Es compleix un any des que la Covid-19 va irrompre de forma dramàtica en les nostres vides provocant un decret d'alarma i un confinament que va obligar tota la població a tancar-se durant setmanes a les seves llars sense pràcticament poder sortir. Una situació inèdita que, unida a totes les mesures de prevenció que han hagut de prendre en les successives onades del virus i que segueixen vigents, ha provocat una transformació sistèmica en la nostra forma de vida les conseqüències de la qual tardaran temps en ser completament dimensionades donada la magnitud de la pandèmia.
El cert és que totes aquestes mesures que han estat preses als diferents països per frenar l'avenç dels contagis i que bàsicament han consistit en una limitació de la mobilitat, restricció de les relacions socials, confinaments i quarantenes i ús de màscares i distància social han estat tan significatives que ha comportat una sèrie de conseqüències psicològiques a nivell individual, familiar i social.
La màscara és el signe més distintiu d'un any de Covid-19 però les conseqüències psicològiques són també molt importants
A Espanya, la Càtedra extraordinària de la Universitat Complutense de Madrid – Grup 5 Contra l'Estigma –un espai d'investigació, comunicació i difusió dels coneixements científics– va fer durant el confinament l'"Estudi de l'impacte psicològic de la Covid-19 en la població espanyola", en una població de 3.473 persones i les primeres conclusions van ser les següents:
>Més de la meitat de les persones entrevistades (60%) va indicar que haver sentit poc interès o plaure en fer coses i es van sentir diversos dies decaigudes, deprimides o sense esperances. El 15% va tenir aquesta sensació més de la meitat dels dies.
>El 70% de les persones va sentir, durant alguns dies, nervioses, angoixades o molt tenses i el 55% va sentir que no era capaç de deixar de preocupar-se o de controlar la preocupació. Entre el 15 i el 18% van tenir ansietat o preocupacions més de la meitat dels dies.
>El 30% va tenir un atac de pànic i el 15% va tenir diversos dies dificultat per dormir.
>Els més joves, els que tenen entre 18 i 39 anys, van ser els que presenten més ansietat, depressió i símptomes somàtics. Els majors de 60 es van mostrar més tranquils i van controlar millors les seves emocions.
>El 45% de la mostra va dir sentir que li falta companyia.
>Un 5% es va sentir discriminat o exclòs pels seus veïns o amics.
>Des de l'inici del Covid-19, un 12% va creure que les persones que no estaven en la seva situació no poden entendre'ls i un 8% va evitar relacionar-se amb altres persones per no ser rebutjat. Les persones més grans ven reportar una discriminació més gran.
El mes de setembre passat, es va dur a terme el I Congrés Nacional COVID-19, en el qual es va celebrar una taula anomenada "La salut mental davant de la pandèmia de la COVID-19", moderada pel Dr. Víctor Pérez Solá, de l'Institut de Neuropsiquiatria i Addiccions de l'Hospital del Mar (Barcelona).
En ella es va destacar un augment dels símptomes depressius en la població. Els factors de risc segons van acabar eren ser dona jove, menor de 40 anys, estudiants, amb un nivell educatiu sota, viure en una ciutat, la presència de solitud, mala salut (física o psíquica), preocupació alta, sense fills, estar a l'atur, tenir una alta exposició a notícies sobre la pandèmia, i haver patit un període de confinament prolongat.
Quant a l'ansietat, les estadístiques també reflecteixen un augment significatiu, especialment quan es produïen factors com una alta exposició a notícies sobre la pandèmia, període de confinament prolongat o estar en contacte amb algun afectat. També s'ha identificat l'aparició de casos d'estrès posttraumàtic (insomni, somnis relacionats amb la pandèmia, símptomes dissociatius de la realitat). La prevalença més gran de trastorns mentals (tipus estrès i ansietat) que es dona entre les dones, que siguin elles les que solen ocupar en més percentatge les activitats de risc (feines en centres comercials, cuidadores, més exposades a les circumstàncies negatives de la pandèmia).
Les mesures higièniques continuen sent, un any després, igualment necessàries
Després de la segona onada, el Consell General de la Psicologia d'Espanya (COP) va dur a terme un informe sota el nom de "Malestar psicològic derivat de la Covid-19 en la segona onada". De fet, va publicar una guia on es recollien alguna d'aquestes dades i s'oferia ajuda per fer front a les conseqüències. En l'estudi, es va concloure que "un de cada 4 espanyols presenta símptomes relacionats amb la depressió greu o moderada per la Covid-19". Entre aquests símptomes es destacaven aspectes com sentir-se decaigut, trist, no tenir ganes de fer coses i sentir ansietat. De fet, un de cada tres presentava símptomes relacionats amb l'ansietat.
També hi havia alguns aspectes positius. Més del 80 % afirmava que hi ha coses en la vida que ara valora més i que el feien sentir millor persona i el 30 % afirmava que les seves relacions personals havien millorat durant la pandèmia. Un terç també assegurava que consumeix menys alcohol que abans de la pandèmia i un 14,5 % fumava menys.
Per col·lectius, es van fer diversos estudis i anàlisi i tots coincideixen en l'augment d'aquests símptomes d'ansietat i depressió.
Per exemple, l'estudi "Impacte psicològic de la Covid-19 en la salut dels treballadors", dut a terme per la consultora Affor Prevenció Psicosocial a Espanya i a set països de Llatinoamèrica va concloure que, a Espanya, el 41,99% de la població treballadora enquestada presentava símptomes d'ansietat i el 27,3% sentia que la seva salut havia empitjorat notablement. Els símptomes principals que s'han patit són nerviosisme, irritabilitat o tensió (86,2%), alteració del son (84,7%), mal de cap (68,8%), retard al començament de les tasques (50,6%) i sensació d'ofec sense esforç físic (42,6%).
A la revista Journal of Psychiatry and Mental Health, es va publicar un estudi dut a terme a la Universitat del País Basc, sobre els professionals sanitaris. La mostra va estar composta per 421 professionals a qui se'ls va enviar un qüestionari per avaluar les variables d'ansietat, estrès i depressió, així com les dificultats amb el son.
A més d'en el físic, els sanitaris són el col·lectiu més afectat en el psicològic
Els resultats van mostrar que la pandèmia de la Covid-19 ha generat entre el personal sanitari símptomes d'estrès, ansietat, depressió i insomni, amb més nivells entre les dones i professionals de més edat. Variables com haver estat en contacte amb el virus o la por a la feina van desencadenar una simptomatologia més gran. Per aquesta raó, es conclou que seria necessari oferir-los ajuda psicològica per reduir l'impacte emocional de la Covid-19 i assegurar així no només la seva salut mental, sinó també l'adequada cura que dispensen.
Quant als nens i joves, en l'estudi Co Space (Covid-19: Supporting Parents, Adolescents and Children during Epidemics), una iniciativa liderada per la Universitat d'Oxford amb la participació d'institucions de tot el món, els objectius del qual són identificar les conseqüències de la pandèmia i del confinament en aquesta població. Les primeres anàlisis conclouen que hi ha hagut un augment considerable de l'aïllament social i la solitud, com es reflecteix a les enquestes que han dut a terme, situacions que estan fortament associades a estats d'ansietat, depressió, autolesions i intents de suïcidi.