Les residències van ser un dels punts més crítics durant la primera onada del 2020 i van acumular la major part de les defuncions per covid. Mentre encara queda per saber què s'hagués hagut de fer millor per evitar aquesta situació tan tràgica, ara un estudi apunta que el confinament de les persones grans residents va ser una de les causes que va influir en les altes taxes de letalitat.
Es tracta d'una investigació del grup Covid-19 de la Societat Espanyola de Metges d'Atenció Primària (Semergen) que assenyala també la impossibilitat de derivar els residents als centres de salut com una altra de les causes que van augmentar la letalitat per covid, i que sobretot es va notar en algunes comunitats com Catalunya, Madrid, Astúries i Castella La Manxa.
La letalitat a les residències per covid
El nou estudi analitza les diferències entre la letalitat de cada comunitat durant la primera onada, entre el març i el maig del 2020, i conclou que el confinament, així com el col·lapse en els hospitals i les patologies prèvies dels residents van contribuir a la letalitat.
Les residències van ser un dels punts més crítics durant la primera onada del 2020 i van acumular la major part de les defuncions per covid. / Sergi Alcàzar
En el cas de Catalunya, amb el sistema sanitari saturat i sent una de les comunitats amb més gent gran en residències, la letalitat va ser en els pitjors moments de la pandèmia gairebé un 30% per sobre de la mitjana estatal.
Tot i això, no va ser el territori amb les residències més castigades. De fet, la letalitat en les residències de Castella-La Manxa van ser més d'un 40% per sobre de la mitjana. "I per què aquestes diferències?", intenta respondre l'estudi.
Ball de xifres per la falta de proves
La investigació posa en evidència les "inconsistències i diferències" entre comunitats en un moment en què no es feien pràcticament proves diagnòstiques. Per això, més que basar-se en les dades notificades per les autoritats sanitàries de cada comunitat, l'estudi es basa en el Sistema de Vigilància de la Mortalitat Diària (MoMo), que gestiona el Centre Nacional d'Epidemiologia de l'Institut de Salut Carlos III.
Segons aquest sistema, que comptabilitza l'excés de mortalitat, en la primera onada van morir quasi 45.000 persones, 17.000 més que les xifres oficials, i les persones més grans de 75 anys van patir una letalitat 130 vegades major que la població més jove.
Imatge principal: Un sanitari porta una llitera en una residència. / Europa Press