El cap del servei de Malalties Infeccioses de l'Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona, Bonaventura Clotet, preveu que en sis mesos hi hagi un tractament per a controlar la Covid-19 i que en dos anys hi hagi una vacuna. Ho ha explicat durant la conferència 'L'èxit dels tractaments ja disponibles per a pacients amb Covid-19' del cicle Health In Sight de la Fundació La Caixa, en la qual també ha participat el director general del Centre Nacional de Recerques Cardiovasculars (CNIC) i director de l'Institut Cardiovascular, Valentí Fuster.
Sobre l'arribada d'una vacuna efectiva contra la Covid-19, Clotet ha estimat que no serà fins d'aquí dos anys però ha insistit que la percepció de la pandèmia canviarà quan es trobi un tractament que "freni la progressió de la malaltia en etapes evolucionades". "No podem anticipar-nos sense haver desenvolupat tot el coneixement", ha advertit Clotet, mentre que Fuster ha lamentat que aquesta situació durarà més temps amb o sense vacuna, per la qual cosa, al seu judici, l'arribada d'aquest tractament no és tan senzill com pot pensar molta gent.
Els tractaments per a pacients Covid
Segons un estudi realitzat als Estats Units en més de 2.700 pacients i dirigit per Fuster, les persones hospitalitzades amb Covid-19 i tractades amb anticoagulants van tenir el 50% més de possibilitats de supervivència i el 30% menys de possibilitats d'intubació. Una de "les principals complicacions" que dificulten el tractament del coronavirus és la formació de coàguls en la sang que poden provocar esdeveniments potencialment mortals, per la qual cosa Fuster està coordinant tres assajos internacionals amb anticoagulants.
Una capsa de remdesivir, l'antiviral eficaç contra la Covid-19. / ACN
D'altra banda, l'antiviral Remdesivir també ha demostrat ser "més eficaç" contra la malaltia si s'administra en pacients greus abans que requereixin ventilació mecànica, segons un estudi internacional en més de 1.000 pacients amb Covid-19 que a Espanya ha dirigit Clotet. Clotet ha destacat que "no havia succeït gens similar en la història de la medicina" per la quantitat d'estudis i assajos que ha impulsat la comunitat científica arran de la pandèmia, i ha augurat que sorgiran altres fàrmacs antivirals amb eficàcia enfront del Covid-19.
Què ha fet malament Espanya durant la pandèmia de Covid-19?
En preguntar-se-li pel que es pot haver fet malament a Espanya, Clotet ha lamentat que el confinament va començar massa tard i va acabar massa aviat, així com la falta de tests massius a la població, encara que també creu que "es podria haver fet molt pitjor".
Clotet ha apostat per una salut global després de la pandèmia de coronavirus per a "anticipar-se a nous brots de virus que puguin anar mutant", i ha advertit que sempre hi haurà virus perquè són capaços d'adaptar-se al mitjà. I Fuster ha llançat un missatge d'optimisme de cara al futur: "L'any 2025 serà millor que 2019. Anem cap a un món millor i probablement cap a un món més just. Hem de tenir una visió més futurista. Aquesta pandèmia ens va ajudar a construir un món millor".
Imatge principal: El doctor Bonaventura Clotet, cap del servei de Malalties Infeccioses de l'Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona. / Efe