Parlem amb el doctor Jorge Planas (Barcelona, 1962), cirurgià plàstic i director mèdic de la Clínica Planas de Barcelona i Madrid. Acaba de publicar el llibre Historias y vivencias de un cirujano plástico.
La història de la teva família en la cirurgia plàstica comença arran de les cremades que va patir el teu pare durant la Guerra Civil...
Efectivament, el meu pare va començar a exercir de metge sense haver acabat els estudis durant la Guerra Civil, perquè faltaven facultatius. Es va cremar les mans per culpa dels rajos X que utilitzava cada dia per localitzar les bales que havia d'extreure als ferits. Arran d'aquestes cremades li van aconsellar que no es dediqués a la cirurgia perquè no suportaria els rentats amb raspall que els cirurgians hem de fer abans de cada operació i li haurien d'amputar les mans.
El meu pare va descobrir la cirurgia plàstica als EUA, on es va fer un empelt de pell l'any 1947
Per sort, però, el teu pare va llegir l'article d'un cirurgià americà que acabava de descobrir els empelts de pell i va veure la llum...
Sí, això va ser l'any 1947, uns anys després d'acabar la guerra. Va agafar la maleta i se'n va anar als Estats Units per fer-se un empelt de pell a les mans. Va quedar tan impressionat amb la cirurgia plàstica que va aconseguir una beca i va decidir quedar-s'hi una temporada per aprendre una especialitat fins aleshores desconeguda.
Va ser pioner de la cirurgia plàstica a Espanya i Europa
I gràcies a això, el teu pare, el doctor Jaime Planas, va ser pioner de la cirurgia plàstica a Espanya i a Europa... De fet, va portar cap aquí una especialitat que, en aquell moment, no coneixíem...
Quan va tornar dels Estats Units va crear els primers serveis de cirurgia plàstica a l'Hospital Clínic, a Sant Joan de Déu, a la Vall d'Hebron, a la Clínica Sant Josep... Així va néixer la xarxa de serveis de cirurgia plàstica i anava operant als diferents hospitals. De fet, el meu pare, juntament amb altres cirurgians plàstics, va inventar la majoria de les tècniques que existeixen. Van ser pioners! Més endavant, l'any 1971, va fundar la Clínica Planas.
Amb 10 anys vaig veure com el meu pare fracturava els ossos del nas d'una pacient amb una escarpra i un martell
Com i quan comença la teva passió per la cirurgia plàstica, reparadora i estètica?
Tenia 10 anys quan el meu pare em va convidar a entrar al quiròfan per veure una rinoplàstia (operació de nas). Vaig veure com fracturava els ossos del nas d'una pacient amb una escarpra i un martell. Tot i la gran quantitat de sang no em vaig marejar. En només mitja hora, vaig veure un canvi radical del rostre de la pacient, una dona d'uns quaranta anys. Va passar de tenir una cara agressiva a tenir un aire de Grace Kelly. Vaig quedar tan meravellat per l'èxit de la intervenció que ja vaig advertir el meu pare i el seu equip que volia ser testimoni de moltes altres operacions com aquella.
Vas quedar tan impressionat que, finalment, et vas fer cirurgià plàstic. Explica'm alguna de les moltes anècdotes que has viscut durant els 27 anys que portes operant...
Hi ha persones que es veuen el seu físic malament per culpa d'un problema psicològic. Pateixen dismorfofòbia, un trastorn mental que genera una imatge distorsionada del propi cos. Es veuen malament quan, en realitat, estan bé. Aquests, mai quedaran satisfets del resultat d'una cirurgia estètica. Per això no se'ls ha d'operar mai de la vida. El que s'ha de fer és reconduir-los a un psiquiatra o psicòleg en funció de cada cas. Et posaré l'exemple d'un home jove que va venir a la consulta perquè estava convençut que tenia les orelles sortides quan, en realitat, les tenia perfectament bé.
Com va anar?
