L'Organització Mundial de la Salut defineix la salut mental com un estat de benestar en el qual l'individu és conscient de les seves pròpies capacitats, pot afrontar les tensions normals de la vida, treballar de forma productiva i fructífera i és capaç de fer una contribució a la seva comunitat.
Són molts els trastorns que provoquen que milions de persones a tot el món no puguin gaudir d'un estat de salut mental satisfactori i un dels més estesos és l'ansietat. És la sisena causa de discapacitat al planeta i es calcula que més de 260 milions de persones al món la pateixen.
L'ansietat es presenta com un estat de preocupació exagerat, que provoca desassossec i incertesa davant d'esdeveniments presents o futurs. Pot ser conseqüència d'una anticipació a un perill immediat, o almenys així es percep, i es tradueix en una sèrie de símptomes físics com les palpitacions i taquicàrdies, opressió a pit, sudoració excessiva, sensació d'ofec, marejos o nàusees.
Encara que hi ha un cert grau d'ansietat que sempre és present en les nostres vides i ens ajuda a fer front al dia a dia complint una funció adaptativa, es pot convertir en patològica quan la intensitat o durada d'aquesta és més gran del normal.
Hi ha diferents tipus d'ansietat que es tradueixen en diferents trastorns: trastorns obsessius compulsius, agorofòbia, trastorns d'estrès posttraumàtic, de fòbia social, de pànic o l'anomenat trastorn d'ansietat generalitzada, que consisteix a mantenir una preocupació persistent de forma desproporcionada pels esdeveniments que en altres circumstàncies podrien qualificar-se d'habituals. Un altre dels símptomes és la dificultat per enfrontar-se a situacions d'incertesa, incapacitat per oblidar una preocupació, o sensació de nerviosisme que impedeix de relaxar-se a tota hora.
Aquest tipus d'ansietat és molt present en la vida quotidiana de molts individus de la nostra societat. Quan es torna incapacitant, el més adequat és acudir a un especialista. La teràpia cognitivoconductual té un historial ampli d'èxit en aquests pacients. També hi ha la farmacologia, que en moments determinats pot servir de gran ajuda. Les mediciones més receptades són les benzodiazepines –que poden arribar a causar dependència– i els antidepressius.
Però, certametn, en el nostre dia a dia, també podem posar en marxa una sèrie de pràctiques que ens poden ajudar a prevenir i controlar l'ansietat.
Limitar l'estrès en la mesura que sigui possible
Una bona manera de controlar l'estrès és fent una bona planificació. Tots hauríem de dedicar un dia a la setmana a organitzar un calendari on s'especifiquin les tasques i obligacions que es tenen per davant, la qual cosa al seu torn també permet gaudir de més temps de lleure. En tots els sentits: organitzar els menús, els horaris, la compra setmanal... Tot ajuda a reduir la incertesa.
Realitzar diàriament una tècnica de relaxació
Cadascú pot escollir la tècnica que millor s'adapti a les seves necessitats. Ajeure's en un llit o una superfície tova i anar recorrent mentalment el cos alhora que es relaxen els músculs és una de les més reconegudes. Però per a altres persones fer respiracions profundes, banys relaxants, meditació o un altre tipus d'exercicis com el ioga tenen els mateixos efectes.
Substituir pensaments negatius per positius
Aquesta és una de les tècniques més útils. De vegades no podem evitar que els pensaments negatius acudeixin a la nostra ment, però sí que tenim capacitat de bloquejar-los o d'alguna manera substituir-los per pensaments positius fent servir la raó. Una bona idea és fer una llista escrita amb els pensaments negatius i posar davant ells els positius, la qual cosa ajudarà a tenir una perspectiva més clara.
Parlar i conversar
Tenir algú que escolti els nostres problemes i ens ajudi a alleujar-nos és molt necessari. Encara que no serveixi per obtenir una solució immediata als problemes, guardar-se els pensaments que desemboquen en l'ansietat i no exterioritzar-los pot agreujar els símptomes.
L'exercici físic
Adoptar uns hàbits de vida saludables són necessaris per fer front a l'ansietat. Tant l'alimentació com l'exercici físic. Està demostrat que l'activitat allibera substàncies químiques al cervell que estimulen les emocions positives i promouen el benestar.