La incidència de les al·lèrgies als aliments continua creixent de forma important a tot el món i preocupa cada vegada més la comunitat mèdica. Es calcula que, en una mesura o una altra, una de cada cinc persones es veu afectada i el pitjor és que no es coneix amb certesa quines són les causes. És cert que bona part d'aquests casos, els que es deuen a les al·lèrgies infantils, solen remetre amb l'edat, però tot i així l'increment és un fet provat que està despertant una important alarma en la comunitat científica.
El per què de les al·lèrgies
L'al·lèrgia alimentària i les malalties al·lèrgiques en general comparteixen els mateixos factors de risc, però encara continua sense saber-se el que les motiven. Poden deure's a factors de risc genètics, però això no explica l'augment important dels casos. També s'està estudiant en els últims anys el paper que juga la introducció en la dieta d'aliments consumits en les primeres etapes de la vida, la quantitat d'àcid gàstric a l'estómac, la composició de bacteris a l'intestí o l'abús del menjar porqueria. Podrien haver de veure, però no existeixen resultats concloents.
Els principals al·lergògens, sobretot en el cas dels més petits, és la llet, la fruita, l'ou i la fruita seca. De fet, la llet és la causant del 60% de les al·lèrgies en els menors de dos anys i la fruita del 70% en els nens d'entre set i deu anys. Són unes xifres importants que provoquen que cada any 1.100.000 persones van per primera vegada a la consulta de l'al·lergòleg.
Al·lèrgies i intoleràncies
És important distingir en primer lloc el que és un al·lèrgia i una intolerància, perquè en ocasions porta a error. La intolerància es produeix quan l'organisme no pot assimilar correctament un aliment o un dels seus components. El sistema immune no intervé en aquesta ocasió. Sol produir-se amb substàncies com lactosa, els sucres o alguns additius com els sulfits. Normalment els símptomes són les nàusees, la diarrea i el dolor abdominal.
En canvi, l'al·lèrgia té lloc quan el sistema immune reacciona davant un component de l'aliment (al·lergogen). Pot estar causada bé per la creació d'anticossos com en el cas de l'al·lèrgia immediata o de cèl·lules, com és el cas de l'al·lèrgia tardana el principal exponent del qual és la malaltia celíaca.
Els símptomes més freqüents de l'al·lèrgia alimentària són de diversos tipus. En primer lloc, els dermatològics, com la urticària, enrogiment de la pell, inflor de llavis i parpelles o la dermatitis. Són també freqüents els digestius: vòmits, els còlics, diarrea, picor de boca i coll i els de l'aparell respiratori, com la rinitis i l'asma. En els casos més greus es produeix la reacció anafilàctica, que afecta diversos òrgans i sistemes i que pot derivar en un xoc anafilàctic, en ocasions de caràcter mortal. Quan existeix al·lèrgia, cal eliminar per complet l'aliment que la causi.
L'al·lèrgia quan apareix es desenvolupa en dues etapes. Una primera d'anomenada la de la sensibilització, que es produeix quan una persona s'exposa per primera vegada a un aliment i que pot provocar que les cèl·lules del sistema immunitari produeixin grans quantitats d'immunoglobulina E.
I en segon lloc, la reacció en si mateixa, que té lloc quan la persona ja s'ha sensibilitzat i fins i tot una minúscula quantitat d'aquest al·lergogen pot generar una reacció al·lèrgica. Existeix una llarga llista d'aliments causants d'al·lèrgies, més de 120. Els més freqüents són la llet, l'ou, el cacauet, la fruita seca, les fruites (rosàcies) i algunes verdures. Les al·lèrgies al peix i els mariscos són menys freqüents però habitualment bastant greus.
Quan es produeix una exposició accidental i si la reacció al·lèrgica és lleu, el millor és subministrar antihistamínics, encara que aquests fàrmacs no funcionen si la reacció gravi. En els casos d'anafilaxi, l'administració intramuscular d'adrenalina és la primera opció de tractament. En aquest sentit, i per evitar ensurts, el millor consell és llegir bé les etiquetes dels productes abans d'adquirir-los.