Des de sempre, i encara avui dia, el sexe entre les persones discapacitades està envoltat de molts prejudicis. Existeixen encara molts mites, com el fet de pensar que bona part de les persones amb diversitat funcional són asexuals o que el fet de tenir un problema físic fa que no es pugui gaudir de les relacions sexuals. No és així.
De fet, fins i tot les persones que han patit algun tipus d'accident o malaltia que impliqui una lesió medul·lar i la pèrdua de la capacitat de sentir amb els seus genitals, poden arribar a viure la seva sexualitat d'una forma satisfactòria. Entre altres raons perquè la sexualitat no és sempre sinònim de genitalitat i coit: existeixen altres maneres de trobar satisfacció.
El primer pas per gaudir del sexe en aquests casos és l'acceptació persona. Quan un discapacitat té perfectament assumida la seva condició i no la viu com un límit continu, té moltes probabilitats de sentir-se satisfet amb aquesta dimensió de la seva vida. En general, qualsevol persona que pateixi un greu problema d'autoestima, també el veurà reflectit en la seva sexualitat. La clau en el cas de les persones amb una discapacitat és centrar-se en les possibilitats i no tant en les dificultats que poden produir-se.
Cal assumir que en el sexe no hi ha receptes preestablertes i que es poden aconseguir maneres molt agradables de comunicar-se. En aquests casos, l'erotisme juga un paper essencial. Les mirades, les carícies, els petons, els jocs sexuals es converteixen en una cosa fonamental i es poden establir connexions molt profundes malgrat els límits que els imposen els cossos. L'objectiu és explorar moltes vies de donar i obtenir plaer sexual, sempre en funció dels gustos de cada persona. Hi ha vegades que es pensa que sense coit no hi ha satisfacció completa, però el cert és que no sempre és així ni de bon tros.
Un pilar de la sexualitat dels discapacitats és el temps d'educació de què hagin gaudit. Per a alguns pares amb nens i adolescents que pateixen discapacitat, l'educació en aquest sentit els pot resultar molt complexa i els costa abordar el tema. És important en aquests casos intentar esbrinar com viu el desig aquesta persona i fer-los veure que és una dimensió que forma també part de la seva vida i que tenen tot el dret a gaudir-ne plenament.
És necessari establir un diàleg amb aquesta persona, preocupar-se de donar resposta als seus desitjos i no restar importància al que li pensi. A vegades, les persones que formen part de l'entorn d'algú amb alguna discapacitat que impliqui una resposta sexual molt intensa s'espanten amb la qüestió i no saben bé com gestionar-lo. Però el cert és que cal comunicar-los els canvis que estan vivint i que necessiten comprendre igual com qualsevol persona que no tingui cap discapacitat.
A més, existeixen centres especialitzats que poden ajudar a aquestes persones i els seus familiars o parelles a orientar-se i a entaular un diàleg que els permeti com poden desenvolupar aquesta dimensió de les seves vides amb tranquil·litat. Fins i tot les persones que tenen paràlisis cerebrals també poden tenir capacitat per comunicar-se i poden rebre ajuda en aquest sentit. L'important és tenir una mentalitat oberta i no posar límits al pensament, encara que aquests puguin existir físicament o psíquicament.