El vicepresident Pere Aragonès ja ho va dir en la darrera roda de premsa per anunciar les noves restriccions: "Les mesures es prenen escoltant els científics". Un d'aquests col·lectius és el que abandera Clara Prats, doctora en biofísica i investigadora del Grup de Biologia Computacional i Sistemes Complexos de la UPC, la BIOCOMSC.
A tall d'exemple, el passat cap de setmana van ser alguns dels científics que van analitzar la situació epidèmica actual amb el secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon, per avaluar com s'ha d'afrontar aquesta segona quinzena d'octubre davant l'augment dels contagis per coronavirus. La BIOCOMSC aporta anàlisis i prediccions a partir de les dades del sistema. Col·labora amb el Govern i la Comissió Europea dins la direcció general del programa Connect.
On hi ha confiança, hi ha risc
Perquè ens quedi clar d'una vegada, on tenim el risc més gran de contraure el coronavirus?
En les situacions en què ens relaxem, les familiars i les socials. És a dir, allà on tenim confiança, que és on la mascareta i la distància desapareixen.
Però el primer contagi es fa a fora i després a la família?
El primer contagiat a una família sempre ve de fora però en el context familiar probablement hi hagi més contagis perquè hi passem més hores que amb els amics. Si ho mirem per franges d'edat, la mitjana la situem en l'1: a partir d'aquí, les persones que tenen entre 20 i 29 anys són les que mostren una incidència més elevada i se situen en el 2, és a dir, el doble que la general. Després venen els qui tenen entre 30 i 55 anys, que estan en l'1,3. Ambdues franges van per damunt de la mitjana.
Evolució actual de l'impacte de la Covid-19 per edats / Font: BIOCOMSC
No sabem per què a Europa ha rebrotat de cop
Repassant les diferents mesures que han aplicat els governs europeus, arribem a la conclusió que cap ha estat capaç de fer-ho bé per evitar la segona onada?
Realment no sabem per què tots els indicadors han pujat de cop. Parlem d'una explosió a tot el continent, però també s'ha de tenir en compte la capacitat que s'ha tingut per retenir-lo. A tall d'exemple, a Catalunya s'ha estancat en els mil casos diaris durant dos mesos. Ara, i com sempre, el virus segueix circulant i ha tornat a revifar. A nivell general, a Europa s'ha intentat buscar la famosa nova normalitat, mentre que en països orientals els confinaments han estat més llargs i no s'han mirat tant les seves conseqüències econòmiques. S'ha de mirar de reduir les morts per Covid, però també les que poden ser conseqüència de les mesures de confinament, com la fam i la pobresa.
Aleshores, agafant el model que tenim aquí, el de 'la nova normalitat': augmentar els diagnòstics és la principal solució?
Com més millor, tot i que això no ens impedirà que el virus s'escampi, sí que farà que circuli de forma més controlada i a un nivell més baix. On s'ha de posar l'accent és en el tipus de vida i en aquest no hi ha una única explicació, sinó que es deu a causes multifactorials.
Sembla difícil... Anem cap al confinament domiciliari?
Esperem que no. Ara sabem més coses, com per exemple que les escoles són segures o córrer a l'aire lliure també. La diferència amb el mes d'abril és que ara estem pronosticant, podem dir que ara vivim una onada i allò va ser un tsunami. Soc positiva, tot i que també t'admeto que tinc companys que ho veuen pitjor. Si més no, ara estem veient sortir l'onada a càmera lenta i això ens permet prendre mesures abans i més ben dirigides. Per tant, és important fer cas i reduir la vida social. Una petició, ara mateix, però no una ordre.
Clara Prats treballant amb el grup de la UPC
És fantàstic treballar amb el secretari Argimon
Com valora la feina del Departament de Salut més enllà dels polítics?
Efectivament, no entro en política perquè no m'he sentit polititzada en cap moment. Treballar amb el secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon, és fantàstic. Va haver-hi un abans i un després de la seva entrada. Ara s'han adoptat unes mesures aplicant el "com més aviat millor" a partir de la R que tenim.
I què més?
Incorporant els tests ràpids d'antígens, que complementaran les PCR. Cal tenir en compte, però, que no tenen tanta sensibilitat com una PCR, la seva finestra de positivitat és petita i no és tan clar que detecti els asimptomàtics. Ara bé, el factor clau és la seva rapidesa... I el temps, ara mateix, és vital.
Per acabar, obrim la mirada. I Espanya?
No treballem directament amb el govern espanyol, però és evident que estem tots connectats, no és un problema només de Madrid. Diuen que han frenat la pujada, però cal saber com. La situació és força heterogènia entre comunitats autònomes, algunes tenen incidències molt elevades i d’altres estan en una situació més controlada.
Ho hem fet millor nosaltres?
Catalunya, juntament amb la Comunitat Valenciana i Cantàbria, han presentat bons resultats amb nivells d'incidència molt més baixos. Madrid i Navarra, el contrari.