Cuidar la salut mental és imprescindible davant d'una situació de crisi com la del coronavirus, un repte que s'engrandeix en el cas de sanitaris, malalts, familiars i els qui tinguin trastorns previs. Els psicòlegs es bolquen per ajudar-los amb recursos online i gratuïts. Aquests són alguns dels seus consells.
Alguns municipis han posat en marxa telèfons d'atenció -Tres Cantos i Boadilla del Monte, a la Comunitat de Madrid-, professionals han ofert ajuda gratuïta o rebaixes de tarifa a través de Twitter i el Col·legi Oficial de Psicologia de Madrid ha ofert a les autoritats sanitàries donar assistència gratuïta als col·lectius vulnerables, persones en quarantena i sanitaris.
L'objectiu és donar eines per gestionar emocionalment una crisi sense precedents i amb la por i la incertesa com a ingredients principals.
EFE
Ho explica a Efe el degà del Col·legi de Psicòlegs de Madrid, Fernando Chacón, que ha ofert la seva institució per coordinar els col·legiats que estimen donar atenció durant aquesta crisi del coronavirus. Tenen experiència, ja que ja van ser presents després dels atemptats de l'11 de març o accidents aeris.
Sanitaris i persones en quarantena
Un col·lectiu en risc són els sanitaris, obligats a prendre decisions difícils com, per exemple, prioritzar pacients enmig d'exigents jornades.
Una situació nova, amb incertesa i sense temps per adaptar-se que genera ansietat, explica a Efe el psicòleg clínic Vicente Prieto, que dona dues màximes: "ventilar" les emocions, parlant sobre això amb interlocutors "vàlids" -persones de confiança o professionals- i "validar-les", sabent que no s'és un "mal professional" per sentir ansietat, angoixa o por.
Aquest psicòleg aconsella "canviar de registre" en sortir del centre sanitari, amb família i lleure i també donar-se "petits parèntesis" en la jornada laboral, baixant el nivell d'ansietat respirant de forma abdominal, baixant la temperatura amb aigua freda o fent passejos.
EFE
A més, en una situació en la qual se suma la por d'encomanar-se però també d'encomanar, és necessari demanar ajuda si així es requereix, una assistència que Prieto veu imprescindible als sanitaris amb menys experiència.
La situació de confinament és també complicada per als qui estan en quarantena per haver donat positiu en coronavirus, o tenir símptomes, la qual cosa els obliga a aïllar-se dels seus familiars fins i tot a la seva pròpia casa.
A la solitud de l'aïllament s'uneix la preocupació pel mateix estat de salut. Fernando Chacón recomana mantenir el contacte per via telefònica o telemàtica, comunicar el que els passa i intentar evitar pensaments recurrents.
El dol dels familiars i els casos d'ansietat
Especialment difícil és la impossibilitat de fer vetlles als morts. "El dol quan no es veu el cadàver, quan no es pot un acomiadar del familiar és molt més dolorós", assenyala Chacón.
El degà recomana fer, quan sigui possible, una cerimònia i de comiat i mentrestant donar suport a distància als familiars, transmetre records del difunt i acomiadar-se col·lectivament, encara que sigui en la distància.
A més, també es poden veure agreujats trastorns com l'ansietat, la claustrofòbia o el trastorn obsessiu compulsiu o la hipocondria. "Qualsevol persona amb una malaltia mental té menys recursos per enfrontar-se a una situació de canvi", explica Chacón.
ACN
Davant de la sensació d'ofec que pot produir l'ansietat recomana tècniques de relaxació i sobretot distreure la ment per allunyar-la de pensaments recurrents sobre la malaltia, el contagi o l'obligatorietat de quedar-se a casa.
Rutina, exercici i lleure per afrontar el confinament
La recomanació general a tots els que són a casa és establir una rutina amb espai per al lleure i l'exercici; informar-se per canals oficials i no sobreexposar-se a les notícies sobre el coronavirus.
També mantenir el contacte amb família i amics, per telèfon o per internet, intentant, això sí, no fer de l'epidèmia un monotema.
La psicòloga sanitària i forense Timanfaya Hernández assenyala a Efe que és necessari "controlar molt i gestionar bé els nostres pensaments", ser "previnguts" en identificar pensaments que es donen "de forma intrusiva i continuada" per contestar-se "des de la racionalització" - "què té de cert això?"; "què puc fer per millorar-lo?" i amb missatges de calma.
EFE
Encara que no se sàpiga quant durarà aquest estat d'alarma "hem de saber que això té un temps limitat", agrega.
Ho tindran més fàcil, assenyala el psicòleg Miguel Herrero, "les persones que tenen aficions" perquè es poden distreure amb més facilitat.
I si res d'això no funciona, és necessari demanar ajuda, a la xarxa de confiança i als professionals.
La teràpia online és ja un fet per als qui no es poden desplaçar o viuen fora d'Espanya. "Tenim la sort de comptar amb eines que en altres moments no haguessin existit, aprofite-m'ho, la intel·ligència ha de veure també amb com ens adaptem", assenyala Hernández.
Parlar del virus als nens
Tots els psicòlegs coincideixen en la importància de parlar amb els nens de la situació. És necessari adaptar el llenguatge i el missatge a les seves edats. Per aconseguir-ho el Col·legi Oficial de la Psicologia de Madrid ha editat un conte, 'Rosa Contra el Virus. Conte per explicar el coronavirus i altres possibles virus', adaptat a nens d'entre 4 i 10 anys.
I és que, explica Hernández, des dels 3 anys i mig i els 4 anys "comencen a tenir capacitat per entendre les coses i generar preguntes" i hi ha "d'haver un espai perquè puguin resoldre els dubtes que tenen" i fins i tot preguntar-los.
"És al·lucinant com contesten, són divertidíssims, tenen una capacitat d'adaptació moltes vegades superior als adults", afegeix la vicesecretària del Col·legi de Psicologia, que demana de ser acurats amb el que es diu en veu alta o amb la televisió perquè "absorbeixen tot". També els nervis dels mares i pares.
Per als més petits també es recepta rutina. És "fonamental en les seves vides", explica a Efe Silvia Fernández, integrant del programa d'ajuda psicopedagògica posat en marxa per Tres Cantos mitjançant correu electrònic.
El seu dia a dia actual no se sembla a res que hagin viscut anteriorment, perquè cada jornada "sembla un cap de setmana, però sense el lleure i l'atenció plena d'uns pares que han de teletreballar", una cosa que augmenta el desconcert, per la qual cosa és necessari planificar temps, per exemple, per a les tasques escolars.
I el dia després?
Dependrà en gran part de la durada de l'estat d'alarma i de les conseqüències que tingui, doncs està en joc l'ocupació, una preocupació "coherent" que complica encara més aquests dies.
"Després d'un període relativament curt tornar a la normalitat és fàcil, és semblant a quan tornes de vacances", explica Ferrer, que creu que "hi haurà gent que quan recuperem la normalitat es trobarà bé ràpidament, probablement en general".
Superar el trauma, afegeix Fernando Chacón, "dependrà de les competències i del suport social" pel que cal tenir "especial cuidat" amb les "persones aïllades i sense xarxa social" i també amb els sanitaris, doncs després de "tirar per la tensió" poden tenir una "davallada" no només "anímica sinó també física".