Va arribar a la consulta i em va explicar que ja l'havien operat dues vegades altres cirurgians però que es continuava veient fatal les orelles. Portava el cabell llarg per amagar-les i em deia que ni així podia sortir al carrer perquè li feia vergonya. Li vaig dir que les tenia perfectament alineades, fins i tot massa pròximes al crani. Era evident que no hi havia cap millora possible a fer. Ell, però, no va voler entrar en raó. Insistia assegurant que tenia les orelles de pàmpol o en nansa i que semblava un ratpenat.
Es va tallar les orelles amb unes tisores de cuina
Va marxar de la consulta sense voler passar per la unitat d'atenció psicològica de la clínica?
Sí, se'n va anar sense poder-lo convèncer de ser derivat cap a l'ajuda psicològica. Al cap d'uns dies, es va tallar les orelles a casa amb unes tisores de cuina. Es va tallar la meitat superior de cada orella en diagonal. Aleshores, va tornar desesperat a la consulta dient-me que tenia tota la raó del món i que havia comès un disbarat. Em va demanar si li podia reconstruir les orelles però no va poder ser perquè no va portar els trossos que s'havia tallat. Sempre em quedarà la pena de no haver-lo pogut convèncer de ser ajudat pel nostre equip de psicòlegs. Un consell pels cirurgians joves: és important saber detectar aquest tipus de pacients i aconseguir que es posin en mans del psicòleg. Si no, poden arribar a ser molt perillosos. Fa anys, un cirurgià plàstic de Madrid i la seva infermera van ser assassinats per un pacient dismorfofòbic tot i haver-lo operat amb èxit. Ell, però, no es va agradar, va tornar a la consulta i els va matar.
Una jove de 25 anys es volia amputar els pits per córrer la marató de Nova York
Al llibre, també expliques el cas d'una noia que es volia amputar els pits per córrer la marató de Nova York...
Sí, una noia de 25 anys, d'estatura baixa i sense sobrepès amb un pit bastant voluminós. Va venir a la consulta i em va començar dient que no estava contenta amb els seus pits perquè en tenia massa i li provocaven problemes. Li vaig preguntar si, per exemple, tenia mal d'esquena i em va dir que no. Aleshores em va confessar que, en realitat, no volia una reducció de pit sinó que els amputés per córrer la marató de Nova York. En aquest cas, per sort, la vam poder fer entrar en raó amb l'ajuda del gabinet psicològic i ens vam assegurar que no buscaria altres cirurgians per aconseguir el seu objectiu, de la qual cosa, lògicament, se n'hauria penedit de per vida.
No opero quan només és el marit qui vol l'augment de pit de la dona
Està clar que només operes quan les expectatives dels pacients són reals. L'objectiu és mantenir l'aspecte atractiu però natural?
Exacte! No opero quan em fan peticions fora de lloc com les que t'he explicat o quan les expectatives dels pacients no són reals. Tampoc opero quan no és el pacient qui demana el que sigui, sinó el marit o la mare. Per exemple, hi ha la típica mare que et diu "vull que la meva filla sigui model i per això venim a que li posi més pit". El primer que faig és fer sortir a la mare de la consulta i preguntar a la filla si realment vol un augment de pit. Si veig que només és la mare qui ho vol, no les opero. El mateix quan només és el marit i no la dona la que vol un augment de pit.
De fet, amb les operacions de cirurgia estètica no només canvies la cara sinó la vida de les persones...
Mira, t'explicaré el cas d'un italià que estava tan content amb els implants de cabell que li vam fer que es va tatuar el nom de la clínica i les dates de les dues intervencions al braç. Ens va trucar eufòric dient que gràcies a les intervencions li havíem alegrat la vida i que lligava molt més. Dins el capítol de reflexions del llibre, explico que no va ser el cabell el que el va ajudar a lligar sinó la seva nova actitud davant la vida gràcies a l'autoconfiança que va guanyar.
Els que s'obsessionen massa per la imatge no estaran mai contents
Alerta amb les obsessions! Suposo que hi ha el típic pacient que s'estaria operant cada setmana. On està el límit en aquests casos?
