És ben possible -diu un estudi científic ambiental i geogràfic d'investigadors de la Universitat d'Oxford- que el coronavirus ​ja es trobés a Europa mesos abans de declarar-se la pandèmia.

L'origen del virus ha creat dubtes i debats els últims quatre mesos, l'última evidència del qual és l'informe de l'expert Tom Jefferson, del Centre de Medicina Basada en Evidències (CEBM) de la Universitat d'Oxford. L'escrit afirma que la Covid-19 no va sorgir a la Xina, sinó que podria haver sigut latent a tot el món durant mesos, i que unes condicions ambientals determinades van accelerar-ne l'expansió. 

En declaracions al diari britànic The Telegraph, el líder d'aquesta teoria manté que hi ha una evidència creixent que el virus ja era a Europa i a l'Amèrica del Sud abans que es materialitzés a l'Àsia. Precisament, investigadors de la Universitat de Barcelona alertaven que el virus podria haver estat a Espanya abans de la pandèmia. La seva investigació detectava el SARS-CoV-2 en mostres d'aigües residuals recollides a Barcelona el 12 de març de 2019, fet que vol dir que era present un any abans que es declarés l'emergència sanitària mundialment (11 de març de 2020) i es decretés l'estat d'alarma a Espanya (14 de març de 2020).

"El virus ja estava estès"

També s'han trobat evidències a Itàlia -a Milà i Torí- i el Brasil al desembre i novembre de l'any passat, respectivament. El primer positiu diagnosticat a Itàlia va ser el 21 de febrer a la localitat de Codogno, a la Llombardia. Un estudi de l'Institut Superior de Salut italià va examinar 40 mostres d'aigües residuals recollides entre octubre de 2019 i febrer de 2020, i 24 mostres del període entre setembre de 2018 i juny de 2019, que va permetre excloure amb certesa la presència de virus. 

Els resultats, confirmats per dos laboratoris diferents mostraven la presència de Covid-19 en mostres preses a Milà i Torí el 18 de desembre del 2019 i a Bolonya el 29 de gener del 2019. A les mateixes ciutats es van trobar també mostres positives al gener i febrer de 2020, mentre que les mostres d'octubre i novembre de 2019, així com totes les del període a partir del 2018, van donar resultats negatius. S'entén, doncs, que el virus va anar proliferant de mica en mica. 

"El virus ja era aquí", assegura Jefferson al rotatiu anglès, "i aquí vol dir a tot arreu. Potser estem davant d'un virus latent que s'ha activat ara per les condicions ambientals. Hi va haver un cas a les illes Malvines a principis de febrer. D'on va venir això?".

Fent retrospectiva en brots multitudinaris, Jefferson recorda que coses estranyes com aquesta ja havien passat abans, en concret durant l'anomenada grip espanyola de 1918: "Aproximadament el 30% de la població de Samoa Occidental va morir de grip espanyola i no havien tingut cap comunicació amb el món exterior".

L'epidemiòleg posa altres exemples que donarien suport a la seva teoria. "A principis de febrer hi va haver un cas a les illes Malvines. D'on venia? Hi havia un creuer que anava des de Geòrgia del Sud fins a Buenos Aires i els passatgers van ser testats, sense registrar-ne cap cas. El vuitè dia de travessia, però, quan van començar a navegar cap al mar de Weddell, es va registrar el primer: ¿era al menjar preparat, que va ser descongelat i es va activar?"

"El virus hi és, no va i ve d'enlloc"

Pel científic, l'única explicació "és que aquests virus ni van ni venen d'enlloc, sinó que són aquí sempre i s'activen per factors externs" com la densitat de població o les condicions ambientals. Des del seu laboratori, es fixen ara en el procés de detecció d'aquests condicionants, ja que Jefferson creu que fins ara s'ha prestat molta atenció en el virus en si, però poca en els seus "ecosistemes". Per exemple, argumenta, caldria investigar per què els brots són més prolífics en fàbriques d'aliments, especialment en indústries càrnies. L'investigador creu que així es podrien descobrir vies de transmissió noves i importants.