en els diagnòstics respecte a altres anys es podria allargar el 2021 depenent de la situació de la pandèmia i el seu impacte en el sistema sanitari.
"Els casos que no es van detectar el 2020 sortiran aquest any. Potser una mica més avançats i si podem treballar. Si no podem treballar, perquè el sistema es torna a col·lapsar, ens tornarem a trobar en la mateixa situació", ha indiciat Taberno.
El cap del Servei d'Oncologia Mèdica de Vall d'Hebron i director del Vall d'Hebron Institut d'Oncologia (VHIO), el doctor Josep Taberno / ACN
A més, assenyala que el mateix que ha passat amb el càncer, ha succeït amb altres malalties, com les psiquiàtriques, i així ho alertaven professionals sanitaris en una carta conjunta davant de la tercera onada. "No és que les malalties hagin desaparegut, sinó que no s'estan diagnosticant", alerta Tabernero, que afegeix que aquest infradiagnòstic d'altres patologies també es produeix en altres països.
Limitació dels recursos del sistema sanitari
El prestigiós oncòleg explica que darrere la disminució dels diagnòstics hi ha la limitació de recursos del sistema sanitari. "Per molt que anem obrint nous dispositius, els recursos sanitaris són finits i els professionals, també, no n'hi ha més", alerta l'especialista que hi afegeix: "No es tracta només de més llits. També calen més TAC, més endoscòpies, més de tot. Si fas un TAC per diagnosticar complicacions de la Covid-19, no en pots fer per diagnosticar càncers de pulmó. Has d'hipertrofiar recursos, mentre que la composició d'un hospital es basa en la proporció. Si magnifiques una àrea, la resta queden disminuïdes".
Un altre dels problemes, segons Taberno, és que la població també ha tingut por d'anar als centres sanitaris, sobretot a l'inici de la pandèmia, i recorda la importància de consultar davant d'una sospita: "S'ha de consultar l'atenció primària davant un símptoma nou, com un dolor, pèrdues de sang o una tos que no se'n va. Amb tot el que està passant, la població ha pogut minimitzar una mica aquests símptomes".
Cribratges de càncer
A més, en la primera onada, es van haver d'aturar els programes de cribratge perquè, amb uns hospitals pràcticament monogràfics de Covid-19, no es podien fer colonoscòpies ni mamografies. L'objectiu principal dels programes de cribratge és detectar la malaltia en els estadis més inicials i això permet en general un millor pronòstic.
Salut i els centres sanitaris estan fent esforços per recuperar els retards acumulats en aquests cribratges. Tot i que alguns estudis apunten que en aquests hi ha una mica de marge per evitar pitjors pronòstics, Tabernero indica que el que volen és "diagnosticar com abans millor".
Malgrat tot això, els hospitals han pogut mantenir en general les visites, les proves de seguiment i els tractaments als pacients amb càncer, excepte en les dues o tres primeres setmanes de la pandèmia, quan algunes teràpies es van demorar. "Els pacients diagnosticats els tenim en agenda i ja ens hem espavilat per canviar circuits o planificar més activitat nocturna", explica.
Per un altre costat, el doctor Tabernero assenyala que de moment no han notat un impacte de la pandèmia en la recerca, però avisa que sí que hi podria ser en el futur: "Si els fons competitius destinen menys recursos per dedicar-los a les malalties infeccioses, tindrà un impacte. Si la indústria es focalitza en les noves vacunes, també. Tot té un impacte. Miris on miris, els recursos són finits".