Els nostres cervells són capaços de recordar algunes paraules millor que d'altres i la raó cal buscar-la en el funcionament dels records. Els records estan connectats a xarxes neuronals que funcionen com els motors de cerca que rastregen informació a Internet.
En un estudi publicat a Nature Human Behavior es van realitzar proves de memòria en pacients amb epilèpsia que formaven part d'un assaig clínic per provar d'ajudar pacients les convulsions dels quals no poden controlar-se amb medicaments. L'objectiu era trobar i eliminar la font d'aquests atacs nocius i debilitants, el que va permetre registrar l'activitat neuronal que controla altres parts de les nostres vides, entre elles els records.
Les proves de memòria van ser dissenyades originalment per a records episòdics, o les associacions (els detalls de qui, què, on i com) que fem amb les nostres experiències passades. La malaltia d'Alzheimer i altres formes de demència sovint destrueixen la capacitat del cervell per crear aquests records.
Als pacients se'ls van mostrar parells de paraules, com a "mà" i "poma|illa", d'una llista de 300 substantius comuns. Uns segons després se'ls va mostrar una de les paraules, per exemple "mà", i se'ls va demanar que recordessin el seu parell, "poma|illa". Els experts havien utilitzat aquestes proves per estudiar com els circuits neuronals al cervell emmagatzemen i reprodueixen els records. Quan van tornar a examinar els resultats de la prova, van descobrir que els pacients recordaven amb èxit algunes paraules amb més freqüència que altres, independentment de la forma en què es combinessin.
De fet, de les 300 paraules utilitzades, les cinc primeres tenien una mitjana de set vegades més probabilitats de ser recordades que les cinc últimes. Durant molts anys, els científics han pensat que recordar amb èxit una paraula aparellada significava que el cervell d'una persona feia una forta connexió entre les dues paraules durant l'aprenentatge. Però en aquest cas no era així.
Els mateixos resultats es van produir després que 2.623 voluntaris sense problemes de salut van realitzar una prova similar amb parells de paraules. Els experts van poder comprovar que algunes paraules poden ser inherentment més fàcils de recordar per als nostres cervells que altres, al marge de la forma en què l'hem après.
Els científics creuen que l'explicació rau en les teories de la xarxa sobre com el cervell recorda les experiències passades. Com dèiem anteriorment, el cervell emmagatzema determinats episodis i quan els recordem funciona com si fos un motor de cerca mitjançant xarxes neuronals. Hi ha determinats punts amb més trànsit|tràfic que d'altres. El mateix ocorre|passa amb les paraules. Les paraules que tenen més trànsit|tràfic a les nostres xarxes neuronals són més fàcils de recordar per nosaltres que les que no i les esmentem més sovint de forma inconscient per a nosaltres, perquè les trobem més fàcilment.
Els experts esperen que aquest estudi pugui servir de gran ajuda en pacients amb Alzheimer i altres tipus de demència, sobretot per estudiar com afecta la memòria al llenguatge.