Científics associen el consum de l'edulcorant artificial eritritol amb un major risc d'infart de miocardi o un ictus. Així ho revela un estudi publicat a la revista mèdica Nature Medicine. La investigació, liderada per la Clínica Cleveland, a Ohio, i realitzada a més de 4.000 persones d'arreu dels Estats Units i Europa, ha descobert que les persones que presenten nivells més alts d'eritritol en sang tenen un risc més elevat de patir un episodi cardíac advers greu. El mateix estudi ha revelat que l'eritritol facilita l'activació de les plaquetes, és a dir, les cèl·lules encarregades de parar les hemorràgies de l'organisme i, per tant, la formació de coàguls. Un descobriment que s'ha pogut veure en els estudis preclínics.

Investigació sobre els efectes dels edulcorants

L'autor principal de l'estudi i president del Departament de Ciències Cardiovasculars de l'Institut de Recerca Lerner i codirector del Servei de Cardiologia de la Clínica Cleveland, Stanley Hazen, ha advertit que "els edulcorants com l'eritritol s'han posat de moda ràpidament en els últims anys, però és necessari investigar més a fons els seus efectes a llarg termini". En aquest sentit, Hazen ha indicat que "les malalties cardiovasculars s'acumulen amb el temps, i les cardiopaties són la principal causa de mort a tot el món. Hem d'assegurar-nos que els aliments que mengem no contribueixen de manera oculta". 

L'eritritol, que s'obté de la fermentació del sucre del blat de moro, és aproximadament un 70% més dolç que el sucre i s'utilitza com a alternativa al sucre o la sacarina perquè no aporten calories ni carbohidrats. Els productes amb eritritol acostumen a recomanar-se a persones amb obesitat, diabetis o síndrome metabòlica per evitar el seu consum de sucre o calories. No obstant això, aquestes persones també pateixen un major risc de patir episodis cardiovasculars adversos, com a infarts de miocardi i ictus.

L'eritritol no es metabolitza

Una vegada ingerit, l'edulcorant eritritol no es metabolitza, sinó que passa directament al torrent sanguini i s'elimina a través de l'orina. El cos humà, de manera natural, crea quantitats baixes d'eritritol i, per tant, qualsevol consum addicional pot acumular-se. Amb tot, l'estudi adverteix de la dificultat de mesurar els edulcorants artificials i que els requisits d'etiquetatge són mínims i sovint no enumeren els compostos individuals.

En el cas de l'eritritol, es tracta d'un producte “generalment reconegut com a segur” per l'Agència oficial del Medicament (FDA), és a dir, que no es requereixen estudis de seguretat a llarg termini. No obstant això, els autors creuen que és important fer estudis de seguiment per confirmar les seves troballes en la població general. Stanley Hazen apunta doncs que el seu estudi demostra que quan els participants consumien una beguda edulcorada artificialment amb una quantitat d'eritritol, present en molts aliments processats, "s'observaven nivells notablement elevats en la sang durant dies, nivells molt superiors als observats per augmentar els riscos de coagulació". Per aquest motiu, l'estudi insisteix en la importància de "realitzar més estudis de seguretat per examinar els efectes a llarg termini dels edulcorants artificials en general, i de l'eritritol en particular, sobre els riscos d'infart de miocardi i accident cerebrovascular, sobretot en les persones amb major risc de malaltia cardiovascular".