El 2019 ha estat l'any de la consciència climàtica, el reciclatge ha fet forat, i cada vegada són més els que aposten pel canvi. Així doncs, enguany passarà a la història com un en els que més s'ha estès la consciència global sobre la importància d'implantar un sistema de vida i de producció més sostenible per al planeta. Cada vegada hi ha més consciència i són més les persones que volen fer petites i grans accions per intentar combatre el canvi climàtic. L'impacte de la cimera del clima celebrada a Madrid i li repercussió pública de l'arribada i els missatges de la jove activista mediambiental Greta Thunberg així ho demostren. Però quina és la dieta més saludable, sostenible i menys agressiva per al medi ambient?
Quant costa produir els aliments?
La producció d'aliments representa el 20-30% de les emissions mundials de gasos amb efecte d'hivernacle i fins al 66% de l'ús de l'aigua, segons l'Organització Mundial de la Salut (OMS). Encara que una dieta variada és crucial per a la salut humana, una dieta veritablement sostenible té en compte l'impacte que tindrà en el medi ambient, l'individu i la cadena alimentària en general. Els factors que determinen quant de sostenible és una dieta determinada inclouen la disponibilitat nutricional, l'impacte en la biodiversitat, la protecció de l'ecosistema i la salut dels consumidors.
Les dietes més sostenibles
Les dietes més sostenibles són, en primer lloc, les vegetarianes o veganes. Segons la Comissió EAT-Lancet, el canvi de productes d'origen animal per productes d'origen vegetal té beneficis per al medi ambient i la salut. Subratllen que, en general, els estudis coincideixen que els aliments d'origen vegetal causen menys efectes ambientals adversos per unitat de pes, per porció, per unitat d'energia o per pes de proteïna, que els aliments d'origen animal a través de diversos indicadors ambientals. Els productes animals tenen impactes significatius, ja que el bestiar en general representa el 14,5% de totes les emissions induïdes per l'home.
En segon lloc, les dietes locals, o el consum de productes de quilòmetre zero, fa referència a l'alimentació de productes de l'àrea en la qual viu una persona. Tanmateix, depenent d'on visqui una persona, aquestes dietes poden requerir una planificació significativa per a la seva implementació. És possible que les persones a les regions del nord, on es donen menys fruites i verdures, necessitin prendre mesures addicionals per assegurar-se que obtinguin prou nutrients. Aquest tipus de dieta emfatitza menjar estacionalment, i moltes persones també poden optar per comprar en granges locals orgàniques.
Quanta aigua es necessita per fer una hamburguesa?
Es calcula que el 70% de la petjada hídrica a nivell mundial està relacionada amb el que es menja, segons l'Organització de les Nacions Unides per a l'Alimentació i l'Agricultura (FAO), i recull elplural.com. No és una informació nova el fet que per produir aliments es necessiten quantitats importants d'aigua. Així, sense cap mena de dubte, la carn és de llarg el producte que més litres en necessita per a la seva elaboració. Per exemple, es necessiten 15.400 litres d'aigua per a produir 1 quilo de vedella; 8.700 litres per a 1 kg. de xai; prop de 6.000 litres per a 1 kg. de porc i 4.300 litres per a 1 kg. de pollastre.
Segons recull el mateix digital, la Fundació Aquae ha analitzat quanta aigua es requereix per a produir els aliments que cada dia consumim a les nostres cases. Altres aliments, que en principi podríem pensar que no requereixen tanta aigua, poden sorprendre. Per exemple, mig quilo de mantega necessita uns 2.700 litres d'aigua per a la seva elaboració; mig quilo de formatge, 2.500 litres; per a una hamburguesa, uns 2.400 litres; i per una bossa de patates fregides, 185 litres.
En l'apartat de llegums i cereals, l'arròs se situa al capdavant dels aliments que més aigua consumeixen: 1.700 litres per a mig quilo d'arròs. Per a produir mig quilo de blat es requereixen 500 litres d'aigua; per a mig quilo de blat de moro, 450 litres; i per a mig quilo de llenties, 25 litres. Una simple ració d'olives necessita 250 litres d'aigua per a la seva producció. Per a una sola poma es requereixen 70 litres d'aigua; per a una taronja, 50 litres; per a una patata, 25 litres; o per a produir un enciam o un tomàquet, 13 litres d'aigua.
Les begudes tampoc no se n'escapen. La llet és la que més aigua necessita per a al seva producció, 1.000 litres per generar un litre de llet. Se'n necessiten 840 litres per produir una gerra de cafè, 720 litres per a una ampolla de vi, 190 litres per un got de suc de poma, 106 litres per produir una sola canya de cervesa i 35 per a una tassa de te.