L'Institut d'Oncologia Vall d'Hebron ha presentat aquesta setmana una combinació terapèutica que millora els beneficis clínics en alguns pacients amb càncer de pulmó avançat. En concret, la nova fórmula redueix la progressió d'un tipus de càncer de pulmó avançat amb metàstasi i ofereix millores, en comparació amb el tractament actual. Així ho ha demostrat l'estudi, liderat per la codirectora del Programa de Recerca Clínica del VHIO, Enriqueta Felip, que es va presentar aquest divendres durant la primera jornada del Congrés de la Societat Americana d'Oncologia Mèdica (ASCO), celebrada a Chicago (Estats Units).
L'assaig clínic, anomenat MARIPOSA i que es troba en fase 3, va dirigit concretament a pacients amb càncer de pulmó de cèl·lula no petita amb mutacions a EGFR. Aquesta mutació es troba al voltant del 15% de pacients amb càncer de pulmó de cèl·lula no petita, sent una de les oncogèniques més freqüents en aquest tipus de càncer. Fins ara, amb aquest tipus de pacients es feia servir un medicament inhibidor oral del gen EGFR, però ara han comprovat que el problema d'aquesta estratègia és que la malaltia continua progressant, alguns cops perquè el tumor desenvolupa noves alteracions moleculars que li fan resistent al tractament.
Davant d'això, l'equip del Vall d'Hebron ha demostrat l'eficàcia d'un mètode nou contra el càncer de pulmó avançat que combina un fàrmac anti-EGFR de tercera generació, el lazertinib, juntament amb un anticòs, conegut com a amivantamab. L'estudi ha demostrat que la combinació dels dos fàrmacs va reduir el risc de progressió de la malaltia i de mort en un 30%, en comparació del tractament estàndard que s'acostuma a aplicar (osimertinib). A l'assaig, els investigadors van analitzar els resultats de supervivència lliure de progressió, és a dir el temps que passa des de l'inici del tractament fins que el tumor torna a progressar, en grups de pacients considerats d'alt risc, perquè presentaven metàstasis cerebrals o hepàtiques, o de la mutació d'EGFR a l'ADN tumoral circulant.
Així mateix, van detectar que, de manera general, els pacients que van participar en l'assaig mostraven una mitjana de supervivència lliure de progressió d'entre 9,1 i 14,8 mesos al grup dels tractats amb el fàrmac estàndard, mentre que en els que es va provar la nova combinació terapèutica les xifres anaven des dels 16,5 als 20,3 mesos. D'aquesta manera, analitzat per factor de risc, la combinació d'amivantamab amb lazertinib va millorar significativament la supervivència lliure de progressió a tots els subgrups. En el cas de pacients amb metàstasi cerebral, es va reduir el risc de progressió de la malaltia i mort en un 31%; en pacients amb metàstasis hepàtiques a l'inici del tractament, en un 42%, i en aquells en què s'havia detectat la mutació EGFR a l'ADN tumoral circulant a la sang, el risc va disminuir un 32%.
"Si bé seran necessàries anàlisis de seguiment posteriors per determinar la importància estadística i clínica de la supervivència general, aquesta nova combinació podria convertir-se en una nova oportunitat per als pacients amb càncer de pulmó", va afirmar Felip, optimista de cara a un futur.