El límit està a frenar l'obsessió. L'obsessió és l'únic que et dóna frustració. Hi ha pacients a qui mentre els traiem els punts de les orelles, ja et demanen que els operis el nas. Aquests no estaran mai contents! S'obsessionen massa per la imatge. Si estàs tot el dia buscant la següent operació vol dir que no has aconseguit el que volies i potser el problema és un altre, segurament la teva obsessió per la imatge.
Cada vegada pots aconseguir una millor imatge sense operar-te
La indústria cosmètica cada cop destina més diners a investigar noves tècniques per frenar l’envelliment. De fet, no passem pel quiròfan fins que no fracassen els recursos que tenim per cuidar el cos...
La cirurgia estètica té menys de 100 anys i la medicina estètica encara és més jove, només té 20 o 30 anys. Actualment, però, la medicina estètica està aconseguint resultats molt bons que retarden la cirurgia, sobretot d'envelliment. Per exemple, el lífting o la blefaroplàstia (cirurgia de les parpelles). Tenim més de 20 làsers diferents (per les arrugues, per les aranyes vasculars, pels diferents tipus de tatuatge, per les taques del sol...). Cada vegada pots aconseguir una millor imatge sense operar-te gràcies als avenços en tècniques no quirúrgiques com el bòtox, fils tensors, peelings, infiltracions, àcid hialurònic, mesoteràpia, radiofreqüència corporal i facial... Tot això per tractar l'envelliment. Evidentment per arreglar un nas o per un augment de pit has de passar pel quiròfan.
Amb quatre gotes de bòtox i dos minuts fem miracles!
Els tractaments amb bòtox tenen una demanda brutal!
Sí, perquè és miraculós. No és un farciment com l'àcid hialurònic que fem servir per esborrar una arruga. Amb el bòtox aconseguim rejovenir-te en un moment perquè et relaxa la musculatura de tota la cara, fas pujar una mica les celles aconseguint una mirada molt més jove... Tot això i molt més ho aconseguim amb només quatre gotes i dos minuts. Aconsegueixes un resultat magnífic en un tres i no res. Per això la gent s'enganxa al bòtox.
Però no és de per vida això! Has de fer un manteniment!
Sí, dos cops l'any.
Un tractament amb botox costa 300 o 400 euros!
Traiem greix de les cuixes o la panxa i el posem al pit o al glutis
Quines són les operacions més habituals en aquesta època de l'any?
A la que surt el primer raig de sol, es multipliquen per dos les intervencions per eliminar greix corporal, sobretot les liposuccions, ara també conegudes com lipoescultures. Consisteix a treure el greix d'allà on sobra i el pots posar en altres llocs on falti com el pit o el glutis. En aquesta època, també s'incrementen molt els augments i reduccions de pit. Pensa que una de cada tres intervencions que fem en total són de pit. Les operacions facials, en canvi, es fan de manera més repartida durant tot l'any perquè la cara ens la veiem cada dia al mirall. Ara busquen arreglar les parts del cos que només s'ensenyen a l'estiu.
Es disparen les lipoescultures i els augments i reduccions de pit
Majoritàriament s'operen les dones tot i que cada cop hi ha més homes que passen pel quiròfan...
Actualment, el 75% de les intervencions de cirurgia estètica es fan a dones i el 25% a homes. Fa només tres anys, el 88% es feien a dones i només el 12% a homes.
En el cas de les dones, l'augment de pit és l'operació amb més demanda i es pot fer amb pròtesis o amb greix?
Per fer-lo amb greix, cal que en tinguin en excés en una altra part del cos, normalment a les cuixes o a l'abdomen. Ho fem injectant el greix sense necessitat de fer cap tall. És molt més recomanable que els implants de pròtesi perquè no hi ha complicacions de possibles contractures capsulars. Pensa que, amb el pas dels anys, els implants es poden endurir o trencar i, de vegades, s'han de canviar. Tot això, si ho fas amb greix no passa i, a més a més, el tacte i la caiguda del pit és molt més natural.
Infiltrant greix només pots augmentar una talla de pit
Per tant, recomanes mil vegades més fer l'augment mamari amb greix que implantant una pròtesi?
