Daniel López Codina deu ser bon professor. Les explicacions que dóna i els raonaments que fa són concretes, determinades, concises. Tot per telèfon, naturalment. Doctor en física, és professor titular de la Universitat Politècnica de Catalunya i membre dels grups de recerca Modelització i Simulació Discreta de Sistemes Biològics (Mosimbio) i també de Biologia Computacional i Sistemes Complexos (Biocom-Sc). Aquest últim ha elaborat un model predictiu de l’evolució de la pandèmia del covid-19 que fan servir, entre altres institucions, la Generalitat i la Comissió Europea. Per entendre’ns: coneixen bé com es mou la infecció i la claven molt.

Hi ha més infectats que casos confirmats? Com calculen els casos reals?
Els casos confirmats són les persones que les agències de salut pública comptabilitzen com a positius perquè se’ls ha fet el test o se’ls ha detectat per una placa a l’hospital, etcètera. Però hi ha ha molts més contagiats que aquests. Persones amb simptomatologia lleu o asimptomàtics. Podem fer una estimació de la xifra total d’infectats per la letalitat del virus. Per les dades de Corea del Sud o les d’aquell creuer [el Diamond Princess, declarat en quarantena al Japó], sabem que és de l’ordre del 1%. L’apliquem al nombre de morts de tal dia i podem estimar quants casos hi havia 18 dies abans, que és el període d’actuació del virus. És a dir, que a Catalunya, ara mateix, parlem de 300.000 infectats i probablement d’un milió quan acabem aquest període.

Tants?
Pensi que tota aquella gent quedarà immunitzada. Clar que també n’hi haurà molts més que no ho estaran. Per tant, hem d’obrir el confinament amb molta prudència. Que no ens passi com a l’Iran, que va patir un gran rebrot per precipitar-se. El risc aquí és que amb tanta gent infectada són molt probables els rebrots quan afluixem el confinament. Ho hem de fer lentament i progressiva.

La capacitat del sistema sanitari és la referència. Si no pot funcionar amb normalitat, cal mantenir el confinament

Veu factible tornar ràpidament a la normalitat?
Corea del Sud és una bona resposta a la pregunta. Fan molt control. La seva estratègia és diagnosticar moltíssim i aïllar els malalts que localitzen. Ara mateix tenen una xifra de casos baixa, que el sistema sanitari pot assumir sense gran dificultat. La capacitat del sistema sanitari és el que cal tenir com a referència. Si no pot funcionar amb normalitat, el confinament ha de mantenir-se. Per això el procés de reobertura [del confinament] no pot ser ràpid ni descontrolat.

I això ho han de decidir els polítics o els científics?
Els científics podem fer recomanacions. Nosaltres estem en contacte amb la Comissió Europea —són els primers que ens ho van demanar— i amb l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS). La nostra principal recomanació és aconseguir que el sistema sanitari pugui respirar i tornar a la normalitat. És fàcil dictaminar des de la cadira del científic però, evidentment, no tenim l’última paraula. Les decisions i mesures també han de tenir components socials i polítics. Per això la feina dels polítics és difícil —i la lluita de competències entre administracions encara la fa mes difícil.

Ara mateix hi ha prou informació per prendre decisions amb criteri: Les dades importants les tenim

Com incorporen al seu model l’impacte de les mesures de distanciament social, volum de tests…?
Els efectes de les mesures de confinament els veiem analitzant les dades. Fem l’estimació del nombre de casos en funció dels resultats anteriors. Un dels paràmetres que fem servir és la velocitat reproductiva efectiva. El calculem a partir del nombre de casos. Un cop aplicada una mesura de control, han de passar un mínim de deu dies per observar-ne els efectes. Per quantificar la intensitat del confinament i veure si els efectes són més grans o menors també treballem amb dades de mobilitat.

Quina rellevància té la precisió de les dades?
Ara mateix, l’exactitud no afecta al coneixement de la dinàmica de la pandèmia. El que és important és que el flux de dades sigui estable i de qualitat. Val a dir que no estàvem preparats per a una situació així. La mortalitat per covid-19 a Catalunya i a Espanya és més alta que la registrada perquè, per exemple, hi ha gent gran en residències que mor sense que se’ls hi faci el test i no compten com a morts per covid-19 o perquè els sistemes hospitalaris fan servir sistemes d’informació diferents. Les dades exactes les sabrem en el futur, quan puguem comparar bé la mortalitat abans i després de l’epidèmia. La diferència serà el resultat del covid-19. Ara mateix, però, hi ha prou informació per prendre decisions amb criteri. Les dades importants les tenim —la previsió d'hospitalitzats, llits d’uci, respiradors… En un món ideal seria magnífic disposar de dades perfectes però som al món real. Vaja, que tenim capacitat per conèixer la realitat, fer una previsió raonable i una gestió correcta.

El nostre repte ara és fer que sigui fàcil entrar i sortir del confinament fins que trobem la vacuna

També en el cas de les residències de gent gran?
Esclar. Tots els residents d’aquests centres són perfil de risc i viuen tots a prop uns dels altres. El virus es transmet amb molta facilitat. Si en una casa on hi ha un infectat ja considerem que la resta també ho estan, imagini’s en una residència d’avis. És el lloc on els estralls del covid-19 poden ser més greus —i això és el que passa. El covid-19 és molt infectiu i fàcilment passa d’una persona a una altra. Com que no hi ha gairebé ningú immunitzat ni tenim vacuna, els efectes són més catastròfics. Però passarà. Es recorda del mosquit tigre? Al principi era un drama. Ara ja forma part de la nostra normalitat. El sistema immunològic reconeix els patògens que transmet i no hi ha problema. Molesta, sí, però ja no hem d’anar a l’hospital si ens pica.

Quantes rondes més de confinament caldran?
És massa d’hora per dir-ho. Aquesta és la primera pandèmia global des de la grip espanyola del 1918, que va ser un desastre de 55 milions de morts. Fins que no disposem de la vacuna no podrem tornar la normalitat. Entretant, hem de controlar el nombre de casos perquè el covid-19 no sigui problemàtic, i protegir a les persones de risc: la gent més gran de 65-70 anys i les persones dels serveis bàsics —sobretot els professionals de la salut— perquè tot segueixi funcionant. Hem de ser pacients. El nostre repte ara mateix és ajudar al procés de reobertura, de tornar a la normalitat, fer que sigui fàcil entrar i sortir del confinament cada cop que ens convingui… fins que trobem la vacuna.