Un nou estudi conclou que les altes temperatures ambientals poden impactar en la funció cerebral dels preadolescents. Concretament, la recerca apunta que la calor pot generar una menor connectivitat en tres xarxes cerebrals d'aquest grup de població. La investigació ha estat liderada per l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), en col·laboració amb l'Erasmus University Medical Center Rotterdam i el Centre de Recerca Biomèdica en Xarxa (CIBERSAM), i els resultats s'han publicat al Journal of the American Academy of Child & Adolescent Psychiatry.
L'estudi ha comptat amb 2.229 infants d'entre 9 i 12 anys de Rotterdam (Països Baixos). Les dades de connectivitat funcional de les xarxes cerebrals, és a dir, com les diferents regions del cervell es comuniquen i col·laboren entre si, es van avaluar a partir de ressonàncies magnètiques en estat de repòs, quan els infants no estaven duent a terme cap tasca activa. L'anàlisi ha assenyalat que una temperatura ambiental més alta durant la setmana anterior a l'avaluació per ressonància magnètica es va associar amb una menor connectivitat funcional dins les xarxes medial-parietal, de saliència i de l'hipocamp, essencials per al bon funcionament del cervell.
És a dir, és possible que amb més calor aquestes àrees del cervell podrien treballar de manera menys sincronitzada, afectant processos com l'atenció, la memòria i la presa de decisions. En canvi, les baixes temperatures mitjanes diàries no es van relacionar amb la connectivitat funcional. Un dels possibles motius darrere d'aquest fenomen podria ser la deshidratació. "La nostra hipòtesi és que la deshidratació podria explicar els nostres resultats, ja que els nens són particularment susceptibles a la pèrdua de líquids quan s'exposen a la calor, fet que pot afectar la connectivitat funcional de les xarxes cerebrals", assenyala Laura Granés, investigadora d'IDIBELL i ISGlobal i primera autora de l'estudi.
Relació amb la salut mental
Tot i que les alteracions de la funció cerebral s'han suggerit com a possible mecanisme que vincula la temperatura i la salut mental, fins ara cap estudi havia examinat els efectes de la temperatura ambiental en les xarxes funcionals cerebrals. El mateix equip investigador va revelar en un altre estudi recent que l'exposició al fred i la calor pot influir en símptomes psiquiàtrics, com l'ansietat, la depressió i els problemes d'atenció.
A més, altres investigacions han vinculat una menor connectivitat dins de la xarxa de saliència del cervell amb ideacions suïcides i conductes d'autolesió en adolescents amb depressió, així com amb trastorns d'ansietat. “Donat el paper de la xarxa de saliència en la ideació suïcida, els nostres resultats plantegen una nova hipòtesi: les altes temperatures podrien disminuir la connectivitat funcional d'aquesta xarxa, contribuint indirectament a un risc més gran de suïcidi en persones amb problemes de salut mental preexistents”, explica Carles Soriano-Mas, investigador d'IDIBELL i de la Universitat de Barcelona i un dels autors de l'estudi. “Tot i que no proposem que aquests canvis en la connectivitat, desencadenats per l'exposició a altes temperatures, indueixin directament conductes suïcides, podrien actuar com un desencadenant en individus vulnerables”, afegeix l'investigador.
Un futur més calorós
Per culpa del canvi climàtic generat per l'activitat humana, en els pròxims anys les temperatures arreu del món aniran escalant. De fet, regions com la Mediterrània són especialment vulnerables a aquest augment de la temperatura. "En l'actual situació d'emergència pel canvi climàtic, les polítiques de salut pública dirigides a protegir els nens, nenes i adolescents de les altes temperatures poden contribuir a reduir els seus possibles efectes sobre la funció cerebral", apunta Mònica Guxens, investigadora ICREA a ISGlobal i autora sènior de l'estudi.