Sí, l'únic problema és que amb el greix només pots augmentar una talla de pit. Si vols un augment més gran, només tens l'opció de posar-te pròtesis. Si injectem greix, el mateix dia se'n van cap a casa i l'endemà mateix ja poden fer vida gairebé normal. En canvi, si fem implant, han d'ingressar i necessiten una setmana per recuperar-se abans de tornar a treballar.
Parlem de preus! Un augment mamari, per exemple, costa uns 7.000 euros!
Sí, aproximadament aquest és el preu.
Es disparen entre un 20 i un 30% els augments de glutis
També es disparen els augments de glutis...
Els últims anys s'han incrementat entre un 20 i un 30%, sobretot entre les dones d'entre 20 i 40 anys. Se'l fan, sobretot, les dones sud-americanes però cada cop és més habitual amb gent d'aquí. L'augment de glutis es pot fer amb pròtesi o amb greix del mateix pacient.
Quines són les intervencions més habituals dels homes?
Parpelles, implants de cabell i eliminar greix de l'abdomen.
En què consisteix la cirurgia de les parpelles?
Parlem de la blefaroplàstia per arreglar les parpelles superiors o inferiors. També es poden operar totes a la vegada. La majoria vénen per eliminar les bosses sota els ulls. Si no sobra pell, podem extreure el greix des de dins, sense fer cap tall i, per tant, no queda cap cicatriu. El postoperatori és molt ràpid. Només està inflat 3 o 4 dies i de seguida pots tornar a treballar. Si hem d'eliminar pell, fem un petit tall i la recuperació també és molt ràpida.
La blefaroplàstia costa uns 3.000 euros i al voltant de 4.500 si ens arreglem les parpelles superiors i inferiors a la vegada.
La cirurgia de les parpelles és la més habitual entre els homes
La segona intervenció més habitual entre els homes és l'implant de cabells. Quines són les últimes tècniques?
N’hi ha dues: la fue (Follicular Unit Extraction) que consisteix en rapar tot el cap i treure els cabells d'un en un de la part del darrere i implantar-los a la part superior. L'altra opció és treure una tira de cabell, tallar-los i implantar-los d'un en un.
Ja no passa allò que queden els cabells agrupats com si fos el cap d'una nina?
Noooo! Això passava als anys 80 quan s'implantaven en grups d'entre 12 i 15 unitats.
Implantar cabell costa entre 7.000 i 8.000 euros.
Hi ha pacients que venen a la consulta amb fotos de models
Per franges d'edat, quines són les intervencions més habituals?
Fins els 30 anys, el més habitual entre les dones són les liposuccions o lipoescultures i l'augment de pit. Entre els homes, la liposucció d'abdomen i les rinoplàsties.
Entre els 30 i els 50 anys, les intervencions més habituals són la de les parpelles, elevació mamària i abdominoplàstia (tensar la pell de l'abdomen i reconstruir la musculatura).
A partir dels 50, fins ara han destacat sobretot els líftings tot i que, gràcies a l'avenç en tècniques mèdiques que comentàvem abans, cada cop es retarden més. Actualment, en molts casos, ja no fan falta fins a partir dels 60 anys.
Explica'm en què consisteix la reducció d'abdomen?
En el cas dels homes, normalment és treure greix i prou. En les dones, si han tingut fills i la musculatura està distesa i sobra pell, fem un tall, eliminem la pell sobrant i reconstruïm la pared abdominal, la musculatura.
Requereix hospitalització?
Si només traiem greix, no. Si fem lipectomia o abdominoplàstia que implica tallar per estirar i treure la pell, has d'ingressar un parell de dies.
Hi ha gaires pacients que vénen amb fotos de models?
N'hi ha que ho fan. En aquests casos, ho analitzo i valoro si es pot aconseguir o no. El que no pots es acabar-te assemblant a aquella persona. Sí que es pot aconseguir aquell volum de pit o la forma d'un nas determinat. Sempre expliquem i mostrem fotos on poden veure molt bé com quedaran després de la intervenció.
