Tots coneixem quins són els símptomes de la Covid-19 en els pacients que contreuen el virus, però hi ha més desconeixement sobre què passa després de la recuperació. Segons expliquen els experts, la infecció respiratòria que provoca el SARS-CoV-2 pot provocar un dany als pulmons a més llarg termini, des d'una tos persistent fins a sibilàncies cròniques o asma. No totes les persones que vencen la Covid-19 tenen el mateix risc d'experimentar conseqüències a llarg termini per la infecció.
Els que tenen més risc són les persones més grans de seixanta-cinc anys, les persones que viuen en una residència de gent gran o en un centre d'atenció a llarg termini, aquelles que tenen malalties pulmonars, cardíaques, renals i hepàtiques cròniques. També poden tenir més risc els que tenen sistemes immunes compromesos i les persones amb obesitat mòrbida o diabetis.
Els que han passat per una pneumònia o una síndrome respiratòria aguda poden requerir oxigen durant un temps prolongat i, depenent de la durada de la malaltia, molts presentaran una gran debilitat muscular i fatiga, per la qual cosa caldria fer una rehabilitació agressiva.
Les persones que han requerit una estada a cures intensives tenen un risc més gran de problemes de salut mental com el trastorn d'estrès posttraumàtic, l'ansietat i la depressió quan surten del tractament. A més, també poden presentar un deteriorament cognitiu significatiu i una capacitat física limitada. És el que es coneix com la síndrome de cures intensives posteriors (PICS), que s'utilitza per descriure els pacients que han sobreviscut a una malaltia greu que ha requerit UCI i solen tenir combinació de deteriorament físic, deteriorament cognitiu i deteriorament psiquiàtric.
Els impediments físics solen incloure debilitat i desnutrició. El deteriorament cognitiu disminució de la memòria, disminució de l'atenció i disminució de l'agudesa mental o la capacitat de resoldre problemes. Segons un estudi publicat a JAMA Neurology amb dades recollides de les persones que havien passat la Covid-19 a la Xina, el 36,4 per cent dels pacients tenien problemes neurològics passada la infecció.
Un dels articles de revisió que va sortir a finals de febrer va concloure que hi havia possibilitat que el virus vagi a les neurones olfactives, a través del bulb olfactori i al cervell. Això ha portat a pensar que pot ser que el virus afecti d'alguna manera el bulb raquidi, al cervell, que controla el nostre sistema cardiorespiratori. Per tant, les conseqüències de la malaltia no tindrien només a veure amb els pulmons, sinó que també es veuen afectades les neurones medul·lars que controlen la nostra respiració.
També hi ha estudis oberts que estan analitzant les conseqüències de la malaltia a més llarg termini en el sistema circulatori i si hi ha més probabilitat de tenir alguna mena d'accident vascular.