La història demostra que som experts en inventar-nos paraules en funció del moment vital i històric que estem vivint. Fa uns mesos no sabíem ni quants tipus de mascaretes hi havia ni què era el coronavirus. Ara, la pandèmia ha incorporat i barrejat, al seu pas, alguns termes a altres conceptes que ja coneixíem, com per exemple, “festa virtual” o bé “hora feliç virtual”, un terme que ve de l’anglès happy hour.
Poc a poc, en van sortint més. Coronacrisi, pels efectes econòmics que estem veient que deixarà la pandèmia o coronaidiota per a múltiples casos, des dels que se salten el confinament, fins a, simplement, crear un nou insult. Confinament i els seus variables, desconfinament, desescalada, Però, què ho fa que ens inventem paraules en una situació de crisi, ansietat, malestar o aïllament?
“Inventar-nos paraules forma part de l’enginy i l’agudesa”, explica el psicòleg i professor col·laborador dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació de la UOC José Ramón Ubieto. “L’humor, en aquest cas inventar paraules i posar nom a situacions doloroses, ens salva dels moments de màxim dolor”.
El professor remarca que el nivell d’incertesa és molt alt i insisteix que aquesta actitud és una forma clàssica d’inventar relativitzar o capgirar la situació. “Substituïm el dolor per l’humor”.
El fet d’inventar-nos paraules, assenyala Ubieto, ens ajuda a “sortir de la impotència” i a intentar “dominar les paraules” que són tan noves. Elles i els seus efectes.
MAPA | Els contagis de coronavirus a Catalunya per municipis i barris
MAPES | L'impacte del coronavirus a Catalunya per regions sanitàries