Quan el coronavirus va començar a propagar-se per Catalunya, l’Agrupació d'Entitats Gitanes dels Països Catalans (AGIPCAT) ja havia preparat eines i mecanismes per ajudar a resoldre la crisi que al col·lectiu li venia a sobre. Són moltes les famílies que viuen al dia i per a qui el confinament suposa no poder treballar, guanyar diners i en conseqüència alimentar-se. La suspensió dels mercats ambulants —el 46% dels venedors que els conformen són gitanos— els ha suposat un cop fort. Fa dos mesos que aquestes famílies no tenen ingressos, fet que les situa al llindar de la pobresa. En aquest reportatge parlem de com ha afectat sanitàriament i socioeconòmica la pandèmia un col·lectiu que viu en comunitat, amb costums que rauen en la convivència i que ha notat més que mai la bretxa digital.
L’AGIPCAT ha treballat des de mitjans de març conjuntament amb el serveis socials de la Generalitat de Catalunya en les garanties alimentàries, les peticions de moratòries de pagaments, la inserció laboral i l'assessorament educatiu i sanitari per a aquestes famílies. Manel Carbonell, que n'és el gerent, explica a El Nacional.cat que han atès entre els mesos de març i abril un total de 200 famílies que han vist la seva quotidianitat afectada d’una manera o altra pel coronavirus, superant ja la xifra global de l'any anterior.
D’aquestes, un 70% són de la comunitat gitana. Dit d’una altra manera, actualment 4 de cada 10 famílies gitanes que no rebien cap tipus de prestació necessiten ajudes dels serveis socials per primera vegada.
El col·lectiu gitano representa el 46% dels venedors dels mercats ambulants
“El primer que vam fer és detectar les persones que s’han quedat sense feina" —i per tant sense ingressos—, i havent elaborat una llista d’aquestes per cada municipi van assegurar-se que tinguessin accés diari a tots els àpats. 9 de cada 10 d’aquestes persones procedien de la Taula de Marxants de Catalunya, un organisme que es compon d'organitzacions distribuïdes i representatives del sector de la venda no sedentària. “Sense mercats, aquests autònoms s’han quedat sense cap tipus d'ingrés”, exposa Carbonell.
Segons un estudi de la Universitat Abat Oliba CEU, la comunitat gitana afronta "en pitjors condicions" l'amenaça del coronavirus i la previsible crisi econòmica per la condició de ser autònoms. Sergi Rodríguez López-Ros, l’autor de l’estudi, considera que “per la seva concepció de la feina i del consum, els gitanos no són tinguts en compte pel sistema econòmic".
Els marxants reclamen que tornin els mercats
Amb la fase 1 del desconfinament, alguns pobles han tornat a muntar parades, però la majoria s'hauran d’esperar. En aquest context, el col·lectiu gitano, amb altres agrupacions de marxants, han reclamat als ajuntaments —a través d’una missiva— una sèrie de consideracions que amorteixin les pèrdues de la seva activitat econòmica. Demanen l'anul·lació o “cost zero” de totes les taxes municipals relacionades amb aquesta activitat durant tot l’any 2020, la reducció del 50% d’aquestes taxes l’any que ve i subvencions destinades a material de protecció per treballar sense risc de contagi. Unes mesures que ja s’han aplicat en el sector de la pagesia o als bars amb terrassa.
La campanya agrària, l’alternativa
L’AGIPCAT fa anys que té convenis laborals amb empreses de seguretat, hoteleres, de neteja i fundacions d’ajuda a persones sense llar, entre d’altres que formen part de la campanya agrària de temporada, com Wakeful Group. La llista de sol·licituds a la borsa de treball enguany és llarga i per ara, ja han aconseguit feina per a gairebé 200 persones. Per altra banda, una cinquantena de persones més que reben l'assessorament de l’AGIPCAT han trobat feina en la campanya agrària d’aquesta primavera-estiu, un sector que necessita treballadors tant per a la recol·lecció de fruita de temporada com per a l'embalatge d’aquesta.
Més bretxa digital que mai
El confinament ha evidenciat casos crítics que es veuen perjudicats per aquesta mesura sanitària. Moltes famílies es troben sense Internet a casa o sense aparells amb els quals es puguin connectar per treballar, com ara ordinadors o tauletes digitals.
A la “vida normalitzada”, sense el confinament sanitari, els nois tenen el suport presencial de mestres i educadors almenys un cop al dia, si no tot el dia. Poden fer ús dels equips de l’escola així com connectar-se als wifis gratuïts de biblioteques, escoles, botigues i bars del seu barri. Ara no ho poden fer. Des de l’AIPCAT han detectat famílies que són quatre o cinc nens i joves i que han de compartir un sol aparell per poder fer els deures.
Carbonell explica que des de l'agrupació s’ha fet seguiment a aquestes famílies i s’ha ajudat en la tasca acadèmica dels fills. També s’han fet tutories als pares, per ajudar els infants a fer els deures de matemàtiques o idioma i si els cal connectar-se amb els professors o educadors per resoldre dubtes i ser ajudats. Des del Departament d’Educació també se’ls ha fet arribat aparells electrònics perquè poguessin seguir les classes. Una situació que ha fet palesa, una vegada més, com d’àmplia és la bretxa digital.
Sense els costums gitanos pel bé comú
La majoria de famílies gitanes han patit de prop un cas de Covid-19. Passar-ho sense l’acompanyament familiar ha estat difícil, però “s’han adaptat, com tothom”. “Els ingressos en hospitals, l’aïllament, o el traspàs d’un familiar han estat difícils de gestionar des del confinament”, apunta Carbonell. “En aquest cas hem anat en contra dels nostres costums pel bé comú”. No han participat en els enterraments de la comunitat gitana com ho haguessin fet en altres circumstàncies, així com tampoc han visitat tietes i oncles malalts, per exemple. Una tendència que ha estat generalitzada, és que si un membre de la família ha contret el coronavirus, s’ha estès ràpidament a tot el nucli familiar. És el cas del barri de Gràcia de Barcelona, on hi ha hagut dos focus diferents de set o vuit persones d’una mateixa família i de diferents edats.
14.000 euros per a aliments
La Federació d'Associacions Gitanes de Catalunya (FAGiC) ha tancat aquesta setmana la campanya 100x100, que pretenia aconseguir 10.000 euros per proveir d'aliments 100 famílies gitanes vulnerables durant l'estat d'alarma per coronavirus a Catalunya. Han recaptat 14.100 euros gràcies al suport de particulars i empreses.
🦠MAPA | Els contagis de coronavirus a Catalunya per municipis i barris
MAPES | L'impacte del coronavirus a Catalunya per regions sanitàries